El 75% dels municipis gironins no tenen pla contra incendis forestals

Només 55 dels 221 municipis gironins tenen homologat el pla d’emergència per incendis forestals. La resta, un 75% del total, o bé tenen el document pendent de revisió (137), o bé no l’han presentat (29). La informació, obtinguda a través de les Dades Obertes de Catalunya proveïda pel departament d’Interior i actualitzada fins al 14 d’abril de 2025, detalla l’estat d’aquests plans a les comarques gironines. Del total de la província, 183 localitats estan obligades per normativa a tenir aquest pla, mentre que en 38 casos només se’n recomana l’elaboració.

Entre els municipis on el pla només és recomanable, n’hi ha cinc que ja l’han homologat: Ullà, Pont de Molins, Tallada d’Empordà, Biure i Vilamacolum. En canvi, 19 el tenen pendent de revisió i 14 no l’han entregat. Pel que fa als 183 municipis obligats, 137 tenen el pla pendent de revisar i 15 no el tenen presentat.

Aquest últim grup inclou Alp, Bolvir, Fontanals de Cerdanya, Garrigàs, Ger, Guils de Cerdanya, Isòvol, Meranges, Osor, Puigcerdà, Sant Andreu Salou, Sant Joan de Mollet, Sant Miquel de Fluvià, Verges i Vidrà. Segons la informació de Protecció Civil, la majoria d’aquests municipis presenten un nivell de perill d’incendi forestal «inferior a la mitjana», però en alguns casos, com Garrigàs, Ger o Osor, el risc es classifica com a «centrat a la mitjana».

Les localitats més poblades

Tanmateix, analitzant les dades per municipis, també destaca el fet que sis de les deu localitats més poblades de les comarques gironines no tenen homologat el pla d’emergència. És el cas de Blanes, Lloret de Mar, Sant Feliu de Guíxols i Roses —totes elles obligades i amb el pla pendent de revisió—, així com Banyoles i Figueres, que no ha redactat cap pla, però no estan obligades per normativa a disposar-ne. Per la seva banda, Girona, Salt, Olot i Palafrugell sí que han completat el procés d’homologació.

Anàlisi comarcal

Per comarques, la situació presenta contrastos notables. A l’Alt Empordà, dels 68 municipis que la conformen, només 13 han homologat el pla d’emergència: Biure, Borrassà, Capmany, Colera, Espolla, Garriguella, Mollet de Peralada, Pont de Molins, Pontós, Port de la Selva, Ventalló, Viladamat o Vilamacolum. Per contra, 14 municipis no han elaborat encara cap document, com Figueres, Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador o Vila-sacra. La resta es troben amb el pla pendent de revisió.

Al Baix Empordà, la situació és similar. Vuit municipis han completat el procés: Palafrugell, Mont-ras, Santa Cristina d’Aro , Castell d’Aro Platja d’Aro i s’Agaró, Garrigoles, Pera, Tallada d’Empordà i Vilopriu. Només un, Verges, no ha iniciat la redacció del pla, mentre que la resta encara no l’han homologat.

Pel que fa a la Selva, 13 dels seus 22 municipis han homologat el pla, com Amer, Anglès, Breda, Caldes de Malavella, Hostalric, Maçanet de la Selva, Massanes, Riells i Viabrea, Riudarenes, Sant Julià del Llor i Bonmatí, Sils, Susqueda i Vilobí d’Onyar. En canvi, només Osor no ha elaborat cap document, i la resta es troben en fase de revisió.

Al Gironès, vuit municipis han superat el procés d’homologació: Aiguaviva, Girona, Llambilles, Quart, Salt, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis i Vilablareix. Dos municipis, Sant Andreu Salou i Sant Joan de Mollet, no han redactat encara el pla, mentre que els altres esperen l’homologació definitiva.

A la Garrotxa, la xifra de plans homologats es redueix a només tres municipis: Maià de Montcal, Olot i la Vall de Bianya. Per contra, Castellfollit de la Roca no l’ha redactat, i la major part dels municipis es troben amb el pla pendent de revisar.

Al Pla de l’Estany, Esponellà, Sant Miquel de Campmajor i Vilademuls disposen del pla homologat, mentre que cap municipi consta com a no redactat. Els altres vuit es mantenen en fase de revisió.

La situació és especialment delicada a la Cerdanya, on cap dels 17 municipis ha homologat el document. A més, nou d’ells ni tan sols l’han elaborat, com Alp, Puigcerdà, Fontanals de Cerdanya o Bolvir. Els vuit restants estan pendents de revisió.

Finalment, al Ripollès, sis municipis han completat el procés, com Ripoll, Campdevànol, Setcases, Toses, Ullà iVilallonga de Ter, mentre que cap municipi figura sense pla elaborat. Els altres 13 es troben en fase de revisió.

El marc legal i operatiu que estableix aquestes obligacions és el Pla especial d’emergències per incendis forestals de Catalunya (Infocat), aprovat pel Govern el 1994 i revisat l’any 2024. L’Infocat defineix l’estructura de resposta, els procediments d’actuació i la coordinació entre serveis per gestionar els incendis forestals a Catalunya.

L’objectiu del pla

Aquest pla té com a objectiu garantir la seguretat de les persones, la protecció dels béns i del medi natural. A partir d’una anàlisi de risc —que inclou la zonificació del territori i els períodes de màxim perill— el pla determina quins municipis han d’incloure el risc d’incendi a la seva planificació local mitjançant el Pla d’Actuació Municipal (PAM). Aquesta obligació afecta especialment municipis amb massa forestal, zones urbanitzades en contacte amb el bosc o indrets amb alta recurrència d’incendis.

Segons l’infocat, la resposta a les emergències ha d’incloure tant accions preventives com operatives, i preveu la participació coordinada de serveis de la Generalitat, ajuntaments, voluntariat i entitats privades. També contempla l’emissió d’alertes a la població, la mobilització de recursos extraordinaris i l’activació de mesures d’autoprotecció.

Amb l’arribada dels mesos d’estiu, el risc d’incendi forestal augmenta per la combinació de calor, sequera i acumulació de vegetació. El canvi climàtic agreuja aquesta situació i amplia el període de risc. 

Segons l’Infocat, aquest context fa que cada vegada sigui més necessari que els municipis estiguin preparats, no només per gestionar emergències, sinó també per informar correctament la població i aplicar mesures preventives.

Subscriu-te per seguir llegint