Un terç de les infermeres gironines té més de 45 anys

Falten infermeres, un dèficit estructural que ve de lluny i que s’ha agreujat en els darrers anys. I les perspectives futures tampoc són bones, ja que es preveuen moltes jubilacions.

Aquesta problemàtica s’estén arreu de l’Estat i Girona tampoc n’és cap excepció. Les darreres dades de les quatre províncies catalanes -fetes públiques pel Col·legi d’Infermeria de Tarragona- mostren que un percentatge molt elevat de les infermeres de Catalunya tenen entre 45 i 64 anys actualment: un 41% a la província de Tarragona, un 36,61% a Lleida, un 33,26% a Girona i un 32,73% a Barcelona.

El col·legi expressa la «necessitat urgent d’incorporar noves generacions de professionals» i recorda que «nombrosos estudis científics han demostrat que una millor ràtio infermera-pacient redueix la morbimortalitat hospitalària i millora la salut general de la població».

En la mateixa línia, cal destacar que el darrer informe del Consell General d’Infermeria (CGE) determina que Girona té una ràtio de 4,73 infermeres per cada 1.000 habitants i necessitaria unes 3.000 professionals per situar-se en la mitjana europea, que és de 8,47. Girona registra una de les pitjors dades d’àmbit estatal, ja que es tracta de la quarta més baixa després d’Ourense, Guadalajara i Pontevedra. La xifra de les comarques gironines també és la més baixa de Catalunya. A Tarragona, hi ha 5,15 infermeres per 1.000 habitants; a Lleida, 5,72 i a Barcelona, 6,83. La mitjana de Catalunya és de 6,44 i l’estatal, de 6,3.

La «fuga» d’infermeres gironines a l’estranger s’ha disparat en un any

En els últims anys s’han pres mesures per revertir la situació, com per exemple augmentar les places a les facultats d’infermeria. La Generalitat i les universitats catalanes van acordar incrementar les places d’Infermeria per al curs 2022-2023, amb 561 de noves, que elevaven el total a 2.745. A Girona, l’ampliació va ser de seixanta places.

Malgrat tot, des del Col·legi Oficial d’Infermeria de Girona lamenten que aquest increment no és suficient, ja que no es notarà fins a l’any vinent quan la primera promoció de l’ampliació finalitzi el grau; tenint en compte que s’esperen moltes jubilacions.

Entre les especialitats amb més dèficit hi ha la de geriatria i la de llevadores. El col·legi recorda que una de les mesures llargament reivindicades que s’hauria d’aplicar és que totes les professionals siguin reconegudes en la categoria laboral A1.

Fuga de professionals

La manca de millores és un dels principals motius que propicia la fuga d’infermeres a l’estranger. Segons dades més recents del 2023, hi havia 22 professionals que van sol·licitar el certificat de bona conducta emès per l’organisme i que permet treballar en un altre país. La xifra va duplicar la del 2022, que va ser de 9. Els països de destinació preferits de les professionals catalanes són Noruega (56), Estats Units (48) i Regne Unit (30). També n’hi va haver vuit que van anar a Austràlia i Suïssa i set, al Canadà. 

Aquesta fuga de talent es veu reflectit amb la davallada de professionals col·legiades de menys de 35 anys, ja que Girona té una de les dades més baixes de Catalunya. Les províncies que tenen més professionals en aquesta franja d’edat són Lleida (35,16% i Tarragona (29,32%). 

«La societat no es pot permetre prescindir de les infermeres. És urgent actuar abans que sigui massa tard», conclouen els col·legis.

Subscriu-te per seguir llegint