«No descansar és un motiu d’insatisfacció permanent»

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) exposa que el soroll nocturn és aquell que es produeix quan es dorm a partir dels 35 decibels. El president del Col·legi Oficial de la Psicologia a Girona, Àngel Guirado, admet que els sorolls que se situen per sota d’aquest llindar també poden afectar l’alteració del son.

Com a norma general, Guirado constata que el soroll afecta el benestar mental de les persones i també el seu benestar físic. «El descans nocturn no és només deixar de fer coses. Quan dormim passen coses extraordinàries en el nostre cervell. Durant el descans nocturn es refan i es netegen àrees del nostre cervell, es reestructura i consolida la memòria i les emocions i s’enforteix el sistema immunològic», exposa el psicòleg. 

Respecte a la impossibilitat d’agafar el son afegeix que en el fet de tardar més a dormir «hi ha un pensament associat a aquesta dificultat que provoca més insomni». Però quan ja s’aconsegueix agafar el son i hi ha sorolls que interfereixen el descans, es produeixen altres efectes. 

«El son pot ser més superficial, més interromput cada so que sentim, que impedeix el so profund responsable de la recuperació del cervell; físicament ens sentirem cansats i com si no haguéssim dormit prou bé i el rendiment del dia posterior no serà el millor. Podem dir que la reparació del cervell durant la nit no s’haurà produït satisfactòriament, ja que el soroll trenca els diferents cicles del son i la fase REM també queda alterada. No despertar-nos o no fer-ho del tot no significa que els efectes no hi siguin», matisa.

Per altra banda, remarca que «dormir i descansar no signifiquen el mateix». «Durant la nit s’amplifiquen algunes fresses per l’absència d’altres sorolls que els emmascaren, causant que el mateix soroll durant la nit sigui insuportable». Posa per exemple els locals d’oci nocturn o el simple acte de persones que parlen al carrer. En aquests casos, l’afectació per a les persones pot ser molt diferent en el cas que sigui de dia o de nit. També determina que la percepció del soroll molest varia segons cada persona i existeix un nivell de soroll per sota del llindar de la consciència que també provoca malestar sense ser conscients que l’origen d’aquesta molèstia és el soroll.

Impacte en la salut

Per tot això, Guirado exposa que alguns dels efectes en la salut mental i física són les dificultats en la regulació emocional, canvis en els estats d’ànim, estrès, pitjor rendiment en la feina i les tasques diàries, hipertensió i accidents vasculars pel fet de viure en un lloc de permanent soroll, com també una alteració del nivell de glucèmia i la debilitat del sistema immunològic, entre altres efectes.

Guirado concreta que el resultat dependrà de la cronicitat i de la font del soroll nocturn. «El trànsit nocturn es redueix amb el pas de les hores però molesta més aquell soroll no esperat». I també insisteix en el fet que les conseqüències cap a aquesta exposició constant varien segons el lloc on es viu, l’edat i les característiques personals de cadascú. «Acostumar-se al soroll no suposa que ja no hi hagi efectes negatius; al contrari, aquests efectes es manifesten igualment però sense ser-ne conscients». De la mateixa manera, es mostra rotund amb els efectes. «No trobar solucions al soroll és un motiu d’insatisfacció permanent, ansietat i depressió».

Per últim, com a possibles solucions i en el cas que no sigui possible un canvi o un aïllament de l’habitatge, proposa fer exercicis de relaxació abans d’anar a dormir o en el mateix llit i seguir rutines abans d’anar a dormir com no atipar-se ni beure alcohol o dutxar-se.

Malgrat tot, recorda que és important que la població «exigeixi» que es compleixin les ordenances de convivència ciutadana en el cas de les activitats d’oci nocturn i demana a l’administració que vetlli per la reducció del soroll en les activitats nocturnes, pavimentar amb material que absorbeixi el soroll i que es facin mapes de contaminació i zones de baixes emissions, entre altres aspectes. 

Subscriu-te per seguir llegint