Demanen 30 anys de presó pel gironí acusat de l’estafa més gran en criptomonedes

L’inversor gironí i responsable de la plataforma Arbistar 2.0, Santi Fuentes s’enfronta a una pena de presó de 30 anys acusat d’una pressumpta d’estafa a través d’una estructura piramidal de criptomonedes. L’Audiència Nacional està jutjant aquests dies a Fuentes a qui se li atribueix haver comès la major estafa de la història amb criptomonedes afectant a 32.000 inversors, que haurien perdut més de 1.900 milions d’euros. La fiscalia manté per a Fuentes, que es troba a presó des de l’any 2023, la petició de més de 29 anys de presó per estafa i pertinença a organització criminal. 

Durant la instrucció es va determinar que la trama que liderava el gironí des de l’illa de Tenerife tenia evidentment un ànim de lucre i va fer creure a les víctimes que disposaven d’una estructura empresarial sòlida i amb capacitat de generar elevades rendibilitats amb els diners que es posaven a les seves mans. De fet, prometia textualment que en poc temps es podia entrar al selecte «club del milió d’euros». Es prometien unes rendabilitats que anaven entre el 8 i el 15% mensuals i pagaments cada setmana en criptomonedes.

L’empresa Arbistar 2.0 comercialitzava un software d’intel·ligència artificial que generava algoritmes i que «mai va existir» segons es va argumentar durant la instrucció del cas. No obstant això, el sistema d’algoritmes sobre el qual suposadament pivotava el negoci ofert mai va estar operatiu, tal com conclou un dels informes pericials, elaborat pel Departament de Ciberdelicte de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil.

El jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama va començar el 2021 a investigar la presumpta estafa piramidal, després d’acceptar la inhibició d’un jutjat de Santa Cruz de Tenerife; al juliol d’aquest any va obrir a més una peça separada per presumpte delicte de blanqueig de capitals i falsedat documental. Enfront dels 1.902 milions defraudats que calcula la Fiscalia, el bufet Aranguez Advocats amb seu a Madrid, que representa a prop de 4.000 afectats l’eleva a 3.500 milions d’euros

L’advocada canària Conchi Viera, que representa un bon nombre d’afectats, considera que les primeres sessions del judici han anat bé per als afectats i que s’ha constatat la gran feina d’investigació que van fer des de la UDEF i la UCO, el que ha permès «ordenar el puzzle» del frau.

 Els tentacles de l’organització són internacionals i no únicament hi ha afectats dins del territori espanyol sinó que durant la instrucció del cas s’ha pogut determinar que la pressumpta estafa ha traspassat fronteres i hi hauria víctimes localitzades a Panamà, Xile, Argentina, Cuba, Mèxic, Estats Units, Regne Unit, Portugal i una llarga llista de països. En total, es calcula l’estafa hauria atrapat a 32.000 petits inversors.

Durant les sessions programades del judici està previst que, a banda de Fuentes, declarin també mitja dotzena d’acusats, 26 perjudicats i dotze antics treballadors d’Arbistar, a més d’altres testimonis, pèrits, així com funcionaris del Cos Nacional de la Policia. 

En aquests moments, el judici està suspès fins l’última setmana de maig, quan es reprendrà amb una prova pericial i les declaracions dels acusats. Fuentes ha demanat declarar l’últim de tots.

Per a la Fiscalia, a banda de les penes de presó, el considerat líder de la trama que va permetre estafar grans quantitats de diners a desenes de milers de persones amb l’excusa que obtindrien substanciosos guanys amb la compra-venda de Bitcoins, Santiago Fuentes Jover ha de pagar una multa de 540.000 euros.

El cas Arbistar és un de les majors estafes piramidals desenvolupada a Espanya i va tenir lloc entre el 8 de maig del 2019 i finals del 2020; és a dir, que una part va tenir lloc en els pitjors moments del confinament per la pandèmia de la covid-19.

Les persones afectades lliuraven els diners a un entramat de societats instrumentals i persones físiques per a operacions automatitzades de compra-venda de bitcoins amb l’ús de nous programes informàtics. Davant els suposats beneficis, molts dels primers inversors van aportar majors quantitats de bitcoins.

Al setembre del 2020, l’estructura de Arbistar es va esfondrar, ja que suposadament un elevat nombre de clients va reclamar retirar els seus fons, ja que es va estendre el comentari de què podia tractar-se d’una activitat fraudulenta.

Dels diners fàcils al pànic

Les criptomonedes no es poden entendre sense el bitcoin. Ideat el 2008, proposava una moneda digital que es pogués transferir de manera oberta i segura a través de la xarxa coneguda com a Blockchain (o cadena de blocs). La seva missió era ser descentralitzada, és a dir, esquivar una autoritat central que regulés aquestes operacions, com els bancs.

Després del precedent del bitcoin va aparèixer Ethereum, una plataforma que va servir a tercers com a arquitectura per aixecar les seves pròpies criptomonedes. I aquestes van proliferar, la majoria amb l’objectiu de l’especulació. Sense cap projecte al darrere, el valor d’aquests actius eteris depèn de la confiança dels inversors. Firmes de capital risc, presumptes gurus i tota mena de celebritats van amplificar la promesa de fer-se ric en un tres i no res, un miratge ara en quarantena que va fer impacte i va seduir fins i tot els que no tenien cap coneixement sobre finances.

Fa poques setmanes, un informe de l’FBI advertia que el frau financer relacionat amb criptomonedas està arribant a xifres alarmants i que entre els països més afectats hi ha el Brasil, Mèxic i Espanya. Tot i que les denúncies relacionades amb criptomonedas només representen el 10% del total de fraus financers, les pèrdues associades a aquests casos constitueixen gairebé el 50% de la quantitat total defraudada

Roger García és un expert en el sector que treballa a l’oficina de BitBase al carrer d’Emili Grahit de Girona, on, assegura, «s’hi «detecten fraus de forma habitual». Entre ells, parla del «frau del fals assessor». Consisteix, principalment, en un contacte previ mitjançant trucades o bé xarxes socials, sota la promesa de grans retorns amb l’ajut d’un suposat expert que durà a terme una sèrie d’operacions lucratives que inclouen el Bitcoin, així com productes com l’or i empreses de gran prestigi. L’operativa es basa a crear una interfície d’usuari on la mateixa víctima pot visualitzar els guanys. En nombrosos casos, s’estableix un vincle amb la víctima. El problema esdevé quan hi ha una intenció de retirar els guanys. Comencen els problemes: demanen pagaments extres d’impostos, despeses extraordinàries amb la finalitat de drenar els recursos de l’usuari. Després de tot això, els suposats assessors posen més excuses o s’esvaeixen.

Un altra modalitat és el «frau del CEO», on els delinqüents, de manera subtil, intenten obtenir dades delicades de l’organització. Aquest tipus de frau afecta tota la jerarquia del teixit organitzatiu d’una empresa. Es porta a terme a través de trucades o correus electrònics on es reclama un pagament, sovint en concepte de despeses duaneres, impostos o, entre d’altres. Cal destacar que són molt persuasius en els seus arguments, i la pressió exercida és extrema, alterant la decisió del treballador. Durant el procés, aprofiten l’ocasió per demanar pagaments a través de diferents canals, com, en aquest cas, les criptomonedes.

Roger García detalla que les quantitats d’argent estafades poden «variar força». Poden ser quantitats importants o d’altres més moderades. En aquest sentit, no hi ha una xifra fixa, ja que pot passar que un usuari «es vegi molt pressionat i continuï fent pagaments de manera recurrent». Fins i tot, «quan sembla que ja ha satisfet totes les demandes el frau pateix una mutació amb noves demandes per satisfer».