Dia Mundial de la Infermeria: «El que aporta més valor a la nostra feina és acompanyar els pacients amb càncer»

La infermera és el professional sanitari amb qui el pacient passa més temps. En el cas de les persones amb càncer, aquest rol encara agafa més pes tenint en compte la importància del factor emocional. Per a les professionals això suposa una dualitat de sentiments contradictoris. És una feina molt dura però també molt agraïda.

Segons les infermeres de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) de Girona Cristina López, Ana Cáceres i Anna Grimal l’agraïment per part dels pacients i veure com els millora la qualitat de vida és el que dona sentit a la seva professió. Les tres infermeres treballen des de fa anys en diferents àmbits de l’ICO i algunes d’elles han anat rotant en diferents serveis.

D’una banda, Cristina López es va diplomar el 2003 a la Universitat de Girona i treballa a l’ICO des del 2004, on va començar a treballar a l’hospital de dia i ara està a la consulta d’infermeria en el mateix servei. Entremig, ha estat un any a la unitat funcional de melanoma. En aquesta nova tasca, visita els pacients que se sotmeten a tractament per informar-los de diversos aspectes. «Abans feia tasques més tècniques i ara em centro més en l’educació sanitària, és una pràctica més càlida i amable», exposa.

López manifesta que quan va decidir estudiar Infermeria mai s’hauria imaginat acabar treballant en oncologia. «Em decantava per l’atenció primària o l’especialitat de llevadora, però buscaven infermeres a l’ICO i em vaig decidir; la veritat és que de seguida em va cridar l’atenció la humanitat i l’empatia que es respira; la relació amb els pacients és molt maca, són molt agraïts i això és el que em va fer decidir quedar-me», explica. I, de fet, això és el que considera el millor de la professió: «donar el millor de nosaltres als pacients».

«La relació amb els pacients és molt maca, els donem el millor i són molt agraïts»

Cristina López

— Infermera de l'hospital de dia

En el cas d’Ana Cáceres, també es va diplomar el 2003 però a l’hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Després de treballar a Barcelona i a l’hospital Josep Trueta, va entrar a l’ICO el 2012. Des de fa nou anys està a la unitat de cures pal·liatives, servei que té com a objectiu prevenir i alleugerir el patiment dels malalts de càncer i les seves famílies per tal d’assolir la millor qualitat de vida possible.

«Ens agradaria poder tenir més temps a l’hora de tractar amb els pacients»

Ana Cáceres

— Infermera de la Unitat de Pal·liatius

«Vaig començar fent pràctiques amb nens a l’hospital Sant Joan de Déu i era massa dur; la vida em va anar guiant fins que vaig acabar aquí i hi estic molt bé, es treballen molt les emocions del pacient i el tracte és molt humà». Per a Cáceres, el millor de la professió és el creixement i l’enriquiment personal a més de «la satisfacció de veure com els pacients milloren».

Més enllà de la part tècnica

Finalment, Anna Grimal es va graduar en Infermeria el 2017, a la Universitat de Barcelona. Al principi tampoc s’hauria pensat que s’acabaria dedicant en el sector de l’oncologia, fins i tot hi tenia un cert estigma, fins que va parlar amb un pacient que li va fer obrir els ulls. «Em va demanar que el que esperava d’una infermera és que deixés els problemes a casa i li dediqués temps; realment les pràctiques em van agradar molt i em van fer adonar que em vaig obsessionar molt en aprendre bé la part tècnica i a l’hora de la veritat això és una part molt petita de la professió; el que realment aporta valor a la nostra feina és acompanyar els pacients».

«El millor de tot és veure com milloren i que tinguin més bona qualitat de vida»

Anna Grimal

— Infermera d'assaigs clínics

En el cas de malalts de càncer, considera que hi ha un valor afegit. «Els pacients tenen moltes incerteses sobre la malaltia, és per això que és important que els donem el millor de nosaltres i que ens formem contínuament per adaptar-nos a totes les realitats possibles».

Per a Grimal el millor de la professió és veure la millora dels pacients, que tinguin més bona qualitat de vida i que el càncer els causi un menor impacte. «A nivell personal creixes molt». Després d’especialitzar-se, Grimal treballa en l’àmbit d’assaigs clínics de l’ICO.

Un terç de les infermeres gironines té més de 45 anys

Totes tres destaquen la part bona de la infermeria oncològica posant el focus en els pacients i el suport que li donen. I també en el retorn que reben per part d’ells. I és que les mostres d’agraïment són infinites.

«La seva forma d’agrair-nos la feina té a veure amb la seva personalitat i els recursos dels quals disposen; n’hi ha que t’ho diuen de paraula i d’altres de més manetes et brodaran alguna peça de roba... i que no faltin els bombons!», expliquen. Afegeixen que també és important no jutjar-los i no deixar-se endur pels prejudicis, ja que tots els pacients són diferents. «Cal que els escoltem i que els tractem tots de forma individual», concreta Grimal. Cáceres també destaca l’empatia com a valor indispensable per a les infermeres i demana a tots els professionals que hi tracten que també es posin a la pell dels pacients a l’hora d’oferir-los assistència.

Per altra banda, el que també les gratifica és la resposta dels pacients que són usuaris de la sanitat privada però per tractar-se patologies oncològiques visiten la sanitat pública per primera vegada. «Se sorprenen de la qualitat de la sanitat pública, venien amb una idea més dolenta», matisen.

Però no tots els aspectes són positius, ja que tractar amb pacients oncològics és complex. «És important que ens posem una barrera per no portar els problemes de la feina a casa ni de la casa a la feina i això costa a vegades», admet López. Cáceres lamenta que no tenen temps suficient per atendre els pacients en les condicions que voldrien.

Reivindicacions

«Hi ha molta demanda i ens agradaria poder disposar de més temps a l’hora de tractar amb els pacients», exposa. Grimal explica que sent «frustració» quan els pacients pateixen i no poden oferir-los més tractaments per calmar el dolor. Malgrat tot, coincideixen que formen un molt bon equip i que el suport mutu en l’àmbit de l’oncologia és molt important.

Girona és la quarta província amb la ràtio d’infermeres més baixa

Coincidint amb el Dia Mundial de la Infermeria, reivindiquen que hi hauria d’haver més especialitats, com és el cas de la d’oncologia. «S’aprofiten que la nostra feina és molt vocacional i que realment no abandonaràs un pacient quan et necessita quan s’acaba el teu horari», diu Cáceres. López afegeix que tampoc poden fer vaga perquè «de forma general ja treballem en serveis mínims» i no poden desatendre els pacients. Per la seva banda, Grimal afegeix que les infermeres encara no creuen prou en la seva vàlua i que encara es perpetua el sentiment d’inferioritat. Malgrat tot, confien en el canvi que estan impulsant les noves generacions per tal de reivindicar el paper de la infermeria en la sanitat del futur.

Subscriu-te per seguir llegint