Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Espera de fins a dos mesos per anar al psicòleg de la sanitat pública a Girona

Professionals reclamen un increment de places en el sector clínic perquè els tractaments no perdin qualitat i no s’endarrereixi el seguiment dels pacients

Consulta d’una psicòloga en una imatge d’arxiu.

Consulta d’una psicòloga en una imatge d’arxiu. / Shutterstock

Laura Teixidor

Laura Teixidor

Girona

Aconseguir cita amb un psicòleg a la sanitat pública gironina cada vegada costa més i l’espera ja arriba als dos mesos.

Patrícia Escalona, psicòloga clínica i membre de l’Agrupació de Psicòlegs de Metges de Catalunya (APMC), denunciava recentment la falta de psicòlegs clínics a la sanitat pública, fet que provoca que els tractaments de salut mental no es duguin a terme amb eficàcia i qualitat, especialment pel temps d’espera entre visita i visita. 

Així, mentre que la pauta terapèutica estableix que la periodicitat de les visites hauria de ser setmanal, quinzenal o mensual, en funció de la severitat de cada cas, i amb un temps aproximat d’uns tres quarts d’hora, la realitat és molt diferent.

El president del Col·legi de la Psicologia de Girona, Àngel Guirado, corrobora a aquest diari que el nombre de professionals és insuficient. «Es treuen menys places de psicòlegs clínics que les que fan falta; queda clar que en el Pla de Salut Mental s’han d’incrementar les places a la sanitat pública, ja que han crescut els usuaris en els darrers cinc anys i han augmentat el nombre de joves que fan demanda d’atenció». Matisa que l’ansietat i el malestar emocional són les principals consultes dels joves.

Com a conseqüència, Guirado afirma que, segons detallen psicòlegs de Barcelona i Girona, el temps d’espera per a la primera visita pot oscil·lar entre un mes i dos mesos i de mitjana pot tardar un mes i mig. Pel que fa a l’espera entre visites, sol ser d’un temps similar, tot i que «depèn de la problemàtica de cada persona». Incidint en l’espera, Guirado també matisa que «no es pot generalitzar perquè depèn de cada centre d’atenció primària i de la zona, si és de molta concentració urbana o no».

Noves places insuficients

És cert que el nombre de psicòlegs clínics va en augment, així com el nombre d’estudiants de psicologia a les facultats. A Catalunya hi ha prop de 20.000 col·legiats de diverses especialitats i a Girona prop de 1.500. També s’han incrementat les places de psicòlegs residents però segueixen sent insuficients. Aquest any s’ofereixen només 53 places PIR a Catalunya, 10 més de les que s’oferien abans de la pandèmia.

Per aquest motiu, l’Agrupació de Psicòlegs de Metges de Catalunya (APMC) reclama a Salut que planifiqui la necessitat de professionals tenint en compte els seus requisits formatius. 

 La mitjana a Catalunya se situa entre els 8 i 9 psicòlegs per 100.000 habitants, una mica més que a la resta de l’Estat (7 psicòlegs), mentre que la mitjana europea és de divuit. Alemanya en té 41, el Regne Unit 18 i França 15, per exemple.

Abús dels fàrmacs

Segons Escalona, el dèficit de psicòlegs clínics, a més, comporta que a vegades l’abordatge terapèutic no sigui el més adequat. Exemplifica que en situacions de gravetat menor en què les guies clíniques assenyalen que la intervenció psicològica és prioritària, «es fa un abordatge farmacològic des de l’atenció primària o a través d’un psiquiatre del centre de salut mental i això no resol el problema».

En la mateixa línia, Guirado afegeix que només un terç de les persones que tenen algun problema de salut mental acaben demanant atenció i, d’aquests, dos de cada tres demanen atenció farmacològica que solen abandonar per causes econòmiques. «Està clar que hi ha infradotació de psicòlegs, és la germaneta pobra del sector de la salut i en zones rurals el problema és més greu perquè no s’omplen les places».

Finalment, el president del Col·legi de la Psicologia de Girona recorda que un nombre important de baixes laborals es produeixen per problemes en la salut mental de les persones i el fet que el sistema de salut estigui «tan medicalitzat» suposa un cost elevat i «no resol l’arrel del problema»

Tracking Pixel Contents