El parc de bateries de Vilademuls, pendent de l’autorització ambiental

Els sistemes d’emmagatzematge d’energia són necessaris per a gestionar la intermitència de les energies renovables –que cada vegada tindran més importància amb el tancament de les centrals nuclears– i per a assegurar un subministrament energètic de confiança en tot moment. Hi ha diverses tecnologies d’emmagatzematge, com les bateries, l’hidrogen i el bombament hidràulic, però són les bateries les que per la seva fiabilitat, cost i facilitat d’instal·lació s’estan convertint en la tecnologia amb més projectes. Entre els primers projectes presentats al ministeri de la Transició Ecològica, hi ha el que promou a Vilademuls la multinacional alemanya Abo Energy. Es tracta d’un parc per emmagatzemar energia en bateries autònomes (l’anomenda tecnologia stand-alone) que es connectaria amb una línia elèctrica soterrada a una instal·lació de Sant Julià de Ramis, que alhora es connectaria a la subestació de Red Eléctrica. El projecte, d’una potència de poc més de 50 megavats, suposaria una inversió de gairebé 62 milions d’euros, més de 2 milions dels previstos inicialment per la reubicació de la subestació de Sant Julià de Ramis.

Vanessa Nolasco, Project Manager del projecte d’Abo Energy, confia que la declaració d’impacte ambiental per part del govern tiri endavant en el darrer trimestre de l’any. Serà una de les darreres etapes abans de començar la construcció d’un parc similar al que la companyia ja ha impulsat en altres punts d’Europa. Nolasco insisteix que «la planta ha de contribuir a donar seguretat al sistema elèctric», i que «treballarem de la mà dels ajuntaments».

L’alcalde de Vilademuls, Àlex Terés, explica que «estem fent l’esforç d’acceptar la construcció de la planta de bateries» si bé com ajuntament «hem posat una sèrie de condicionants» que l’empresa haurà de complir, com, per exemple «que la instal·lació generi el mínim impacte visual». En aquest sentit, remarca que «canviar la planta d’ubicació és impossible, perquè s’haurien de començar les tramitacions des de zero i no ens ho deixaran fer», però admet que l’empresa «està disposat a fer els canvis que faci falta».

Altres projectes sobre la taula

Terés també recorda que Vilademuls té diversos projectes de plantes de bateries sobre la taula i per això demana que «si acceptem la construcció d’aquestes plantes, se’ns hauria d’alliberar de la necessitat d’instal·lar plaques solars»: «Estem col·laborant prou, no pot ser que tots els projectes vagin cap al municipi».

Des de Sant Julià de Ramis, l’alcalde Marc Sayols, apunta que l’ajuntament va demanar a Abo Energy un canvi d’ubicació de la subestació que connecta amb Vilademuls per una línia soterrada. Ara es farà molt a prop de la de Red Eléctrica, que és un lloc que ja estava «afectat» i «generava menys impacte».

Cent projectes a Catalunya

Des del Govern català s’ha intentat tranquil·litzar els municipis que tenen sobre la taula projectes de camps de bateries per a emmagatzemar energia. «És cert que alguns d’ells han mostrat preocupació, però els animem que ens demanin la informació que desitgin per a poder treballar conjuntament amb els ajuntaments», afirma Marta Morera, la nova directora general de Energia, en una compareixença en el Parlament.

A Catalunya hi ha actualmetn més de 100 projectes de bateries per a emmagatzemar electricitat, però cap d’ells ha estat aprovat. Es tracta de plantes clau per a aprofitar de manera més eficient tot el potencial de les energies renovables com la fotovoltaica i l’eòlica, les quals depenen de les condicions meteorològiques i en certs moments del dia produeixen més energia de la que es requereix.

Aquests parcs guarden energia quan hi ha una producció superior a la demanda (per exemple, en dies assolellats o ventosos) i l’alliberen després quan hi ha pics de consum o baixades en la generació. No sols les bateries a l’ús sinó també les centrals reversibles –aquelles en les quals l’aigua es bomba cap a una bassa superior quan sobra energia renovable i després es deixa caure de nou al pantà per a produir energia– són essencials en la planificació energètica que maneja l’Executiu català.

Morera també ha assegurat que abans de finals d’any es presentarà el Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER): «Aquest document es discutirà amb els municipis i servirà per a saber on han de situar-se les renovables que necessitem per a la transició energètica».

Plemcat

Una de les prioritats, segons Morera, és tirar endavant el projecte del Plemcat, la plataforma d’assaig prèvia a un parc eòlic marí en el golf de Roses. «El que posem en la mar ens el estalviarem en el sòl», considera la directora general.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològic Sílvia Paneque, ha encarregat un pla de xoc per a accelerar el desplegament de les energies renovables a Catalunya, amb l’objectiu de complir els compromisos fixats per a 2030. Aquest pla inclou una diagnosi de l’estat actual i planteja diferents escenaris de futur, amb 10 objectius estratègics que han de guiar la transició energètica en el territori.

Segons ha explicat Morera, tant en la direcció general com L’Energètica (la companyia energètica pública) i a l'ICAEN (Institut Català de l’Energia) es treballa amb 10 objectius estratègics. Un d’ells són generar un clima de confiança que afavoreixi la promoció de nous projectes i inversions i garanteixi tant la connexió a les xarxes d’alta, mitjana i baixa tensió com la fiabilitat del sistema elèctric.

Un altre dels eixos clau serà la simplificació i millora dels tràmits administratius, amb l’objectiu que la potència ja autoritzada entre en funcionament al més aviat possible i que s’incrementi el ritme de noves autoritzacions, tant per a instal·lacions fotovoltaiques en sòl com en cobertes d’edificis.

La Generalitat també es proposa augmentar el volum de potència eòlica autoritzada i accelerar el ritme anual d’aprovacions, així com minimitzar el nombre de projectes que, malgrat haver estat aprovats, no acaben de materialitzar-se.