«Per ser català s’ha d’exercir de català, no n’hi ha prou amb haver nascut aquí»

"Nosaltres, els catalans" repassa el fet català al llarg de la història de Catalunya, des de Guifré el Pelós fins a l’actualitat. Com el definiria, però, el fet català?

El fet català s’ha anat repetint al llarg de la història i té a veure amb el respecte, la tolerància, el laïcisme, la democràcia, l’estima al país i la defensa de la llibertat. Això és ser català. Els polítics diuen que és català tothom que viu aquí. Els advocats, però, defensem que per ser advocat cal estar col·legiat. I jo crec que per ser català s’ha d’exercir de català, no n’hi ha prou amb haver nascut aquí. S’ha de ser activista, estar compromès amb la defensa de la llengua i la cultura, sentir els valors del catalanisme, també aquesta duplicitat tan catalana entre el seny i la rauxa. 

"Espanya mai renunciarà a Catalunya per via pacífica perquè no es poden permetre perdre el 20% del negoci"

Francesc Garcia Rafanell

— Advocat i escriptor

Exposa que «el problema dels catalans és que estan en un territori de pas entre dos estats forts molt centralistes». La independència és la solució per salvaguardar la identitat catalana?

Catalunya està en un atzucac. Crec que el referèndum és inevitable, és una lluita que està pendent, com també el referèndum per la monarquia, però el problema és que Catalunya és una nació que està lligada tant a nivell econòmic com militar i Europa no vol escàndols. Els catalans hem de ser capaços de convèncer a la resta de l’Estat que aquí hi ha una voluntat majoritària de persones que volen decidir sobre el seu futur. Si fóssim en un país normal, com al Canadà, això es permetria, però Espanya mai renunciarà a Catalunya per via pacífica perquè no es poden permetre perdre el 20% del negoci. A més, cal tenir present que Catalunya forma part d’un Estat que està en fallida. Espanya factura 1,4 bilions d’euros i en deu 1,5. Els que ens deixen els diners no volen turbulències, i els catalans ho hem de tenir molt clar, això. Les escenes de la policia colpejant els votants l’1-O van córrer per tot el món. Europa no es pot permetre això. Una revolució no és possible. Però val a dir que Catalunya econòmicament se’n sortiria. I té el talent per fer-ho.

El baròmetre publicat pel Centre d'Estudis d'Opinió alerta que quatre de cada deu catalans consideren que el català és una llengua en perill de desaparèixer. A les escoles, de fet, constaten que molts nens de famílies catalanoparlants juguen en castellà. Com es pot revertir aquesta tendència?

Ha d’haver-hi una acció política determinant i contundent perquè els ciutadans nouvinguts s’integrin i acceptin la llengua, la història i els valors de Catalunya.

Al llarg del llibre menciona tres figures polítiques que han tingut un paper clau en la defensa de la identitat catalana: Jordi Pujol, Pasqual Maragall i Joaquim Nadal. Falten polítics compromesos amb el fet català?

Ja n’hi ha, però s’ha de trobar el camí. Joaquim Nadal és un dels polítics més honestos que hi ha hagut en aquest país. Jo no soc de cap partit i, per tant, puc dir el que vulgui de tots. Per la seva banda, Pasqual Maragall era una persona que feia el que volia, tenia personalitat pròpia, era socialista però al final es va acabar enfrontant amb els socialistes. Quan Pasqual Maragall i Jordi Pujol van treballar junts, quan el poder local i la Generalitat van anar de la mà, van aconseguir fites històriques com els Jocs Olímpics. També faig referència, ja en el camp de l’escriptura, a Jacint Verdaguer i Francesc Eiximenis, que va ser considerat el primer enciclopedista. I també parlo d’Antoni Gaudí i Salvador Dalí, que curiosament van ser empresonats el mateix any, el 1924. En aquest país, van tancar a la presó als dos exponents del talent.

També hi aporta la seva mirada més personal. Què és el que més l’ha marcat?

Vaig viure vint-i-cinc anys sota el règim de Franco, sé que és estar a la universitat i haver de saltar per la finestra perquè irromp la policia. Soc fruit d’una generació de la qual han abusat, he hagut de fer un gran esforç per sortir de la imposició religiosa. Viure amb Déu és molt fàcil i viure sense Déu és més complicat, més autèntic des del meu punt de vista. Sortir de l’esquema del nacionalcatolicisme m’ha costat molts anys. Perquè quan jo era jove tot el tema català no existia, vivia al barri de Sarrià de Barcelona, allà érem d’Acció Catòlica. Poder escriure aquest llibre m’ha portat tota una vida. 

Quins són els valors que els catalans hem d’esforçar-nos a no perdre?

El respecte per la gent, la tolerància, la democràcia, la defensa de la llibertat personal i dels pobles, i una visió laica de la vida. 

Tanca el llibre deixant una pregunta a l’aire, que ara li faig a vostè: «Tenim el que ens mereixem, els catalans?».

Si vas a un camp i sembres, recolliràs. Però també pot passar que vingui una tempesta i t’ho faci malbé tot. I els catalans tenim molt d’això. Tenim el que ens mereixem en el sentit que no podíem fer res més perquè en ser un país de pas, fronterer, ens ha passat, per exemple, que França ens ha envaït sempre. Als 3.800 homes que van morir l’11 de setembre de 1714, dos dies abans els havien dit que estaven derrotats i que sortissin d’allà, que respectarien les seves vides. I van dir que no, sabent que moririen. Es van autoimmular. No s’ho mereixen però van voler defensar el seu país fins al final. Els catalans hem fet moltes coses ingènuament, ens van fer creure que si dos milions de persones es manifestaven ens donarien la independència. I això és no conèixer la realitat. Som gent responsable, sabem treballar i sabem què és l’esforç, però hem tingut mala sort. Tenim el que tenim perquè la història ens ha portat fins aquí. Però tenim molt a dir i encara més a oferir.