El Govern fixa l’objectiu de capturar uns 1.800 senglars en un any al massís de Rocacorba
El departament d’Agricultura presenta una nova estratègia per frenar els danys al sector primari i els accidents a la zona

Un senyal alerta de perill per una batuda de caça / Mar Martí/ACN

El departament d’Agricultura ha activat aquest dijous un nou pla de control poblacional per reduir la densitat de senglars al massís de Rocacorba, un dels punts més afectats de les comarques gironines per danys als conreus, accidents de trànsit i impactes ambientals. L’objectiu marcat per aquest 2025 és capturar un mínim de 1.779 exemplars, amb obligacions específiques per a les àrees de caça més conflictives i la intervenció directa de la Generalitat en cas que no s’assoleixin les captures previstes. “Fins ara els objectius de senglars morts eren això, objectius; ara són d’obligat compliment”, ha advertit el director general de Boscos i Gestió del Medi, Jaume Minguell, durant la presentació del pla a la seu de la Generalitat a Girona.
L’estratègia estableix una zonificació que distingeix dues àrees com a nucli d’actuació prioritària: Sant Martí de Llémena i Sant Aniol de Finestres (APC G-10176) i Canet d’Adri (G-10187). En aquests municipis, la presència setmanal d’equips de control —mitjançant recorreguts nocturns— serà obligatòria durant els períodes de més risc per als conreus, especialment en època de sembra i collita: d'octubre a desembre i de maig a juliol. Si les societats de caça titulars d’aquestes zones no poden garantir aquesta pressió cinegètica, el Govern destinarà equips propis per mantenir el ritme d’actuacions.

Les zones del pla del control pels senglars / Generalitat de Catalunya
Aquesta zona crítica forma part d’un àmbit més ampli que comprèn un total de 16 municipis repartits entre les comarques de la Selva, el Gironès, la Garrotxa i el Pla de l’Estany. Els termes inclouen Sant Julià del Llor i Bonmatí, Amer, Susqueda, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter, Mieres, Sant Ferriol, Camós, Porqueres, Palol de Revardit i Cornellà del Terri, entre d’altres. Des de fa anys, la concentració de senglars en aquesta àrea —amb densitats estimades entre 6 i 8 exemplars per quilòmetre quadrat— ha generat un volum creixent de conflictes. Només l’any 2023 es van registrar més de 50 accidents de trànsit provocats per aquesta espècie.

Els objectius del pla / Generalitat de Catalunya
El 70% dels senglars abatuts han de ser femelles
El nou sistema obliga les àrees privades de caça (APC) a diversificar les tècniques de control més enllà de les batudes tradicionals, incorporant mètodes nocturns i caixes de captura en viu. A més, per primera vegada s’han fixat uns mínims de captures per a cada zona, amb paràmetres qualitatius: el 70% dels senglars abatuts han de ser femelles, i el 80% exemplars joves. “Amb aquest pla els caçadors tindran més independència en les actuacions, més facilitats en els tràmits i més obligacions de comunicació, però alhora també més suport per part de la Generalitat”, ha remarcat Minguell.
Per reforçar aquest sistema, el departament ha posat en marxa un programa de formació per habilitar nous caçadors. Aquest 2025 s’impartiran trenta cursos a tot Catalunya, amb l’objectiu de formar 1.100 persones en tècniques més eficients i segures de captura. A la província de Girona, els cursos es faran a les escoles agràries de Santa Coloma de Farners i Monells. La formació inclou coneixements teòrics, pràctiques de tir i ús de visors nocturns.
El director dels serveis territorials d’Agricultura a Girona, Josep Guix, ha valorat positivament l’acollida del pla per part del territori: “Aquest matí hem presentat el pla als sectors agraris i ha tingut una bona acollida”, ha explicat.

Situació actual del senglar / Generalitat de Catalunya
Queixes d'Unió de Pagesos
D'altra banda, Unió de Pagesos va expressar aquesta setmana que el pla arriba “amb un any de retard” respecte a l’aprovació del decret i reclama que s’apliqui “amb la màxima diligència”. També exigeix accelerar la posada en marxa del formulari telemàtic per comunicar els danys patits i recorda que la ramaderia va quedar fora dels ajuts per danys de conill el 2023. Tot i això, veu amb bons ulls les línies d’ajut per a mecanismes de protecció de cultius i confia que aquest nou enfocament tingui resultats visibles.
Per la seva banda, el departament defensa que el pla neix d’un procés tècnic rigorós i participatiu. S’hi van presentar al·legacions que han estat incorporades parcialment, com la millora del seguiment mensual dels indicadors o el reforç de la col·laboració amb els titulars de les zones de caça. En paraules de Jaume Minguell, “aquest no és un problema només dels pagesos, és un problema de tots, i el Govern està compromès a actuar de manera coordinada”.
- Enric Auquer: 'Si uns nois catalans acaben radicalitzant-se, penso quina responsabilitat hi tinc jo
- Mesos de conflicte als portals del Mercadal de Girona: «Ja no vivim els espais comuns amb normalitat»
- L'aigua de mar no cura: Els metges gironins alerten de conferències sense aval científic en un congrés a Llançà
- Un jubilat denuncia una retallada permanent de la pensió tot i haver cotitzat 45 anys: «Vaig començar a treballar als 14 anys»
- L’alcalde de Lloret aprova un nou decret que obliga la Policia Local a fer hores extres de manera indefinida
- El boicot a les colònies escolars fa caure un 70% les reserves i algunes cases es queden 'a zero' i ja no obriran a la tardor
- Begur inaugura la XXI Fira d’Indians amb Artur Mas com a convidat d'honor
- Una quarantena de Tures es reuneixen a Olot per donar el tret de sortida a les festes
