Un de cada cinc allotjaments Airbnb a Girona incompleix la normativa

Un Treball de Final de Grau (TFG) de l'estudiant de la Universitat de Girona, Núria Mejías, conclou que el 20% dels allotjaments d'Airbnb a les comarques gironines incompleixen la normativa legal vigent. Mejías fa el doble grau d'Enginyeria de Tecnologies Industrials i d'Administració i Direcció d'Empreses a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, i s'ha basat en més 21.000 anuncis actius a la plataforma Airbnb per executar aquesta radiografia territorial.

Per fer-ho, l'estudiant ha avaluat com es distribueixen els anuncis arreu del territori, les característiques de cada propietat anunciada per fer aquestes estades temporals i fins a quin punt se segueixen les regulacions actuals catalanes. Una de les normes més recurrents que no es compleix, per exemple, és la de no tenir la llicència en regla, o també la d’incomplir amb els límits de capacitat. La conclusió és que un de cada cinc allotjaments anunciats a Airbnb no compleixen la normativa.

Diferència: costa i interior

Segons l'estudi, els municipis costaners són els que acumulen un número més elevat dels allotjaments d'Airbnb a la província, però també són els que presenten un grau més alt de professionalització i un major compliment normatiu. Roses és el municipi que més habitatges ofereix, un total de 2.235 i només el 12% no compleix amb la normativa. El segueix Lloret de Mar, amb 1.709 immobles, dels quals el 19% incompleix la llei. Castelló d'Empúries, L'Escala, Palafrugell i Torroella de Montgrí també superen el miler d'habitatges Airbnb, i tots ells tenen un percentatge inferior del 15% d'incompliment de la normativa.

Els territoris de la costa són els que concentren un volum més alt d'allotjaments Airbnb, superior el 85%. En canvi, a les zones interiors hi ha els nivells d'irregularitat més elevats. També perquè l'estudi indica que aquestes zones tenen menys presència turística massiva, menys control institucional i menys recursos per a inspeccions.

Per exemple, Puigcerdà té 152 habitatges Airbnb i el 30% no compleix amb la llei, Camprodon en té 124 i el 22% incompleix la normativa, o Olot en té 95, el 29% dels quals no es regeix per la normativa actual. De fet, l'estudi detalla que al Pla de l'Estany el 45% dels anuncis no tenen llicència vàlida i que a la Garrotxa i al Ripollès freguen un 40% d'irregularitat, tot i tenir pocs anuncis.

També cal tenir en compte aquells municipis més petits i on s'ofereixen molt pocs habitatges turístics. Per exemple, Viladrau té 22 habitatges Airbnb, tots il·legals, igual que Vidrà, que els té tots (11) que no compleixen la normativa. També dels 37 de La Vall de Bianya el 73% no tenen una llicència vàlida, o dels 35 de Vilademuls el 66% no compleixen amb la llei.

Pel que fa a la comarca del Gironès, gairebé un 30% dels allotjaments que no compleixen la normativa. A la ciutat de Girona, per la seva banda, hi ha 587 habitatges anunciats a Airbnb, dels quals el 22% són il·legals segons la recerca feta per l'estudiant de la UdG.

Turisme identifica 9.000 anuncis de pisos turístics il·legals d’Airbnb a Catalunya

Els petits amfitrions

La recerca també detalla els amfitrions (propietaris o gestors de l’habitatge) que més incompleixen la normativa. Els que sumen més casos irregulars són els petits amfitrions, aquells que gestionen entre un o dos allotjaments. Aquest és el grup més extens, ja que representen un 85% del total d’amfitrions.

De fet, els més cursos amb la legalitat són els grans amfitrions, aquells que tenen deu o més allotjaments, perquè tenen més del 90% dels anuncis en regla tot i representar només un 1,2% del total d'amfitrions. Finalment, hi ha els amfitrions mitjans, que gestionen entre tres i nou habitatges, i que un grau d’incompliment del 24%.

Un tema que la toca

Mejías explica que, lligat al grau que cursa, va voler fer una «anàlisi econòmic» i tractar un «tema social». Ella és nascuda a La Bisbal d’Empordà i allà, del que «se sent parlar és sobre la massificació turística», sobretot, «amb l’arribada de l’estiu». De fet, el seu treball ja adverteix sobre la pressió turística que transforma l’ús residencial de molts habitatges, que fa reduir l’oferta d’habitatge permanent i apuja els preus.

La seva idea, al principi, era fer una anàlisi dels habitatges gironins a la plataforma d’Airbnb, les tarifes que s’havien de pagar o com es distribueixen. Un cop va tenir les dades, però, es va adonar que podia «analitzar el tema de la legalitat» i es va posar mans a l’obra «creuant dades». «No ha estat una cosa fàcil», assegura Mejías, perquè a part de fer el treball, se n’ha anat a treballar a Madrid i han estat uns mesos «una mica angoixants». Però ella gaudeix «creuant dades» i en veure que anava «traient coses» i que l’anàlisi de dades «sortia bé», es va motivar fins a presentar aquest treball fa unes setmanes.

L’autora conclou l’estudi, titulat «Checking In, Checking Out: la presència legal d’Airbnb al territori gironí», que s’han de tenir en compte les polítiques a l’hora de regular les taxes i les llicències, ja que hi ha diferències entre territoris i els amfitrions. «No és el mateix un pis turístic gestionat per una agència a Calella de Palafrugell que una segona residència llogada puntualment a Sant Jaume de Llierca», assenyala.