Premien una investigadora gironina entre les cinc millors d'Espanya en lideratge femení

La investigadora Anna Castells, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (Idibgi), ha rebut el premi L’Oréal-UNESCO “For Women in Science” (Per les Dones en la Ciència) juntament amb quatre científiques més durant la 19a edició dels seus premis nacionals, en un acte celebrat al Teatre Reial de Madrid. El guardó s’emmarca en un programa internacional que fa 25 anys que impulsa el lideratge femení en ciència i que enguany ha reconegut cinc investigadores a Espanya. Els premis, dotats amb cinc beques de 15.000 euros, tenen com a objectiu impulsar el lideratge femení i visibilitzar el talent jove en la ciència a Espanya.

La científica, criada a Les Planes d’Hostoles, actualment viu a Salt, i des de l’Idibgi impulsa una línia de recerca emergent i amb gran projecció: l’estudi de l’eix microbiota-intestí-cervell i el seu paper en la salut mental.

Castells, llicenciada en Biologia i Bioquímica amb un màster en Neurociències, va descobrir la seva passió per la ciència durant la infància. Després de formar-se a la Universitat de Barcelona, es va traslladar als Països Baixos per desenvolupar la seva tesi doctoral al Radboud University Medical Center. Allà es va especialitzar en l’ús de la mosca de la fruita (Drosophila melanogaster) com a model per estudiar trastorns del neurodesenvolupament.

L’any 2019 es va incorporar al grup de recerca de Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’Idibgi, on va fundar el laboratori de Drosophila. La seva recerca actual se centra en els mecanismes que regulen la interacció entre hoste i microbioma i el seu impacte en el comportament.

Recerca innovadora

El projecte que ha motivat aquest reconeixement es titula Identificació de nous agents antidepressius mitjançant l’eix microbiota-intestí-cervell. Parteix de la premissa que els microorganismes intestinals produeixen compostos que poden influir directament en el cervell i, per tant, en trastorns com la depressió.

Castells i el seu equip investiguen com aquests compostos —molts encara desconeguts— poden modular processos com la inflamació, la producció de neurotransmissors i el metabolisme de nutrients clau per a la salut mental. Per fer-ho, juntament amb el grup de recerca de Medicina i Biologia Integrativa de Sistemes de l’Idibgi combinen models experimentals com la Drosophila amb l’anàlisi de mostres humanes mitjançant tecnologies avançades de bioinformàtica i intel·ligència artificial.

Les similituds desconegudes entre les mosques i els humans

En els darrers anys s’ha descobert que els microorganismes que viuen a l'intestí —la microbiota intestinal— poden influir en la salut mental, afectant trastorns com la depressió o l’ansietat. En estudis previs, han identificat compostos produïts per aquestes bacteris amb un fort potencial antidepressiu, així com altres agents microbians o derivats de la microbiota que podrien agreujar aquests trastorns.

“Aquest projecte busca entendre millor com actuen alguns d’aquests compostos sobre el cervell i com poden influir en el desenvolupament i la progressió de la depressió. Per això, fem servir la mosca de la fruita (Drosophila melanogaster) com a model experimental i analitzem mostres humanes amb tecnologies avançades, mètodes bioinformàtics i intel·ligència artificial”, explica Anna Castells.

L’objectiu final és desenvolupar nous tractaments, com ara prebiòtics, probiòtics o postbiòtics (molècules derivades del metabolisme microbià), que puguin ajudar a prevenir o alleujar els símptomes de la depressió.

Impuls a una trajectòria científica emergent

Castells assenyala que aquest premi suposa “una autèntica injecció d’alegria” en una etapa clau de la seva carrera, en què comença a consolidar-se com a investigadora. La dotació econòmica contribuirà al desenvolupament de la seva línia de recerca i a avançar cap a una major autonomia professional dins de l’Idibgi.

“La ciència, com qualsevol àmbit del coneixement, s’enriqueix amb la diversitat. Les dones aportem no només talent i capacitat, sinó també maneres diferents de pensar, d’afrontar els problemes i de generar solucions. La nostra participació és clau perquè la recerca sigui més representativa, més inclusiva i més útil per a tota la societat. La ciència ni cap altre àmbit professional no es pot permetre prescindir de la meitat del talent disponible”, assegura.