Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Municipis gironins amb més places en pisos turístics que en hotels

A la província de Girona hi ha 114.386 places d’allotjament en pisos d’ús turístic mentre que l’oferta hotelera no arriba a les 85.000

Pancarta en un bloc de pisos anunciant la presència d’un pis turístic il·legal | EUROPA PRESS

Pancarta en un bloc de pisos anunciant la presència d’un pis turístic il·legal | EUROPA PRESS

Oriol Puig Tomàs

Oriol Puig Tomàs

Girona

Les comarques gironines comptaven a finals de 2024 amb 114.386 places d’allotjament en pisos d’ús turístic, segons l’estimació que fa l’Institut Nacional d’Estadística, mentre que l’oferta de places hoteleres és de 84.367. És una de les províncies de l’Estat amb un major percentatge de places en pisos turístics (un 4% de l’habitatge es dstina a aquesta finalitat), juntament amb Madrid, Màlaga, Alacant i les illes, tant Balears com Canàries.

De fet, en alguns dels principals municipis turístics de les comarques de Girona, l’oferta d’allotjament en habitatges d’ús turístic és molt superior a la que ofereixen els hotels. És per exemple el cas de Roses, Castelló d’Empúries, l’Escala, Torroella i l’Estartit, Pals, o Begur. Segons l’Atles de contribució municipal del turisme en a Espanya 2024, publicat fa pocs dies per l’associació Exceltur, a nivell espanyol aquesta situació es dona també en grans destins turístics com Marbella, Valencia, Sevilla, Málaga, Calpe, Benalmádena.

Exceltur, que agrupa 31 empreses de rellevància de la cadena de valor turística, apunta que en aquells llocs en els quals més ha crescut el mercat d’habitatges d’ús turístic és on s’ha produït major pressió i on, per tant, més malestar ha manifestat la ciutadania. Destaca, en concret, els casos de Marbella, Màlaga, València i Alacant, on les places disponibles en pisos turístics superen no sols les dels hotels, sinó les de la «suma de tots els allotjaments reglats».

El document assegura, no obstant això, que el creixement del turisme ha propiciat l’arribada de nova població resident, de manera que, segons els seus càlculs, «el major nombre de residents en aquestes destinacions gairebé va triplicar l’increment de turistes en allotjaments de pagament».

Davant les queixes pels efectes de la pressió turística, l’entitat es mostra, finalment, contrària a les «meres limitacions a l’accés» de turistes i defensa «prioritzar sistema de gestió», per exemple d’accés a l’habitatge (amb l’ordenació i la limitació dels pisos turístics) o de concentració humana en el cas d’espais naturals i culturals (amb mecanismes de gestió de fluxos o fins i tot tancaments temporals).

De la seva banda, Airbnb feia ahir una crida als responsables municipals de les deu ciutats més visitades de la Unió Europea perquè abordin l’ «impacte aclaparador» del sector hoteler com a «impulsor del turisme de masses», en concentrar gairebé el 80% de les pernoctacions a la UE durant 2024.

Aquest és una de les conclusions d’un informe elaborat per la plataforma, conformement a dades d’Eurostat, que també revela que l’any passat es va batre un rècord històric: 3.000 milions de nits es van reservar en hotels i allotjaments similars en destinacions europees.

Airbnb ha assegurat que ofereix un model que «diversifica el turisme i reparteix beneficis entre les comunitats locals». Per a sustentar aquesta afirmació, ha compartit una sèrie de dades, com que, en 2024, els hostes de la companyia van triar 110.000 destinacions diferents a tot el món, fugint dels focus turístics tradicionals, a més de que el creixement de la firma en zones no urbanes va ser major que a les ciutats al llarg de l’any anterior.

A més, ha afirmat que en les deu principals ciutats turístiques europees, més de 260.000 hostes es van allotjar en barris sense presència hotelera.n

Tracking Pixel Contents