Girona acumula un dèficit de prop de 13.000 habitatges en els últims cinc anys

Ja ho van advertir fa uns mesos organismes com el Banc d’Espanya o diferents col·legis professionals: la construcció de nous habitatges es queda molt per sota de les necessitats reals de la província, cosa agreuja els problemes d’accés a l’habitatge. Una alerta a la qual ara se suma també l’Associació de Consultores Immobiliàries (ACI), que situa Girona entre les províncies espanyoles amb major dèficit en aquest àmbit, especialment si es té en compte el volum de població.

L’estudi realitzat per aquesta organització posa en relleu que només l’any passat es van lliurar a Girona 3.561 habitatges dels teòricament necessaris, una xifra que només superen altres nou província. El major diferencial el trobem en territoris molt més poblats com Madrid, amb un dèficit de 32.644 unitats; Barcelona, amb 21.148; o València, on es van finalitzar 9.042 pisos menys dels necessaris.

Per a fer el càlcul, els responsables de l’informe han creuat la xifra d’habitatges lliurats en cada zona, amb l’augment que es va produir en el nombre de llars, sense tenir en compte un altre tipus de demanda, com la de segones residències.

Així, a nivell estatal es van lliurar 86.609 nous habitatges l’any passat, quan es van formar 221.258 famílies, la qual cosa significa que l’oferta d’obra nova a penes va cobrir el 39% de la demanda. La resta va haver de desviar-se al mercat de segona mà, on el problema és que, després de diversos anys d’increment d’operacions, la disponibilitat d’immobles també es comença a reduir. El còctel perfecte perquè els preus continuïn escalant.

En el cas de Girona, els promotors només van finalitzar 1.351 habitatges durant l’any 2024, quan es van constituir 4.912 noves llars. És a dir, que la demanda teòrica va més que triplicar a l’oferta, i això sense tenir en compte que en l’actualitat els compradors estrangers acaparen pràcticament el 25% de les transaccions immobiliàries a Girona, o que a la Costa Brava una part important dels compradors són barcelonins que busquen una segona residència.  

Si es tenen en compte les dades des de l’any 2020, el resultat és que només en els últims cinc anys la província acumula un dèficit de 12.662 immobles. I el que és pitjor, no sembla que a curt termini la situació hagi de millorar, si es tenen en compte les dades d’habitatges contractats l’any passat (2.362) mentre que pari aquest 2025 les projeccions apunten al fet que es generaran més de milers de noves llars, entre els joves que decideixen emancipar-se, els nous immigrants que arriben o, per exemple, la demanda de les parelles que trenquen.

En els següents anys, aquest augment de la població s’anirà moderant, però seguirà per sobre de les 5.000 noves llars anuals. De fet, un informe recent de l’INE calculava que a Girona s’haurien de construir uns 6.000 pisos a l’any en els propers 14 anys per fer font a la demanda. 

El propi estudi de les consultores immobiliàries posa l’accent en el gran dèficit que sofreixen algunes províncies amb «elevada pressió de la demanda, la qual cosa agreuja la tensió residencial i pot repercutir en l’evolució alcista dels preus de venda».

Envelliment

A més, recalca diversos factors que faran que els problemes d’accés a l’habitatge tendeixin a empitjorar en els pròxims anys. Entre ells destaca l’envelliment de la població, que genera un augment de les llars unipersonals, la qual cosa significa que fan falta més cases per a acollir a la mateixa població.

Però no és l’únic. Des de l’ACI també consideren que qualsevol planificació que es dugui a terme en aquest terreny també ha de tenir en compte realitats com el descens de la natalitat, el retard en l’emancipació dels joves o els canvis «en els models de convivència», com la major prevalença de llars reconstituïdes, parelles sense fills o habitatges compartits.

Per a aquesta associació -que agrupa les grans consultores immobiliàries com CBRE, Colliers, Savills, JLL, Cushman&Wakefield o BNP Paribas Real Estate-, per a solucionar el problema actual «ja no n’hi ha prou amb incrementar el parc d’habitatges, és imprescindible reorientar la política residencial cap a l’adequació funcional del parc existent, fomentant la rehabilitació, la diversificació tipològica (habitatges més petits, accessibles, adaptades a les noves necessitats de demanda) i la localització estratègica de la nova oferta».

A més, consideren que les polítiques públiques sobre aquest tema també han de tenir en compte la desigual situació que es dóna al llarg del país, amb unes províncies on la falta d’habitatge és especialment apressant i unes altres on no existeix aquest problema. 

Subscriu-te per seguir llegint