Doblen les línies d’autobús que connecten Girona amb Palafrugell i Olot

El Govern doblarà la freqüència dels autobusos que enllacen Girona amb Palafrugell i Girona amb Olot a partir de l’1 de juliol i el 30 de juny respectivament. Les dues línies interurbanes incrementaran les expedicions tant en dies feiners com en caps de setmana per adaptar-se al creixement sostingut de passatgers i donar resposta a les peticions dels municipis. L’anunci s’ha fet aquest dilluns a l’Estació d’Autobusos de Girona, en un acte presidit per la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, i que ha comptat amb la participació de la directora general de Transports i Mobilitat, Susi López, i dels alcaldes de Bescanó i Amer.

Les millores se centren en dues línies que comuniquen Girona amb la Costa Brava i la Garrotxa. La primera és la línia exprés e3, que connecta Girona amb Platja d’Aro, Sant Antoni, Palamós i Palafrugell. La segona és la línia regular 152, que uneix Olot i Girona passant per Amer, Anglès i Bescanó. Totes dues estrenen els nous horaris coincidint amb l’inici de la temporada d’estiu.

En el cas de la línia e3, les expedicions de dilluns a divendres es doblen: passen de 6 a 12 per sentit, i els caps de setmana s’incrementen de 4 a 6 per sentit. A més, el servei, que fins ara només operava dissabtes i festius durant juliol i agost, s’oferirà tot l’any, responent així a la demanda de desestacionalització expressada pels ajuntaments. El servei és operat per SARFA, del grup Moventis, i les millores es financen a través del Fons Climàtic. La línia va registrar 105.223 viatgers l’any 2024, un 16% més que l’any anterior. Per aquest any es preveuen 137.000 viatges i, segons les previsions del departament, el servei podria assolir els 175.000 usuaris el 2026.

La línia Girona-Olot

Pel que fa a la línia 152 Girona- Amer -Olot, el reforç també és substancial. De dilluns a divendres, es passarà de 15 a 24 expedicions per sentit, amb una freqüència de 30 minuts en hora punta. Els dissabtes l’oferta creixerà de 6 a 10 viatges per sentit, i els diumenges també n’hi haurà 10 per sentit, quan fins ara se situava entre cinc i sis. Aquesta línia, operada per TEISA, va transportar 368.943 viatgers el 2024, un increment del 29,17% respecte al 2023 i del 62,93% en relació amb el 2022.

Segons la directora general Susi López, aquesta millora és la primera actuació concreta del Pla de Mobilitat Supramunicipal de l’Àrea Urbana de Girona, que estan acabant de definir diversos ajuntaments amb la coordinació de l’ATM. També ha remarcat que la mesura ha de contribuir a solucionar els problemes de capacitat detectats els darrers mesos.

Més d'un milió i mig en inversions

En paral·lel a aquestes actuacions, la consellera Paneque ha explicat que el departament de Territori invertirà 1.672.158,28 euros durant el bienni 2025-2026 per impulsar un pla de xoc de millora del transport públic a les comarques gironines. A banda de les dues línies destacades, el pla inclou reforços a la línia Girona – Tordera – Blanes (ja en funcionament), el servei a demanda Clic.cat Ogassa – Ripoll, i la futura connexió Arbúcies – Sant Hilari – Vic, prevista per al setembre. També es contemplen millores a la L10 Fornells – Girona, la L5 Vilablareix – Girona, la línia Sant Gregori – Girona, el servei BRCAT entre Salt i Girona i la connexió interurbana entre Girona, Banyoles i Olot.

López ha volgut posar-les en context amb les dades generals del sistema. Segons ha dit, el 2024 el transport interurbà per carretera a Catalunya va registrar 82,6 milions de viatgers, repartits en 837 línies i 1.597 autobusos, el 95,5% dels quals són accessibles per a persones amb mobilitat reduïda.

Finalment, Paneque ha defensat que “la mobilitat és una política estructural, prioritària i absolutament transversal del Govern de Catalunya”. Segons ha dit, “es tracta de connectar els nuclis en creixement amb les diferents zones metropolitanes i també amb els centres educatius o hospitals de referència”. A més, també ha subratllat que “el transport interurbà aporta flexibilitat i un servei molt ajustat a la demanda en un entorn de creixement”, i ha reivindicat la mobilitat com un eix per treballar “en favor de la connexió i l’equilibri territorial”.