Una família gironina denuncia un hospital per homicidi per la mort de la seva filla embarassada de 7 mesos

Samara Calvete, de 24 anys, i embarassada de set mesos va morir d’una peritonitis a finals de l’any passat en un hospital extremeny després d’haver acudit diverses vegades al servei d’Urgències. Un jutjat investiga aquesta mort, i la família de la víctima, resident a Girona, exerceix l’acusació particular i considera que, més que una negligència, estem davant d’un «homicidi per imprudència greu». La mare de Samara lamenta que «la meva filla no va tenir cap oportunitat» i espera que la justícia acabi condemnant els responsables del centre hospitalari.

Entre l’11 d’octubre i el 28 de desembre de 2024, Samara Calvete, de 24 anys i embarassada de set mesos, va acudir fins a quatre ocasions al servei d’urgències de l’Hospital de Llerena (Badajoz) amb dolor abdominal i vòmits. Les quatre primeres vegades que va ser li van donar l’alta tot i que les anàlisis clíniques que li van fer mostraven uns valors descompensats de leucòcits i proteïna C reactiva.

Malgrat el seu avançat estat de gestació i la persistència dels dolors, l’hospital li donava l’alta cada vegada que hi acudia, fins que la seva situació es va agreujar el 28 de desembre passat. Aquell dia, al voltant de les 10 del matí, Samara va acudir per primera vegada al centre sanitari amb vòmits i molèsties epigàstriques, però tres hores després la van enviar a casa. Cap a les sis de la tarda torna a l’hospital amb un empitjorament dels símptomes i al voltant de la mitjanit va quedar ingressada en el servei d’obstetrícia de l’Hospital de Llerena.

Aquella matinada li van fer diverses proves a l’hospital de Zafra, com una anàlisi de sang i una ecografia abdominal, en la qual es va detectar la mort del fetus, per la qual cosa es va procedir a la inducció del part. Mentre era a l’hospital «Samara comença a vomitar i perd la consciència», ofegant-se «en els seus propis vòmits», indica la denúncia presentada en el Jutjat d’Instrucció número 1 de Llerena per la seva família.

L’autòpsia va indicar que la dona va morir per una peritonitis.

A més, la denúncia afegeix que el personal sanitari «va trigar uns 15 minuts a personar-se» i que van començar a fer-li el «protocol de parada cardiorespiratòria» quan van veure que Samara no tenia pols. La pacient va morir 45 minuts després. L’autòpsia realitzada en l’Institut Anatòmic Forense de Badajoz ressenya que la dona va morir per una peritonitis.  

Metges identificats

Després de la denúncia de la família, el jutjat va iniciar una recerca en la qual ha demanat a l’Hospital de Llerena que identifiqui als metges, infermers i auxiliars sanitaris que van atendre la víctima totes les vegades que va acudir al centre sanitari, així com que aportació l’expedient clínic de la pacient. D’aquesta forma, la jutgessa ha admès la petició del lletrat Javier Benito, de Vosseler Advocats que representa com a acusació particular a la família de Samara Calvete, que resideix a Girona.

L'advocat de la família gironina creu que el cas no es pot tractar només com una negligència mèdica

L’advocat considera que aquest cas tracta d’un «homicidi per imprudència greu i no d’una negligència mèdica». El lletrat assegura que és «inassumible que en ple segle XXI, en un centre mèdic d’un país del primer món, no es diagnostiqui una peritonitis, que acabi comportant la mort del fetus i de la mare».

A petició del lletrat, el jutjat també ha reclamat a l’hospital les imatges de les càmeres de seguretat dels passadissos del centre per a calcular el temps en què la pacient va estar esperant per a ser atesa malgrat els greus símptomes que presentava.

«No va tenir cap oportunitat»

En declaracions a aquest diari, Yolanda Delgado, mare de la morta, explica que quan la seva filla estava embarassada de dos mesos van començar els seus dolors de panxa i que a l’hospital li deien que se li havia posat malament alguna cosa que havia menjat. No obstant això, ella «es va anar trobant pitjor i cada vegada anàvem d’urgències. Li feien proves i l’enviaven per a casa. Ara he pogut comprovar, amb tota la documentació, que cada vegada li sortien els leucòcits més elevats».

 El 28 de desembre de 2024 la van portar per última vegada d’urgències a l’hospital. «És el pitjor dia que hem pogut passar i que passarem, no l’oblidarem en la vida» explica la mare, qui assegura que la seva filla vomitava i continuaven dient que era una gastroenteritis, «quan no tenia dolor ni febre». 

Destaca que en les anàlisis de sang que li van fer a la jove consta 22.000 leucòcits (glòbuls blancs), quan els rangs normals solen estar entre 4.000 i 11.000 per microlitre de sang, la qual cosa indicaria que existeix una infecció en l’organisme.

«Ens han trencat la vida»

«Per què li van fer les anàlisis? Ni tan sols les van mirar. Només veient aquests valors, la meva filla hauria d’haver anat a una unitat de vigilància intensiva i hauria d’haver estat operada d’urgències. Potser hauria tingut una oportunitat de salvar-se, però no la va tenir», remarca Delgado. La dona lamenta que en els mesos anteriors, quan va ser al servei d’urgències, tampoc li van detectar l’origen del seu malestar.

Sense filla, sense net

La mare de Samara considera que els responsables sanitaris de l’hospital van acabar de matar a la seva filla quan li van provocar el part. Assegura que busca «justícia perquè jo m’he quedat sense la meva filla, m’he quedat sense el meu net; el meu marit s’ha quedat sense la seva filla, s’ha quedat sense el seu net; el meu fill s’ha quedat sense la seva germana, s’ha quedat sense el seu nebot; el meu gendre s’ha quedat sense la seva dona, s’ha quedat sense el seu fill, i tota la meva família ens hem quedat amb la falta i l’absència d’una persona que tenia vida amb 24 anys».

La dona remarca que «ara mateix estem en tractament psicològic i psiquiàtric» i afegeix que «la meva filla no va tenir cap oportunitat». Per això reclama «la pena màxima que els pugui caure» als responsables sanitaris que van atendre la seva filla i que els llevin llicència per a exercir. «Ens han trencat la vida, ens l'han partit per la meitat. Som gent humil, treballadora i teníem una vida normal i ens van arrabassar una filla en 24 hores», conclou Delgado.