Deneguen més de la meitat d'ordres de protecció demanades per víctimes de violència masclista a Girona

Les ordres de protecció són una eina que tenen els jutges per evitar que l'agressor tingui contacte amb les víctimes de violència masclista. La majoria de vegades les demana la mateixa víctima i no sempre són aprovades. Això és el que està succeint en els últims anys -des de la pandèmia- a la província de Girona- es deneguen més ordres de les que s'aproven.

Aquest primer trimestre de l'any no va ser diferent. A Girona es van demanar 119 ordres, totes a instàncies de la víctima i d'aquestes, el 62,18% es van denegar. 74 no van tirar endavant mentre que 45 es van aprovar, segons les dades del Consell General del Poder Judicial. Totes van ser demanades a instància de la víctima.

Un altre aspecte a destacar és que de les dones que van demanar ordres de protecció, 62 tenien una relació amb el maltractador (21 era el marit i en 41 hi havia una relació afectiva) i per nacionalitats, 53 eres espanyoles i la resta (66) estrangeres.

Per partits judicials, els de Figueres, Girona, la Bisbal i Puigcerdà són els que més en refusen. De les 33 proposades a Girona, se'n van refusar 24. A Figueres, de 17, 11 van acabar denegades. A la Bisbal 15 de les 19 van acabar cancel·lades i finament, a Puigcerdà només se'n van tractar quatre, però només una es va acceptar.

Aquesta tònica s'està convertint en habitual en els jutjats gironins i fonts judicials han explicat en alguna ocasió que aquesta taxa de denegació d'ordres es fa sobretot perquè les mesures que se'n deriven pot ser perquè al final és una mesura coercitiva d’algun dels drets fonamentals. Ja que per exemple, d'aquí hi ha mesures penals que se'n deriven com ara el no apropament, no comunicació cap a la víctima. Però, d'altra banda, sovint tampoc s'accepten perquè es valora en funció del risc que s'ha catalogat per part de la policia, un risc que en pocs casos es qualifica d'elevat o molt elevat.

Mesures cautelars

Precisament els òrgans judicials gironins van ordenar 93 mesures de protecció penal i 44 de civils. Les de tipus penal van patir una davallada del 41,14% respecte a l'any anterior. D'aquesta tipologia, les més habituals són la prohibició de comunicació (44) i l’ordre d’allunyament (24). També es van incoar en 14 casos la prohibició de tornar al lloc del delicte i en 11 es va prohibir al maltractador la tinença i ús d’armes.

Pel que fa a les mesures de tipologia civil, es van imposar 11 prestacions d’aliments; es va suspendre el règim de visites en 15 casos; i en sis casos es va limitar l’atribució d’ús a l’habitatge als agressors. En 12 casos es va suspendre la guarda i custòdia i dels fills.

Aquestes últimes mesures són recents i s’han començat a aplicar gràcies a canvis en la llei de protecció a la infància i adolescència i també a la llei contra la indemnitat sexual.

Més xacra

D’altra banda, les denúncies per violència masclista van pujar durant aquest trimestre i també el nombre de víctimes. Ambdós indicadors mostren un creixement destacat, les denúncies del 23,83% i de les víctimes, del 18,51%. Els jutjats van tractar fins a 769 denúncies de 717 víctimes. 

La major part d’aquestes van sorgir de la denúncia presentada per la víctima a la policia (593), també hi va haver casos que ho va fer un familiar (37) o fruit de la intervenció policial (47). Cal destacar que també va haver-hi 70 informes de lesions patides per la dona maltractada

Quan aquestes víctimes van haver d’anar a judici davant del seu maltractador, algunes d’elles es van acollir a la dispensa de l’obligació legal de declarar. Això ho van decidir fins a 78 dones. Això significa un 37,18% més de víctimes que fa un any. Quant a les víctimes, 340 dones són de nacionalitat espanyola i 377 estrangeres.

Arran de tots els casos denunciats, els jutjats van haver d’enjudiciar fins a 56 homes. D’aquests, el 78,6% van ser condemnats (44). Del total, 25 són de nacionalitat espanyola i 19, estrangers. 

Subscriu-te per seguir llegint