Tres de quatre gironins atesos per Càritas se senten sols

L'aïllament social afecta una àmplia majoria de les persones ateses per Càritas. Així es desprèn d'un estudi pioner que ha fet l'Observatori de la realitat social de l'entitat amb uns resultats contundents: el 75% d'usuaris enquestats afirma sentir-se sol amb freqüència o en algunes ocasions i el mateix percentatge declara no tenir ningú a qui recórrer en algun moment, de la mateixa manera que, a vegades o sovint, no confia amb ningú.

La soledat no desitjada afecta gairebé un 30% dels joves de l'Alt Empordà

D'aquesta manera, la soledat, el desemparament i la desconfiança configuren els principals sentiments de l'aïllament subjectiu, que també acaba repercutint en el benestar emocional, ja que més d'un terç de les persones enquestades (34,7%) se situen en el nivell més alt de desconnexió afectiva.

Totes aquestes dades es recullen en l'informe Sense connexió. Aïllament social en les persones ateses, un estudi que té com a objectiu diagnosticar l'abast, les causes i les formes que adopta l'aïllament social entre les persones ateses per Càritas Diocesana de Girona, per tal d'aportar un coneixement real que orienti les estratègies d'intervenció social i comunitària de l'entitat, així com sensibilitzar la societat sobre l'impacte d'aquest fenomen, especialment entre les persones en situació d'exclusió.

La meitat de les famílies ateses per Càritas a Girona viuen en habitacions de relloguer, pisos ocupats o al carrer

Aquest enfocament també permet comprendre com es construeix i cronifica aquest aïllament. "Hi ha hagut dos elements que ens han incentivat fer aquest informe; d'una banda que des de la pandèmia ens hem adonat que va creixent el sentiment de soledat i, de l'altra, el paper que pot tenir la nostra entitat en l'acompanyament d'aquestes persones", ha afirmat Caye Gómez, responsable de l'Observatori de la realitat social, en la presentació de l'informe, aquest dimecres.

Des de la pandèmia ens hem adonat que va creixent el sentiment de soledat i és important el paper que pot tenir la nostra entitat en l'acompanyament d'aquestes persones

Caye Gómez

— Responsable de l'Observatori de realitat social de Càritas Girona

Perfils diferents

Els resultats, que s'extreuen d'una mostra de 300 persones ateses per l'entitat, mostren amb claredat que l'aïllament social no respon a una causa única ni un perfil homogeni. Es tracta d'un fenomen complex que afecta persones de diverses edats, gèneres i estructures de la llar, encara que afecta amb més intensitat determinats col·lectius.

Un estudi revela que gairebé la meitat de la població de la Garrotxa se sent sola, especialment joves i gent gran

Entre els més vulnerables destaquen les persones que viuen soles, les llars monoparentals, les persones en situació administrativa irregular i aquelles que declaren no disposar d'ingressos suficients per cobrir les necessitats bàsiques. Per altra banda, l'aïllament social sol ser més present en les dones.

Des del punt de vista relacional, una part significativa manté vincles familiars o extrafamiliars, però la seva freqüència i intensitat són molt baixes. Més del 60% no visita presencialment familiars ni amics, i un 36,7% afirma no tenir cap amic. Aquest poc vincle personal genera una forma d'aïllament funcional, en què la xarxa existeix formalment però no actua com a suport emocional ni diari.

Les xarxes, vàlvula d'escapament

La dimensió digital presenta una realitat ambigua: tot i que el 92% es considera usuari habitual de les xarxes socials, més d'un terç manté vincles molt limitats i prop del 40% no forma part de cap grup en aquests entorns. "Això genera que la connectivitat sigui superficial, amb un ús passiu, individualitzat i de molta dependència", especifica Gómez.

L'anàlisi dels perfils digitals indica que una part significativa de les persones usuàries es troba en situació de desconnexió afectiva, malgrat l'ús quotidià dels dispositius.

Participació en espais comunitaris desigual

La participació en espais comunitaris també és desigual: tot i que dos terços de les persones ateses hi assisteixen amb freqüència setmanal o diària, una de cada cinc no ho fa mai. La implicació en activitats organitzades és minoritària (32%), però quan es produeix, és continuada i significativa, especialment en entorns formatius i educatius.

De fet, la feblesa en les xarxes de relacions personals es vincula amb l'augment de la soledat. El 4,7% presenta un aïllament relacional sever i un 29,3% disposa d'una xarxa molt limitada. Només una de cada quatre persones ateses per l'entitat (28%) compta amb una xarxa activa i densa que li permet una bona interacció amb l'entorn

Des de Càritas afirmen que davant d'aquest diagnòstic, "es fa necessari repensar la intervenció social no només com a resposta material, sinó com un procés de reconstrucció de vincles, enfortiment de la confiança, ampliació dels espais de pertinença i acompanyament sostingut des d'una mirada integral".

Entre altres propostes també hi ha afavorir la connexió entre entitats socials i xarxes veïnals, promoure la regularització administrativa i l'estabilitat habitacional i incloure l'abordatge de la solitud en tots els programes d'acció social.

Gómez afirma que l'enquesta feta ha anat acompanyada d'entrevistes personals per analitzar les relacions i el sentiment de soledat amb més profunditat.