Joan Manel Serra, nou alcalde de Puigcerdà després de prosperar la moció de censura

ERC governa a l'Ajuntament de Puigcerdà catorze anys després. El grup municipal, amb cinc regidors, que va guanyar les eleccions, ha donat continuïtat aquest dilluns dia catorze de juliol a l'alegria efímera de la nit electoral de fa dos anys. Aquell dia dels comicis, els republicans sabien que seria difícil governar davant el fet que els dos partits hereus de Convergència, Junts per Puigcerdà i Futur per Puigcerdà, sumaven majoria amb els respectius quatre regidors. El desgast d'aquesta coalició i les creixents desavinences entre els dos partits han deixat en safata als republicans l'oportunitat d'obrir una nova era d'ERC a la capital cerdana si aprofiten aquests dos anys al davant i connecten amb una ciutadania que anhela nous lideratges. Joan Manel Serra ja és alcalde de Puigcerdà i aquesta és la seva oportunitat.

El ple municipal ha complert les expectatives a pesar de la molta incertesa que hi havia fins hores abans de les dotze del migdia. El dubte sobre si els dos regidors de Futur, Nerea Espada i Celso Llombart, complirien el seu compromís de fer costat el líder Serra en la moció de censura per fer-lo alcalde ha planat per Puigcerdà els dies previs a la votació. La sessió ha omplert la sala d'actes del Museu Cerdà de veïns, responsables polítics i excàrrecs electes locals en un ambient d'una certa crispació que, però, la cerimoniositat dels tràmits oficials han ajudat a refredar. Serra ha obtingut finalment vuit vots faborables, els cinc del seu grup, els dos dels dos regidors de Futur que van signar la moció i el de Jordi Palomino.

Així, el nou executiu municipal d’Esquerra Republicana, liderat per Joan Manel Serra, desembarca a l’Ajuntament amb l’objectiu de marcar l’inici d’una nova etapa, en una aposta que recorda la que el mateix partit va fer l’any 1991, quan va iniciar una etapa de sis mandats consecutius i dues dècades de govern. El nou equip al capdavant del consistori està integrat pels cinc regidors republicans Joan Manel Serra Arenas, Mercè Carbó Guiral, Àngel Llobell Martorell, Cristina Deulofeu Castelló i Núria Laura Muñoz Ginesta.

Joan Manel Serra s’ha dirigit als assistents per reiterar que no és una moció de censura cap a les persones sinó cap a la situació de Puigcerdà. Serra ha llançat un missatge de cordialitat amb Jordi Gassió afirmant que la realitat que viu la vila no és culpa de ningú sinó d’un cúmul d’anys de gestió. Serra també ha llançat un discurs amable vers Francesc Armengol per haver donat llibertat als seus regidors i, així, possibilitar el relleu.

Encara com a candidat, el líder d’ERC ha lloat els seus companys així com els regidors de Futur per Puigcerdà Nerea Espada i Celso Llombart per haver donat la passa endavant a pesar de les crítiques que han pogut rebre com a possibles trànsfugues. Lluny d’això, Serra ha remarcat que ha estat una decisió «per Puigcerdà; no són trànsfugues, són gent compromesa que, a més, no ens han demanat res a canvi».

Joan Manel Serra ha avançat que el seu govern defugirà la guerra de partits i posarà al centre les persones per tal de generar feina per la vila. En aquest sentit, el cap d’ERC ha reiterat la seva proposta a tots els regidors a unir-se al seu equip: «hem de treure Puigcerdà d’on es troba».

Serra ha explicat que hi ha hagut converses fins mitja hora abans del ple per tal de fer canviar l’escenari polític, per la qual cosa ha agraït a Llombart i Espada haver resistit les pressions. El cap d’ERC ha assegurat que les pressions tant han arribat de les direccions nacionals dels partits com de la Catalunya Nord, en una referència atribuïble a Albert Piñeira. Serra ha reafirmat que «ens mereixíem, de la mateixa manera que fa dos anys, ser al govern». El nou alcalde va garantir un govern «d’unió i transparència».

Ja com a alcalde investit, Serra ha tornat a agafar el micro per, en aquesta ocasió un dicurs molt emocionat que no li ha permès allargar-lo, donar les gràcies al seu entorn i garantir molta feina per Puigcerdà.

Jordi Gassió també ha fet ús del seu dret de paraula per argumentar que «avui comparec en un dels moments polítics més tensos i moguts que he viscut, i ho faig amb el cap ben alt, perquè he servit amb honestedat Puigcerdà. Accepto la moció perquè són les regles democràtiques. No entraré a debatre la moció, però tinc el deure de dir la veritat. Aquest no era el final previst pel mandat». Gassió ha recordat que hi havia un pacte amb Futur i ha assegurat que hi havia un pacte per tirar-lo endavant i que, tan sols no ha estat possible, pel trencament del vot per part dels dos regidors de Futur. «Algú haurà d’explicar i assumir aquest canvi». L’alcalde sortint ha lloat la posició d’Armengol i ha agraït la feina feta pels seus companys de grup municipal. Com a reflexió personal, Gassió ha anunciat que ni tan sols continuarà com a regidor i que, doncs, deixa l’acta municipal «perquè hem de saber el moment de dir adeu».

Per la seva banda, el líder de Futur per Puigcerdà, Francesc Armengol, ha ofert un discurs dur cap a Serra afirmant que «no me’l crec». Armengol ha lamentat que «sempre soc el dolent» de la pel·lícula i ha assegurat que «tantes ganes tinc jo de ser alcalde com vostè, i és lícit». El cap de Futur ha apuntat que «que el mandat visqui una moció de censura és un fracàs de tothom». Francesc Armengol ha explicat el procés polític i ha llançat un avís a Llombart i Espada «encara sou a temps de votar que no a la moció de censura» i ha negat que a l’Ajuntament hi hagi paràlisis. L’empresari ha explicat que «de paràlisi institucional, res de res. Hem pagat factures per valor de set milions d’euros i hem posat al dia els comptes municipals». Armengol ha fet un llistat de la feina feta en els últims dos anys amb accions com ara l’ampliació de la plantilla, l’activació de la renovació de l’enllumenat públic, la pacificació del trànsit, la recuperació pendent de l’edifici del CAT, entre d’altres.

Armengol ha considerat que «la moció parteix de realitats errònies» i ha aventurat que el nou equip de govern tindrà pocs efectius per tirar la molta feina que té al davant. En aquest sentit, el cap de Futur ha anunciat que fiscalitzarà la seva feina i que reclamarà la paternitat dels projectes que a parer seu s’aconsegueixin gràcies a la feina que han fet els últims dos anys.

El regidor no adscrit Jordi Palomino també ha pres la paraula per demanar disculpes als votants, als quals durant la campanya els van prometre que no pactarien amb Futur per Puigcerdà i que, no obstant això, ho van fer. El regidor expulsat de Junts ha fet referència a les polèmiques polítiques pels informes de les activitats empresarials d’Armengol i ha lamentat que en molts municipis, l’agenda dels partits estigui per sobre dels interessos locals: «això és el que fa que la ciutadania s’allunyi de la política». Jordi Palomino ha felicitat Serra «amb un somriure» i l’ha titllat de «persona honesta, però ara ha de demostrar que poden tirar endavant la vila».

El camí fins a la censura

En els comicis municipals del 14 de maig de 2023, Esquerra Republicana va ser la força més votada amb 954 vots i cinc regidors, seguida de Junts, que en va obtenir quatre amb 938 vots, i Futur per Puigcerdà, també amb quatre representants i 872 vots. El resultat va deixar un escenari d’empat tècnic a tres bandes que, malgrat la victòria, va deixar ERC fora de l’executiu. Finalment, Junts i Futur van arribar a un acord per formar govern, amb Jordi Gassió (Junts) com a alcalde els dos primers anys i el compromís que Francesc Armengol (Futur) assumiria el relleu a mitjan mandat. La negociació, però, no va ser ni senzilla ni immediata: el document amb què es va acabar formalitzant el pacte entre Junts i Futur era, de fet, el mateix que prèviament s’havia acordat amb ERC, i que encara incloïa els noms dels seus cinc regidors.

Amb la controvèrsia per la sanció a Francesc Armengol com a teló de fons, les tensions internes a Junts van aflorar amb força, especialment després que la militància local es negués a ratificar Jordi Gassió com a líder i que el segon tinent d’alcalde, Jordi Palomino, fos destituït per una presumpta manca de confiança. Aquestes discrepàncies van traslladar la crisi orgànica al si del grup municipal. En una reunió clau per avalar Gassió com a cap local, Palomino va votar-hi en contra, un gest que s’interpretava com un intent del partit per recuperar el control del grup municipal i, si calia, fer caure el pacte de govern per evitar que Armengol accedís a l’alcaldia. Enmig d’aquests moviments interns, va començar a planar la possibilitat d’un retorn d’Albert Piñeira a l’escena política local.

L’aritmètica del ple municipal de Puigcerdà es va veure alterada amb la destitució de Jordi Palomino com a segon tinent d’alcalde i responsable de Cultura. L’expulsió del regidor del grup de Junts per Puigcerdà i el seu pas al grup de no adscrits va modificar de manera substancial la correlació de forces dins del consistori, generant un nou escenari ple d’incògnites sobre la governabilitat.

Quan el 19 de juny Jordi Gassió va fer públic que deixaria l’alcaldia, es van obrir noves opcions per a la configuració d’un nou govern entre les tres forces del consistori. Davant la inacció de l’alcalde a l’hora de formalitzar la seva dimissió, Futur per Puigcerdà i ERC van començar a explorar altres vies, amb la condició expressa per part dels republicans que Francesc Armengol en quedés al marge. A canvi, Esquerra es mostrava disposada a obrir les portes a un executiu ampli, que inclogués la resta de regidors del plenari, entre ells els dos edils restants de Junts i el regidor no adscrit Jordi Palomino. En aquest escenari, i sabent que a ERC li calien dues adhesions per garantir-se la majoria absoluta en la primera votació d’investidura, Celso Llombart i Nerea Espada, del grup de Futur, es van oferir a donar-hi suport amb els seus vots.