Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

L’estoc de pisos en venda a la ciutat de Girona se situa en mínims històrics

En el conjunt de la província la situació és radicalment diferent, amb una oferta d’habitatge en venda un 87 per cent superior a la que hi havia fa una dècada

Habitatge en construcció a la ciutat de Girona.

Habitatge en construcció a la ciutat de Girona. / Marc Martí

Jordi Cuenca

Girona

L’estoc d’habitatge en venda a la ciutat de Girona ha igualat els mínims històrics registrats l’any 2014. L’oferta ha disminuït un 31% en el segon trimestre de 2025 respecte al mateix període de l’any anterior, segons dades d’Idealista. Aquesta caiguda situa Girona com una de les capitals catalanes amb una reducció més pronunciada, només superada per Lleida (-33%) i per sobre de Tarragona (-24%) i Barcelona (-21%). [L’oferta d...trimestre]

En canvi, en el conjuntla província de Girona presenta una situació molt més favorable. Tot i una lleugera caiguda interanual del 11%, l’estoc actual és un 87% superior al mínim històric registrat fa poc més d’una dècada. Aquesta diferència entre la capital i el conjunt provincial evidencia la pressió immobiliària que viu la ciutat.

Dos terços de les capitals de província, han arribat al seu mínim històric d’habitatge en venda. A banda de Girona, estan en aquesta situació , Alacant, Bilbao, Sant Sebastià, Madrid, Palma, Sevilla, València, la Corunya, Almeria, Àvila, Burgos, Ceuta, Ciudad Real, Guadalajara, Huelva, Osca, Las Palmas de Gran Canària, Lleida, Lugo, Múrcia, Oviedo, Palència, Pamplona, Salamanca, Santa Cruz de Tenerife, Segòvia, Sòria, Tarragona, Terol, Toledo, Valladolid, Vitòria, Zamora i Saragossa.

Preus a l’alça

La combinació d’una demanda robusta en màxims post-bombolla i una oferta insuficient van consolidar en el tercer trimestre el cicle alcista del mercat residencial. L’estadística Tinsa IMIE Mercats Locals corresponent al tercer trimestre, mostra que el valor mitjà de l’habitatge nou i usat es va incrementar un 7% interanual a les comarques gironines en el tercer trimestre en termes nominals. Segons l’informe d’aquesta companyia taxadora, el preu mitjà a Girona va escalar fins als 1.980 euros per metre quadrat. Tot i que l’increment més que duplica l’evolució de la inflació, és el menys elevat de les quatre demarcacions catalanes i queda lluny de la pujada mitjana a Espanya (11,7%).

Aquest augment dels preus és generalitzat al conjunt de l’Estat, encara que es manifesta amb major intensitat en els principals pols d’ocupació i en les zones turístiques. Destaca l’evolució registrada a la Comunitat de Madrid, on l’habitatge s’acosta a creixements del 20% en l’últim any, tant en la capital, com en el conjunt de la regió.

«Els nivells de demanda pròxims a màxims post-bombolla i les tensions en els preus a causa del desajustament de l’oferta augmenta la rotació de l’habitatge de segona mà i alimenten algunes dinàmiques especulatives encara no mayoritrias». explica Cristina Arias, directora del Servei d’Estudis de Tinsa.

El mateix informe de Tinsa apunta que l’activitat dels promotors en el primer semestre de l’any va continuar la tendència a l’alça iniciada en 2024, com ho demostra el creixement dels permisos d’edificació, que va augmentar un +7,6% en comparació amb el mateix període de l’any anterior.

«Aquests indicadors suggereixen un mercat dinàmic i en creixement, amb una demanda sostinguda i una oferta que, encara que en augment, encara no aconsegueix satisfer completament les necessitats del merca», assegura l’estudi..

Més operacions de compra

Mentrestant, la compravenda d’habitatges continua a l’alça. Segons les últimes dades provisionals d’Estadística de Transmissions de Drets de la Propietat de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), al juliol i es va incrementar un 17,64% respecte al mateix mes de l’any passat i va tancar amb 10.729 operacions a Catalunya, segons les dades provisionals d’Estadística de Transmissions de Drets de la Propietat de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Es tracta de valor més elevat d’un mes de juliol de la sèrie històrica, que es remunta al 2007, abans de l’esclat de la crisi immobiliària. La dada supera la marcada el juliol de l’any passat que fixava el rècord fins ara (9.120). Del total de les 10.729 operacions, 1.968 van ser compra d’obra nova, un 12,52% interanual més. Tot i això, les transaccions d’habitatges nous van caure un 9,89% en comparació amb el juny.

Totes les demarcacions catalanes van sumar pujades de compravendes respecte al juliol de l’any passat, amb l’excepció de Girona, que ha experimentat una baixada del 2,79% fins a les 1.290 compravendes.

A la província de Girona, tot i el descens el nombre total d’operacions (1.290) va ser el segon més alt de l’any. Del global, 285 van ser d’obra nova i 1.005 de segona mà, mentre que 1.242 lliure i 48 de protegit.

Al conjunt de l’Estat, la compravenda d’habitatges es va incrementar un 13% al juliol respecte al mateix període de l’any passat, fins a 64.730 transaccions. Es tracta de la xifra més alta assolida en el setè mes de l’any des de l’inici de la sèrie històrica, el 2007. Per comunitats autònomes, Extremadura (+28%), Aragó (+23,8%) i Castella-la Manxa (21,1%) van presentar els creixements interanuals més elevats. Per contra, Navarra (-15,6%), Cantàbria (-5,9%) i Canàries (+2,5%) els menors.

La despesa de la casa o el pis es menja un terç del pressupost de les famílies

L’habitatge, l’habitatge i l’habitatge. Com un malson, l’accés a una residència s’ha convertit en gairebé un impossible per a molts ciutadans per la manca d’oferta i els preus desorbitats. Però aquells que finalment han aconseguit un pis o una casa només s’han alliberat parcialment del mal somni, ja que l’habitatge i els serveis associats suposen un terç de la despesa dels llars, segons la darrera lEnquesta de Pressupostos Familiars publicada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

L’any passat, una família espanyola va acumular una despesa mitjana de 34.044 euros, dels quals 11.029 van correspondre a l’epígraf «habitatge, aigua, electricitat, gas i altres combustible». Això representa un 32,4 % del total, gairebé un terç. En consonància amb el fet que els preus del sector immobiliari no deixen de créixer, també ho fa la partida que els llars destinen a tenir una residència pròpia, ja que l’any 2023 ascendia a 10.367 euros d’un total de 32.617, el que equival a un 31,8%.

La segona partida a la qual les famílies destinen més diners és la d’alimentació i begudes no alcohòliques, amb 5.931 euros el 2024. És un 15,8 % del total. A continuació, amb un 11,4 % i 3.877 euros anuals, apareix el transport, seguit de prop per restaurants i serveis d’allotjament amb 3.374 euros i un 9,9 %.

Si es busca la comparativa amb l’exercici anterior, l’increment més gran de la despesa correspon a l’habitatge, amb 635 euros més, seguit de les activitats recreatives, l’esport i la cultura, amb 196, i la sanitat, amb 132. Aquesta última partida, tot i que a Espanya hi ha assistència sanitària pública universal, va créixer un 4 % i es va situar en els 1.377 euros. Per alimentar-se, les famílies van destinar 54 euros més el 2024 que el 2023, mentre que la despesa en begudes alcohòliques i tabac va disminuir en 25 euros, fins a situar-se en 447 per llar, l’1,3 % del total.

L’INE no detalla la distribució de la despesa per territoris, però sí ho fa en el cas de la despesa mitjana per persona el 2024. A Espanya la mitjana se situa en 13.626 euros. País Basc (15.504 euros), Madrid (15.108) i Catalunya (14.746 de Catalunya) ocupen les tres primeres posicions del rànquing autonòmic. A la cua en despesa mitjana per persona hi trobem Extremadura (11.398 euros) i Andalusia (11.865).

Finalment, l’INE detalla la despesa mitjana per llar en funció de la composició del mateix. Els que més han de gratar-se la butxaca són les parelles amb fills, que gasten 43.163 euros anuals, molt per sobre de la mitjana ja citada de 34.044. A l’altre extrem hi ha les persones soles de més de 65 anys, amb 22.081 euros. Les parelles sense fills destinen 35.049 euros i un adult amb fills, 31.068. Aquests últims i les parelles amb fills, en tots dos casos amb poc més de 1.800 euros, són els tipus de llar amb un major increment de la despesa entre 2023 i 2024.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents