Girona registra el nombre d’avortaments més elevat en més d’una dècada
El 2024 Sanitat va registrar 2.108 interrupcions voluntàries a la província, un 7% més que l’any anterior i seguint la tendència a l’alça després de la pandèmia

Manifestacio a favor de l'avortament en una imatge d'arxiu. / ACN

El nombre d’interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) a la província de Girona va assolir l’any 2024 la xifra més alta des del 2012, amb un total de 2.108 casos registrats. Aquesta dada suposa un increment respecte a l’any anterior, quan es van comptabilitzar 1.975 interrupcions, i supera també les xifres del 2022 (2.053) i del 2019 (2.060), que havien estat anys amb registres relativament elevats.
Les dades, que reflecteixen l’evolució d’aquest indicador durant els darrers tretze anys, mostren que el 2024 s’ha convertit en l’any amb més avortaments voluntaris registrats des del 2012, quan n’hi va haver 2.127. Això representa un increment de gairebé un 7% respecte al 2023 i consolida una tendència a l’alça iniciada després del descens observat durant la pandèmia.
Tot i les oscil·lacions anuals, la major part dels anys de la darrera dècada han presentat xifres per sota dels 2.000 casos. Destaquen, en aquest sentit, les xifres més baixes del 2021 (1.773) i del 2020 (1.813), coincidint amb els anys marcats per la crisi sanitària de la covid-19.
Aquest augment de les IVE obre la porta al debat sobre les polítiques públiques en matèria de salut sexual i reproductiva, així com l’accés a l’educació afectivosexual i als serveis d’anticoncepció, especialment entre les poblacions més joves.
I és que més d’una desena part de les dones que van avortar voluntàriament l’any passat a Girona tenien menys de dinou anys. Tot i així, el gruix de dones que avorten de forma voluntària continua tenint de 20 a 24 anys, tal com passava fa una dècada, però ha baixat el nombre de joves de 15 a 19 anys que han pres aquesta decisió.
Seguidament, poc més de la meitat de dones actualment no tenen cap fill encara, casuística similar que fa deu anys i la majoria tampoc ha avortat altres vegades. Pel que fa a aquest aspecte, ha baixat el nombre de persones que han tingut ja un avortament previ.
Nivell d’estudis
També s’observen canvis significatius en altres factors, com ara l’edat i el nivell formatiu de les dones que opten per interrompre voluntàriament l’embaràs. Un dels aspectes més rellevants és l’augment del nivell d’estudis: mentre que fa una dècada un 65% de les dones només comptaven amb l’ESO o formacions similars, actualment predominen les que tenen estudis postobligatoris.
De fet, un 56% disposa ara de batxillerat, cicles formatius o estudis universitaris, una proporció molt superior al 14% registrat fa una dècada. Al contrari, les dones amb només l’ESO han passat a representar el 33% del total, és a dir, menys de la meitat del percentatge que s’hi observava anteriorment.
Pel que fa a l’ús de mètodes anticonceptius, pràcticament la meitat de les dones assegura no utilitzar-ne cap. Aquesta informació no apareixia recollida als informes de Sanitat de fa una dècada, per la qual cosa no és possible fer-hi una comparativa directa. D’altra banda, una gran part de les dones han acudit als serveis sanitaris públics de les comarques gironines per rebre assessorament sobre el procediment d’interrupció voluntària de l’embaràs. En concret, un 75% ha fet ús d’aquests recursos gratuïts, una xifra que representa un increment respecte al 58% registrat fa una dècada. Cal destacar, però, que en aquell moment existia un volum considerable de casos en què no constava si s’havia rebut informació a través d’aquests centres.
Finalment, segons dades de l’any passat, més de tres quartes parts de les dones que van avortar estaven en una gestació de vuit o menys setmanes. Mentre que el percentatge de fa deu anys també era inferior, concretament del 68%. El que sí que coincideix tot i el pas del temps és el motiu de la interrupció, que es basa en la petició de la dona.
A nivell estatal, sobre els mètodes farmacològics (l’administració de medicaments autoritzats per interrompre l’embaràs), van tenir més pes a la xarxa pública. El predomini de l’abordatge farmacològic als centres públics s’observa tant a hospitals com a dispositius extrahospitalaris. En canvi, en els centres privats, tenen més pes els avortaments quirúrgics.
Catalunya té la taxa més alta
Catalunya va registrar l’any passat un total de 21.761 avortaments, el 20% de tots els que es fan a l’Estat, que el 2024 van ser 106.172, un 2,98% més que l’any anterior. La xifra catalana deixa una taxa de 14,89 avortaments per cada 1.000 dones entre 15 i 44 anys, dada que la com la comunitat amb més interrupcions voluntàries de l’embaràs de tot l’Estat. És el setè any consecutiu que lidera aquest rànquing.
Subscriu-te per seguir llegint
- Ni als 30 ni als 50: aquest és el moment més infeliç de la vida, segons experts
- Ca l'Avi o el somni fet realitat de tres joves d'obrir el seu propi restaurant
- Gairebé 200 sol·licitants d'asil passen pel campament del parc Central
- Cheka: «Costa un temps acceptar que t’has quedat per sempre sense silenci»
- El problema de la Rosalía
- Desvien trànsit cap a la Garrotxa per evitar el coll d’embut dels diumenges a Ripoll
- Rebenten dues furgonetes al golf de Caldes i desapareixen prop de 3.800 euros i aparells electrònics de gran valor
- David Bustamante revela la rutina de la seva transformació física: 'Això és el que elimina més greix