Quaranta anys de la llei d'avortament: un dret que encara genera polèmica

Aquest 2025 es compleixen quatre dècades des de l’entrada en vigor de la llei que va despenalitzar l’avortament a Espanya, un canvi legislatiu que va suposar un abans i un després en la salut i els drets de les dones. Malgrat els avenços, aquesta qüestió continua sent un dels temes més controvertits en l’àmbit social i polític.

Durant aquests 40 anys, la normativa ha evolucionat i s’ha anat adaptant a les noves necessitats. La llei inicial, aprovada el 1985, va permetre l’interrupció voluntària de l’embaràs en casos limitats, com violació, risc per a la salut de la mare o anomalies en el fetus. Posteriorment, el 2010, es va ampliar el dret a l’avortament fins a les 14 setmanes de gestació, amb un període de reflexió de tres dies.

Mentre que al 2013, el Govern del Partit Popular va presentar una reforma de la llei de l’avortament que eliminava la possibilitat d’avortar lliurement les primeres setmanes i establia un sistema d’indicacions més restrictiu que el del 1985 en eliminar les malformacions com a supòsit específic per avortar i exigir dos informes (en comptes d’un) per demostrar el dany a la salut.

Davant la falta de consens, Rajoy va anunciar la retirada de l’avantprojecte de llei el setembre del 2014, cosa que va provocar la dimissió d’Alberto Ruiz Gallardón com a ministre de Justícia.

Seguidament, el 2015 el PP va aprovar que les menors de 16 i 17 anys necessitessin permís patern per poder avortar, però aquesta regulació va estar vigent fins a març de 2023 quan una nova reforma va tombar la proposta del PP i es va tornar a permetre que les majors de setze anys puguessin avortar sense aquest permís. La reforma no ha estat exempta de polèmica, ja que tot i l’aval del Tribunal Constitucional l’any passat va ser plenament rebutjada per Vox, que va presentar un recurs.

Afegir la llei a la Constitució

La ministra d’Igualtat, Ana Redondo, s’ha mostrat disposada a incloure el dret a l’avortament a la Constitució, tal com va fer França l’any passat, quan es va convertir en el primer país del món a reconèixer el dret a interrompre voluntàriament l’embaràs a la seva Carta Magna, amb la finalitat d’impedir que possibles canvis de Govern impliquin retrocessos en aquesta matèria.

En la mateixa línia, la consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Olga Pané, també s’ha mostrat partidària de blindar l’avortament a la Constitució per «protegir els drets reproductius de les dones al nivell més alt possible».

Malgrat aquestes garanties legals, el debat social continua viu. Grups conservadors i religiosos mantenen manifestacions i campanyes per reclamar un major control legislatiu i, en alguns casos, la derogació total o parcial de la llei.

Al mateix temps, els moviments feministes i les organitzacions per la salut reproductiva alerten dels obstacles que encara afronten moltes dones per accedir de manera efectiva a l’avortament, especialment en zones rurals o amb menys recursos sanitaris públics. De fet, el Govern reconeix que persisteixen diferències notables entre comunitats autònomes en l’accés a la interrupció voluntària de l’embaràs, tant per la manca de mitjans a hospitals públics com per l’elevada objecció de consciència entre els professionals sanitaris. n

Subscriu-te per seguir llegint