Càritas Girona fa créixer prop d’un 20% les persones ateses que opten per fer estudis postobligatoris

Després de 25 anys picant pedra, el programa Infància, Joves i Família de Càritas Diocesana de Girona ha aconseguit augmentar un 17,4% el percentatge de joves que opten per fer estudis postobligatoris, una xifra que l'entitat titlla "d'èxit". En aquest sentit, la directora de Càritas a Girona, Àngels Camós, ha assenyalat aquest matí en la presentació de la memòria del programa referent al curs 2024-2025 que "no ens havíem trobat mai amb unes dades tan positives i això evidencia que estem fent molta feina".

La responsable del programa, Marta Piany, ha explicat que l'increment “és el resultat dels acompanyaments que s'han dut a terme els últims anys als estudis de primària i secundària" i ha assenyalat que "els nostres projectes han contribuït a que els joves superin l'ESO i tinguin ganes de continuar estudiant”.

Durant el curs passat, el programa va atendre un total de 1.395 persones (750 infants i joves i 645 adults) a través de 6 projectes que es van oferir des de 23 Càritas locals, arribant a les més de 800 famílies beneficiàries, una xifra que es manté estable en els darrers anys. El 68% de les persones ateses eren de nacionalitat espanyola, una xifra que "trenca amb aquesta imatge tan instaurada que a Càritas només acompanyem a persones d'origen migrant", ha remarcat Piany. Pel que fa als infants i joves atesos, el 44% tenien entre 6 i 12 anys i el 43% entre 13 i 16 (el 13% restant eren majors de 16 anys). Pel que fa al gènere, el 51% eren dones i el 49% homes (per primera vegada hi va haver un 0,3% de persones que es van identificar com a no binàries).

Pel que fa als adults, el 78% eren dones, la majoria tenien entre 30 i 44 anys, el 50% disposaven d'estudis obligatoris (i un 5% tenia estudis universitaris) i el 57% estava a l'atur. El 67% de les famílies estaven formades per una parella amb fills, mentre que la resta eren monoparentals o persones soles. L'11% de les persones acompanyades vivien en un habitatge precari (ocupant una vivenda, en un pis d'una entitat social, acollides sense pagar o en una habitació de relloguer).

Falta de suport familiar

El 40% dels infants i joves atesos, a més, tenien falta de suport familiar. Una realitat que s’agreuja encara més amb l'escenari que dibuixa el Departament d'Educació, que "diu que un de cada tres alumnes necessita suport educatiu, un de cada tres docents canvia de centre educatiu cada curs i a més s'ha reduït la figura de l'educador i l'integrador social a les escoles". Un context en què Piany ha remarcat que "tot plegat provoca que els nostres serveis es facin molt necessaris perquè les persones tècniques i voluntàries som referents per als infants, joves i les seves famílies".

Més del 70% dels participants van manifestar millores educatives, emocionals i a nivell d’integració social. El programa ofereix als participants entre tres i quatre hores de suport socioeducatiu a la setmana, amb un 80% d'assistència, a més de tutories individualitzades.

Focus en el benestar emocional

El programa, que treballa colze a colze amb els centres educatius i els serveis socials, no es limita només al suport acadèmic sinó que vol oferir un "acompanyament transversal", amb especial èmfasi al "benestar emocional, al suport relacional i a enfortir la xarxa amb la família i la comunitat", ha subratllat el responsable d'Anàlisi Social de l'entitat, Caye Gómez. I és que el programa també té un "enfocament preventiu".

El cost dels serveis que desenvolupa el programa Infància, Joves i Família compta amb un pressupost global de 939.025 euros, el 36% dels quals provenen de fons propis. Per la seva banda, els ajuntaments n’aporten el 31%, la Fundació ‘la Caixa’ el 22%, la Generalitat de Catalunya el 9% i administracions com la Diputació de Girona o els Consells Comarcals l'1,3% restant.

Un altre dels reptes que es planteja l’entitat de cara al futur és aconseguir augmentar la bossa de persones voluntàries per poder tirar endavant el projecte.

Subscriu-te per seguir llegint