"Portem més de vuit hores fent cua per reservar un viatge de l'Imserso, què es pensen, que els jubilats no tenim res a fer?"

Després de més de vuit hores fent cua a les portes d'una agència de viatges de Girona per reservar una escapada de l'Imserso ("el que hi hagi, perquè estan dient que ja no queda res"), els jubilats ja havien compartit receptes amb bolets (mantenint en secret els seus llocs de confiança, perquè "un bon caçador no revela mai on els troba"), fotografies dels nets, anècdotes d'altres viatges ("a Benidorm érem 20 senyores i 3 senyors, n'hi havia un que ballava molt bé i les vídues se'l rifaven") i mals d'amor (des d'enrabiades amb el marit a l'enyorança pels que ja no hi són). I és que la impotència i el cansament d'estar drets tantes hores els havia convertit en una "espècie de família".

El veí de Girona Hilari Lara pensava que la gestió seria cosa de "mitja hora": "Hem arribat a dos quarts de deu del matí i són les sis de la tarda i encara no ens han atès, què es pensen, que els jubilats no tenim res a fer?", lamentava ahir a la tarda. Ell i la seva dona (que havia demanat que la deixessin seure en una cadira dins de l'agència) tenien taula reservada per dinar però, en vista que la cua no avançava, van haver de trucar per cancel·lar la reserva i van optar per anar a buscar un entrepà al bar de davant de l'agència per no perdre el torn: "Després de tantes hores ens hem fet amics, si algú se'n va a buscar un entrepà o ha d'anar a fer una gestió li guardem el torn, sabem perfectament qui tenim al davant i qui tenim al darrere i això és sagrat", va defensar.

La imatge podia recordar a la d'una munió de fans acampats la nit abans a les portes del Palau Sant Jordi per aclamar el seu cantant preferit des de primera fila. "És el mateix però amb avis i sense que al final canti ningú, i a sobre també ens fan mal els peus", bromejava el veí d'Amer Salvador Punsola, que després de cinc hores fent cua encara conservava l'humor. "Sort que som de pagès i estem acostumats a caminar molt, perquè si no aquí t'hi quedes", va lamentar.

Per la seva banda, Isabel Escamilla -que havia vingut expressament des d'Hostalric- patia per si no podia agafar l'últim tren: "L'últim passa a les vuit del vespre, d'aquí a dues hores, i encara tinc molta gent davant", assegurava. Aquest era el primer any que topava amb una cua tan quilomètrica com aquesta: "Havia fet cua, sí, però més de cinc hores mai". Uns metres més avall, Carmen Fuentes matava el temps amb un joc del mòbil: "Tinc 81 anys i porto més de sis hores esperant, se m'acabarà la bateria abans que m'atenguin", va insistir.

"No hi ha dret"

Tot i que no els va quedar cap més alternativa que entomar-ho amb resignació, els pensionistes reclamaven més personal per poder atendre l'allau de demanda: "No hi ha dret, no pot ser que només hi hagi dues o tres persones per atendre'ns, gairebé som un centenar de persones fent cua", va lamentar Escamilla. Avui a les vuit del matí, de fet, ja hi havia persones fent cua. D'altres, prefereixen assegurar el tret desplaçant-se a agències de viatges de municipis més petits.

Voreres i portals col·lapsats

La cua, de fet, col·lapsava la vorera i la porta d'entrada d'alguns portals. I, després de rebre diverses queixes, dos agents de la Policia Municipal de Girona es van presentar ahir a la tarda davant d'aquesta agència, situada al carrer Ultònia, per posar ordre i reclamar una fila que permetés el pas dels vianants i l'entrada als edificis. Aquest matí, de fet, s'ha canviat el sentit de la cua i els pensionistes fan filera cap al carrer Migdia.

Subscriu-te per seguir llegint