Joves migrats i estudiants de Ripoll conversen per "canviar mirades" sobre temes com el racisme i la tolerància

Alumnes de l'institut Vedruna de Ripoll han conversat aquest dijous amb cinc joves que van migrar sols del seu país d'origen i que actualment estudien i viuen a centres d'acollida o pisos de la Generalitat. Abans, s'ha projectat un curt sobre la migració des de l'Àfrica, protagonitzat per un jove que "tenia el somni d'una vida millor" a Europa i el desig de seguir ajudant a la família. Així ho ha explicat un dels actors del curt, Madou Ceesay, davant d'un públic molt atent. L'activitat s'inscriu en el Festival Transhumant de cinema social i vol "canviar mirades" de temes com el racisme. "No m'imaginava que ho tinguessin tan difícil, fins i tot quan ja estan aquí", ha explicat l'Aina, una de les estudiants.

El curt que han vist es titula 'Les Distàncies' i mostra com és la vida d'un menor d'origen africà que ho ha deixat tot per poder tenir un futur millor. Tot i que és una ficció, es basa en les experiències dels actors i també inclou material filmat per les seves famílies als seus països d'origen. En poc més de vint minuts, mostra les seves pors, la solitud i com viuen el procés d'arribar a un nou país.

Tot seguit, els cinc joves migrats -una noia i quatre nois- han explicat com és viure en primera persona la migració i també han respost a les preguntes dels estudiants. Cadascun d'ells ha viscut una història diferent -provenen de països com el Marroc, Senegal i Gàmbia- i han explicat que fa més de quatre anys que no veuen les seves famílies. Malgrat tot, "estan contents", han afirmat i han recordat l'alegria que van sentir quan, després de molts mesos de viatge i de situacions "molt dures", van aconseguir arribar a Europa.

Un d'ells, Madou Ceesay, ha explicat que amb 14 anys ho va deixar tot per viure "un somni", el de tenir una vida millor. Però, tal com recull el documental, la realitat va ser molt diferent de la imaginada perquè les dificultats van continuar malgrat arribar al nou país. Aquest és un dels aspectes que "han impactat" a estudiants com l'Aina. "Et penses que arriben aquí i els ajuden de seguida, però no ho tenen fàcil tampoc", explica.

En el cas de Ceesay, per exemple, ell està a punt de començar una formació per ser fuster. "Estic content, tinc confiança que tiraré endavant perquè estic en el bon camí", ha dit.

Combatre el racisme des de les vivències reals

Per al director del Festival Transhumant, Joaquim Roqué, "el cinema és una eina molt poderosa per canviar mirades" i per conèixer en primera persona què és la migració. En una entrevista a l'ACN, explica que ho han volgut fer a instituts perquè és el moment en què els joves comencen a prendre consciència del que és la diversitat i el racisme i amb els discursos de l'extrema dreta molt vigents a la societat.

En aquesta línia s'expressava una dels estudiants, en Ferran: "Molts cops arriben coses negatives, però al final veus que han passat per moltes coses difícils, algunes que ni han triat ells, i que arriben mig forçats per ajudar la seva família; l'últim que podem fer és no ajudar-los o donar-los l'esquena".

La por i la soledat són temes molt presents en aquestes vivències. Així ho detallat una de les nois migrades, Yasmin el Kaddouri, que va arribar a Catalunya procedent del Marroc. Ella ja porta tres edicions participant al festival per explicar els joves la seva realitat. "Moltes persones desconeixen què passa quan arriba un jove migrat i la por que tenen i per això fem els curtmetratges, per poder-ho explicar a tothom", afirma.

Aquesta activitat es farà a cinc instituts del Ripollès -a Ripoll, Ribes de Freser i Sant Joan de les Abadesses- amb alumnes de 3r d'ESO.