Els boscos ocupen gairebé la meitat del territori de la província de Girona

Gairebé la meitat de la superfície de la província de Girona és bosc. Segons les darreres dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el 45% del territori gironí està cobert d’arbres i el 73% és considerat massa forestal. Les xifres situen la demarcació clarament per sobre de la mitjana catalana, que és del 34% en superfície boscosa i del 61% en massa forestal.

En total, la província compta amb 593.604 hectàrees de superfície, de les quals 267.375 corresponen a bosc i 123.237 a bosquina. La bosquina és una població vegetal feta principalment per arbustos, similar a un matollar dens. En conjunt, sumen 390.612 hectàrees de massa forestal.

Tanmateix, el Ripollès encapçala la classificació a la província amb un 62% de bosc i un 95% de superfície forestal, una de les proporcions més altes de tot Catalunya i que reflecteix el caràcter natural i muntanyós de la comarca.

També la Garrotxa i la Selva destaquen per les seves altes proporcions de terreny arbrat. A la Garrotxa, el bosc ocupa un 39% del territori i la massa forestal arriba al 85%, mentre que a la Selva aquests percentatges són del 59% i el 76%, respectivament. En aquests casos, el mosaic de boscos mediterranis, conreus i zones urbanitzades configura un paisatge divers on conviuen activitat humana i natura.

De la mateixa manera, el Gironès registra un 44% de bosc i un 63% de massa forestal; al Baix Empordà, el 43% del territori és arbrat i el 55% es considera superfície forestal; i al Pla de l’Estany, les proporcions són del 38% i el 58%. L’Alt Empordà és la comarca amb menor percentatge de bosc —un 31%—, tot i que manté un 63% de superfície forestal, dada que demostra la presència d’espais naturals al conjunt de la demarcació.

Més d’un 30% és bosc

En conjunt, totes les comarques gironines superen el 30% de superfície boscosa, i cinc d’elles tenen més de la meitat del territori cobert de vegetació forestal, que són el Ripollès, la Garrotxa, la Selva, el Gironès i l’Alt Empordà.

Actualment, Catalunya té 200.000 hectàrees de bosc més que fa vint anys. Els boscos ocupen el 35% del país i, sumant-hi les zones de bosquina i altra vegetació, la superfície forestal s’estén a gairebé dos terços del territori, el 75% en mans privades. Els darrers anys, han incrementat els plans de gestió que apliquen els propietaris, però, així i tot, només es gestiona una tercera part del conjunt de boscos. I la situació també afecta els de titularitat pública, només el 37% dels quals estan planificats. Diverses veus del sector afirmen a l’ACN que el problema no és tant l’excés de bosc com que està «descuidat» i «poc gestionat», cosa que fa créixer el risc d’incendis. Per això demanen més inversió pública i que la massa forestal sigui «rendible».

«No es gestionen»

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va afirmar al Parlament a mitjans de juliol que «a Catalunya hi ha massa boscos i no es gestionen». Diversos agents del sector hi estan d’acord, sobretot en el fet que el problema és la cura de la massa forestal, més que la quantitat.

El catedràtic en Enginyeria Forestal de la Universitat de Lleida (UdL) Víctor Resco explica que la superfície de boscos tancats –és a dir, molt densos– és de gairebé la meitat del territori, un 47%. Una xifra que representa «valors rècord» dels «últims 100.000 anys». Mentre que això, segons ell, genera «oportunitats», també reivindica que es gestionin, perquè en cas contrari, hi haurà més «combustible» per incendis. A més, l’excés de boscos sense cuidar és «el principal causant de la sequera», amb cada vegada més aigua consumida per les masses forestals. «Estem parlant d’un problema de disposició de recursos hídrics, tant per l’agricultura com per al consum humà», afegeix, també remarcant que la biodiversitat es pot ressentir de boscos que es tanquen.

L’extensió dels boscos a Catalunya va augmentar de forma considerable la primera dècada del segle, quan van passar d’un 28% (2001) a gairebé un 40% l’any 2013. Després, han reculat lleugerament, fins al 35% del territori, 1,12 milions d’hectàrees, segons les dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de 2023. La superfície forestal en conjunt (sumant-hi bosquines i altra vegetació), també ha incrementat respecte al tombant de segle, de menys d’un 60% del territori, al 64% actual. En aquest sentit, també han crescut les zones de bosquina (del 14,9% al 21,9%), en detriment de les àrees d’altra vegetació, que han caigut de deu punts, del 16% del territori a tan sols un 6,7%.

En aquestes dues dècades i mitja el creixement de la massa forestal s’ha produït en detriment de les zones amb altre tipus de vegetació menys frondosa, i també significativament d’àrees ocupades pel sector primari, en particular els cultius de secà, que han retrocedit del 20% al 17% (100.000 hectàrees menys). Les zones de regadiu, en canvi, s’han mantingut estables entorn del 8% de la superfície de Catalunya, i el sòl urbà, urbanitzable i les infraestructures han incrementat només lleugerament i avui ocupen el 6,8% de tot el territori.

Jordi Tarradas, enginyer forestal i director gerent de Boscat, la Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals, diu que «mai sabrem» si el nombre de boscos són pocs o massa, però sí que es pot afirmar que no té una «estructura correcta». Això provoca «risc d’incendis» i pèrdua de biodiversitat perquè hi ha «molta continuïtat de bosc», opina. Com Resco, també diu que hi ha menys aigua disponible per al consum humà. «No és que tinguem massa bosc, el que passa és que el tenim descuidat i aquesta estructura fa que perdem els serveis ecosistèmics que podríem estar gaudint com a societat», rebla.

El gerent de Boscat creu que la manca de gestió és bàsicament per falta de recursos econòmics i de rendibilitat, per un excés de burocràcia que impedeix un sistema «molt més àgil administrativament» i per falta de treballadors forestals. «Cada cop hi ha menys gent que vol treballar al bosc, i necessitem professionalitzar i dignificar aquest sector per tenir les persones que ho facin», explica.

«Mal gestionada»

La presidenta de l’associació de propietàries forestals Dones de Bosc, Clara Santamaria, també afirma que hi ha massa zona de bosc i de matolls, i sobretot lamenta que hi hagi «molta massa forestal poc o gens gestionada, o mal gestionada». La líder de l’entitat, la primera de propietàries forestals a l’Estat, creu que hi ha d’haver cooperació entre els amos dels terrenys i l’administració, a qui retreu que destina «pocs recursos» al sotabosc, mentre que els propietaris no poden fer front a tota la despesa.