Enrique Rojas, psiquiatre: "Només qui és lliure és capaç de comprometre’s"

Nascut a Granada l’any 1949, Enrique Rojas és catedràtic en Psiquiatria i director de l’Institut Espanyol d’Investigacions Psiquiàtriques.

Al llarg de la seva carrera, ha treballat en el diagnòstic i tractament de la depressió, l’ansietat i els trastorns de la personalitat, combinant la seva tasca clínica amb la divulgació. És autor de nombrosos llibres d’èxit, en què tracta temes com la felicitat, l’amor, l’autoestima i la maduresa emocional.

En la conferència d'aquest dimarts, abordarà aspectes sobre la intel·ligència emocional i la psicologia, en el marc del projecte solidari gironí de Gimentors. El 10% dels ingressos de cada esdeveniment es destina a causes solidàries

Defensa que la felicitat no depèn de l’atzar, sinó d’una combinació de diversos elements. Per on es comença?

Es comença per dos aspectes: Tenir una personalitat equilibrada és la primera porta d’entrada, i la segona, tenir un projecte de vida coherent i realista. A la pràctica, una personalitat equilibrada és la primera llei de l’amor. Per estar bé amb algú, cal estar primer bé amb un mateix.

També hi ha moltes expectatives cap a la felicitat. Com aprenem a gestionar-les per evitar decepcions i frustracions?

Cal moderar les expectatives i no demanar a la vida el que no ens pot donar. A més, cal tenir presents tres pilars fonamentals: l’amor, el treball i la cultura.

Quines característiques ha de tenir una relació amorosa saludable segons la seva experiència com a psiquiatre?

Bé, qui no té dificultats amb la parella és que està solter o està vidu. Primer de tot, cal evitar discussions innecessàries. En segon lloc, no s’ha de treure la llista de retrets del passat i, per últim, la felicitat conjugal consisteix a tenir bona salut i mala memòria.

"Qui no té dificultats amb la parella és que està solter o està vidu"

Mala memòria per oblidar els retrets?

Sí, exactament. Aprendre a oblidar el que és negatiu és bo per a la salut mental, i qui no ho fa es converteix en una persona neuròtica, tòxica, ressentida... en definitiva, un mal camí.

Cada vegada hi ha més por al compromís?

La meva filla Marian i jo vam escriure fa temps sobre la «síndrome de Simón», que es produeix en homes a partir dels trenta anys. Les sigles signifiquen: solter, immadur en l’afectivitat, materialista, obsessionat amb la feina, narcisista i, a més a més, amb pànic al compromís. És un noi solter que vol fer qualsevol cosa menys comprometre’s amb una dona. I quina solució hi ha? Només qui és lliure és capaç de comprometre’s.

Ho enfoca molt en l’home; i en la dona no passa això?

No, perquè la dona busca la maternitat. Això completa la condició femenina. És cert que hi ha excepcions però els «Simons» en un 95% de casos són homes. La dona sempre vol el concepte de maternitat. La paternitat no existeix com a concepte biològic.

En l’era de les xarxes socials i de la hiperconnexió, com creu que estan canviant les relacions afectives i quines recomanacions ofereix per mantenir-les sanes?

El millor consell és aprendre a controlar les xarxes socials dient que no. La gent que hi està permanentment ho vol tot i ho vol ja. I això significa una dispersió mental. Estic en tot i no estic en res.

I com s’ha d’evitar aquesta dependència?

Es pot evitar fent el que la meva filla Marian, que també és psiquiatra, anomena «dejuni de dopamina». La dopamina és l’hormona del plaer que vol un estímul darrere l’altre. Per tant, aprendre a dir que no és autocontrol, és autodomini. I avui és molt difícil fer-ho, especialment per als joves.

I a aprendre a dir que no?

En aquest cas, amb la voluntat. La voluntat és, en la psicologia moderna, considerada més important que la intel·ligència. La intel·ligència és la capacitat per posar-se objectius concrets i aconseguir-los.

La voluntat es pot mantenir en una societat que sovint premia la immediatesa i el resultat ràpid?

Hi ha molt poca paciència avui dia per aconseguir les coses. Per això, és necessari educar la gent per a l’esforç. I això es basa, com he insistit en els últims anys, en la intel·ligència auxiliar.

En què consisteix?

És una modalitat que té cinc eines que són totes adquirides -no estan en l’equipatge genètic- i són les següents: ordre, constància, voluntat, motivació i capacitat per prendre nota d’allò que passa. La voluntat és la joia de la corona de la conducta, i qui la té, posseeix un tresor.

També posa el focus en la salut mental, que ha deixat de ser un tema tabú i ara és al centre del debat públic. Realment estem avançant cap a una societat més saludable emocionalment?

El meu pare va ser el primer psiquiatre d’Espanya. Quan era jove, els meus companys em deien: «Què fas tu amb un pare que cura bojos?». Avui el psiquiatre s’ha convertit, al món occidental, en el metge de capçalera. La salut mental està al carrer, i ara se sap que psiquiatres i psicòlegs són perforadors de superfícies: baixen al soterrani de la personalitat per posar ordre i concert. Tothom vol conèixer-se millor, saber com funciona el cervell i gestionar la vida afectiva i la salut mental.

"El psiquiare s'ha convertit en el metge de capçalera"

Quines són les principals amenaces actuals en salut mental?

El que més es tracta actualment en psiquiatria són les depressions, l’ansietat i les crisis de pànic, els trastorns de la personalitat i les crisis de parella.

Com s’ha d’educar la ment per no caure en la negativitat?

Es tracta d’educar i seduir amb valors que no passen de moda. Educar és treure el millor que algú té a dins i és una tasca febril.

En els seus llibres ha parlat de la importància de no deixar-se condicionar pel passat. Com s’han de gestionar les experiències doloroses?

La vida ensenya més que molts llibres. La vida se segueix cap endavant, no cap enrere. Aquesta seria la clau, a més d’assumir els traumes i els impactes negatius com a saviesa per gestionar millor la pròpia trajectòria.