Mossèn Salvador Batalla Gardella rep la Medalla de la Ciutat d’Olot
Es tracta de la màxima distinció que la ciutat pot entregar, en aquest cas per reconèixer mossèn Batalla com a defensor de llibertats democràtiques i catalanistes durant el franquisme i la Transició

Mossèn Salvador Batalla i Gardella moments després de l'entrega de la Medalla de la Ciutat d'Olot per part del seu alcalde, Agustí Arbós

El Casal Marià va acollir el passat dissabte 11 d’octubre l’acte d’entrega de la Medalla de la Ciutat d’Olot a mossèn Salvador Batalla i Gardella per la seva contribució a la reivindicació i la defensa de les llibertats democràtiques i la cultura catalana durant els últims anys del franquisme, exercides com a rector de la parròquia de Sant Cristòfor les Fonts i com a director del setmanari Olot Misión. L’auditori es va omplir, fins i tot deixant assistents dempeus, per assistir a l’acte conduït per Òscar Cabana i que va obrir Antoni Mayans, director de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa entre els anys 1987 i 2021. “Salvador Batalla va ser (és) un home valent” va assegurar Mayans en el seu parlament i va posar exemples transcorreguts durant la seva etapa de director del setmanari local Olot Misión. Recorda que l’any 1973 Olot Misión va publicar un extens reportatge sobre l’avortament: "Poques revistes catòliques s’haurien atrevit en aquell moment a incloure un article tan equilibrat i assenyat sobre un tema tan delicat com aquest”. Mayans també va fer referència a un segon fet, el novembre de 1975, quan Batalla va permetre la publicació d’una entrevista de Lluís Busquets a Lluís Maria Xirinacs: "Va provocar uns dies de tensió a mossèn Batalla, a Lluís Busquets i la seva família: faltava només una setmana per la mort de Franco” va recordar Mayans mentre explicava l’etapa olotina de Salvador Batalla. Precisament, l’escriptor, periodista i professor Lluís Busquets va estar el següent ha intervenir. Va afirmar que “Mossèn Batalla, a Olot, va representar des de finals dels anys 60 i, sobretot, durant els 70, una Església nova, enfront de les estructures clericals existents”. Busquets va afegir “una Església atenta als problemes i a les necessitats del moment. Una Església que, més que condemnar o prohibir, sabés escoltar i dialogar”.
Seguidament, va tenir lloc el moment central de l’acte en què l’alcalde d’Olot, Agustí Arbós va fer entrega de la Medalla de la Ciutat a mossèn Salvador Batalla. L’auditori del Casal Marià es va posar dret per aplaudir aquest moment que va continuar amb la intervenció de l’homenatjat. En el seu discurs d’acceptació de la Medalla de la Ciutat, mossèn Salvador Batalla emocionat, però orgullós va destacar que la Medalla és un reconeixement col·lectiu més que individual i va recordar les diferents persones amb qui ha coincidit al llarg dels anys. “Val la pena olotins i persones que sou de fora, val la pena estimar a la nostra fe. Val la pena el nostre cristianisme” va assegurar mossèn Batalla. I a continuació, va afegir: “Em confesso un capellà amb missió sacerdotal i sentit d’Església. Però el que vull sempre no és una església tradicional, sinó una Església reformada". En aquest esperit reformador hi ha posat molt èmfasi: "La crítica és bona perquè si nosaltres anem continuant fent el treball d’evangelització sense cap correcció, no anirem avançant”. L’Alcalde d’Olot, Agustí Arbós, va subratllar “aquesta actitud de compromís i de transformació que va molt més enllà de buscar personalismes". L'alcalde va resumir-ho amb la paraula "valentia": " Valentia per voler canviar les coses. Valentia per no rendir-se tot i les amenaces i les oposicions". I va acabar amb unes paraules d'agraïment en nom de tota la ciutat: “Guardi aquesta medalla com a recull de l’estima de totes les persones que avui l’acompanyen o que en algun moment l’han acompanyat, i també de l’estima anònima de tota una societat, que potser, sense saber-ho, van heretar una ciutat més oberta, tolerant i democràtica gràcies a l’aportació de molts, d’entre els quals hi ha la seva”.
La concessió de la Medalla de la Ciutat es va aprovar en el Ple de l’Ajuntament d’Olot del dijous 25 de setembre. A la sessió del passat 28 d’agost, ja es va convalidar el decret que obria el procés de concessió de la Medalla de la Ciutat i iniciava la campanya de suports. Prop d’un centenar de persones a títol individual i representants d’institucions i entitats, especialment Joan Barnadas i el mateix Antoni Mayans, van fet arribar a l’Ajuntament d’Olot la voluntat d'entregar la Medalla de la Ciutat a mossèn Batalla.

Mossèn Salvador Batalla i Gardella després de rebre la Medalla de la Ciutat d'Olot / Ajuntament d'Olot
Mossèn Salvador Batalla i Gardella
Nascut a Camprodon l’any 1936, mossèn Salvador Batalla i Gardella va ser ordenat sacerdot l’any 1959, i va ser vicari, successivament, de les parròquies de Breda, Calella i Banyoles. L’any 1968, després d’haver estudiat Sociologia a la Universitat de Lilla (França) durant dos anys, va ser nomenat rector de la parròquia de Batet i de Sant Cristòfor Les Fonts. En aquesta parròquia, Salvador Batalla va aplicar l’esperit renovador del Concili Vaticà II a l’església olotina davant del nacionalcatolicisme que encara imperava en el clergat local. Però, més enllà d’un servei pastoral obert i proper, la parròquia va exercir un paper polític inqüestionable en els últims anys del franquisme a la ciutat. Les seves dependències van acollir reunions de partits polítics, sindicats i associacions de veïns, aleshores clandestins o semiclandestins, i activitats culturals prohibides. En aquest context de voluntat de presència en la vida ciutadana, l’any 1970 Salvador Batalla va ser elegit director d’Olot Misión, un setmanari vinculat a Acció Catòlica i que l’any anterior havia patit una greu crisi que va derivar en un canvi de redacció, que va passar a estar formada per gent jove. Fins a la seva desaparició, l’any 1979, la revista va defensar les idees democràtiques i catalanistes, es va fer ressò de les reivindicacions populars i, en definitiva, va tenir un paper fonamental en la transició política a la ciutat. Salvador Batalla va abandonar Olot l’any 1979. Va continuar la seva vida pastoral com a rector de les parròquies de Palamós, Sant Pol de Mar, Sant Feliu de Guíxols i Santa Susanna. La seva implicació social es va mantenir en les diverses responsabilitats diocesanes i extradiocesanes que va exercir en els camps del turisme, la immigració, el pelegrinatge i l’habitatge, algunes de les quals van ser reconegudes i premiades. Es va jubilar l’any 2014 i des de l’any 2022 resideix al Casal Marià d’Olot.
- La Generalitat urgeix a tenir un kit d'emergències a casa per sobreviure 72 hores
- L'Hostal de la Granota, un restaurant aturat en el temps
- Un home dispara a dos lladres que entren a casa seva a Empuriabrava
- Preocupació a Sant Joan de les Abadesses per la presència d'okupes a l’antiga fàbrica Espona
- Un caçador de 64 anys mor a Cervera pel tret d'una escopeta d'un company
- «El meu palmarès empresarial és molt més bo que l’esportiu»
- Un dels menors atropellat en l'accident de Llambilles segueix ingressat al Trueta
- Un xoc entre dos cotxes acaba amb destrosses a una immobiliària a Banyoles