Prop de 200 polígons gironins tenen amiant a les teulades

Prop de 200 polígons industrials de les comarques gironines tenen teulades amb amiant. Segons el mapa elaborat per la Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, la província acumula 193 zones industrials amb presència d’aquest material, repartits per totes les comarques. En total, s’hi han identificat prop de 1.600 cobertes afectades, que sumen una superfície d’1,3 quilòmetres quadrats.

Olot és el municipi amb més presència de fibrociment industrial: 14 polígons i més de 58.000 metres quadrats de cobertes amb amiant. El segueixen Girona, amb 82.589 m² repartits entre diversos sectors, Fornells de la Selva (69.507 m²) i Maçanet de la Selva (58.284 m²). També hi destaquen Salt, Blanes, Banyoles, Cassà de la Selva i Riudellots de la Selva, tots amb més de 20.000 metres quadrats de teulades afectades.

Per comarques, la Selva i el Gironès concentren més de la meitat del fibrociment present a la demarcació, seguides de la Garrotxa i l’Alt Empordà.

El mapa mostra que pràcticament tots els polígons de la província tenen almenys una nau amb amiant, especialment els més antics. En molts casos, les teulades es mantenen actives perquè el material no es considera perillós mentre no es degrada ni s’alliberen fibres.

Greus malalties

L’amiant, conegut també com a fibrociment, és un material utilitzat durant dècades a la construcció per la seva gran resistència al foc i a la corrosió. Es va emprar sobretot en teulades, canals, dipòsits i conduccions d’aigua, així com en elements d’aïllament. No obstant això, amb el temps es va demostrar que la seva inhalació pot provocar greus malalties respiratòries com l’asbestosi o diversos tipus de càncer.

A Espanya, la fabricació i l’ús de l’amiant estan prohibits des del 2002, però encara hi ha milers d’edificis i instal·lacions que en contenen. La seva retirada ha de fer-se amb protocols específics de seguretat i per empreses autoritzades, ja que es considera residu perillós. A Girona, el cens actual permet conèixer on hi ha teulades amb fibrociment per poder planificar, a llarg termini, la seva eliminació progressiva.

Així mateix, l’Agència Catalana de Notícies (ACN) explica que el 70% dels polígons industrials de Catalunya tenen teulades amb amiant. El fibrociment cobreix un miler d’aquests nuclis d’activitat econòmica, amb fins a 15.000 cobertes, 13,4 quilòmetres quadrats d’extensió -una superfície equivalent a l’Hospitalet de Llobregat-, i 238.000 tones de material. Això és una tercera part de tot l’amiant present als teulats de Catalunya. Retirar-lo tot costaria 1.446 milions d’euros, segons el càlcul a partir del preu estimat de retirada i reposició per m². La Llei per l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya, que es troba en la fase final del tràmit parlamentari, preveu mecanismes per incentivar la retirada com noves ajudes dirigides a entorns concrets, però no específicament en l’àmbit dels polígons.

El pla per a l’amiant

El Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant (2023-2032) va presentar fa més d’un any el cens de teulades fetes d’aquest material nociu per a la salut, de la mà de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICGC). La fotografia obtinguda mostrava que Catalunya tenia, a finals del 2023, 122.460 cobertes amb fibrociment, que sumen 40 quilòmetres quadrats de superfície i unes 700.000 tones de pes.

Aquest 2025, la imatge s’ha superposat al mapa de polígons industrials en actiu, per quantificar la presència de l’amiant en aquests nuclis d’activitat econòmica. Així, s’ha pogut constatar que un terç de tota la superfície d’amiant en coberta –i un 12% de les cobertes amb amiant- de Catalunya pertanyen a polígons industrials. En xifres absolutes, són 15.197 cobertes, 13,4 km quadrats de superfície (lleugerament superior a la de l’Hospitalet de Llobregat), i 238.086 tones de pes, segons les dades de la Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant.

Les mateixes dades, fetes públiques pocs mesos enrere i disponibles ara al portal de dades obertes de la Generalitat, confirmen que l’amiant és present en el 71% dels polígons de Catalunya. Dels 1.447 centres existents, segons el Sistema d’informació de polígons d’activitat econòmica (SIPAE), 1.035 tenen un o més teulats de fibrociment, el 80% amb un mínim de 10 cobertes.

Amiant retirat

La Generalitat no ofereix dades actualitzades sobre l’amiant en coberta que s’ha anat retirant arreu -tampoc de polígons industrials- d’ençà de l’aprovació del Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant (2023-2032). Una retirada que, d’altra banda, no és obligatòria -excepte en determinats casos establerts per la llei- si l’amiant no està en mal estat o ha acabat la seva vida útil, segons indiquen a l’ACN fonts del departament de la Presidència.

L’administració ofereix, això sí, ajuts a particulars i empreses a través de línies de subvenció anuals de l’Agència Catalana de Residus (ACR). Segons la mateixa font, Catalunya és de fet la primera comunitat en inversió pública en aquesta mena d’ajuts. Tanmateix, el cost de retirar tot l’amiant present en l’entorn industrial és molt elevat, s’enfila fins als 1.446 milions d’euros, segons el càlcul de l’ACN (multiplicar tota la superfície industrial afectada pel preu per metre quadrat de la retirada i la reposició de coberta). Segons dades de la Generalitat, la retirada de plaques de coberta que contenen amiant suposen una despesa d’entre 25 i 40 euros per metre quadrat, més uns altres 70-80 euros/m² per la coberta nova, als quals caldria afegir 0,15 euros pel tractament i la gestió de cada quilo de material retirat.

El Govern va aprovar fa encara no un any la Llei per a l’Erradicació de l’Amiant, un text que ja ha superat el debat de totalitat al Parlament i es troba en la fase final de la seva tramitació, encara sense data de votació al ple. Quant als criteris de priorització de la retirada de l’amiant, la llei dona especial consideració als indrets amb més densitat de població, a la proximitat del material «a la ciutadania o a persones usuàries dels immobles», així com el grau de manipulació i d’exposició als factors meteorològics, i també en funció de l’estat de conservació.

En aquest sentit, no hi ha una prioritat específica per retirar l’amiant en coberta en polígons industrials. «Potser en un futur es tindrà més en compte, quan sapiguem els recursos que tenim», aventura un dels assessors del Govern en aquesta matèria. Al respecte, apunta que més enllà del criteri de l’afectació a la salut, en el cas dels polígons es podria tenir en compte un altre tipus de «problemàtica». Concretament, al fet que l’amiant en coberta no permet la instal·lació de plaques fotovoltaiques i, per tant, això «impedeix fer una transició energètica» en uns entorns on justament es produeix un consum energètic important.

Més enllà dels ajuts, un altre dels mecanismes per afavorir la retirada de l’amiant previst a la llei és una certificació de la presència d’amiant a l’immoble o edifici, de manera que la compravenda o el lloguer dels mateixos es facin tenint en compte aquesta informació.

Els polígons industrials de Catalunya s’ubiquen en uns 400 municipis de tot el territori. En gairebé el 90% (363, en concret) hi ha centres d’activitat industrial amb fibrociment. De fet, hi ha un centenar d’aquests municipis que tenen més del 50% del seu fibrociment precisament en polígons industrials. I els 10 municipis amb més coberta industrial de fibrociment sumen una quarta part de les més de 15.000 existents, i 3,5 milions de metres quadrats de superfície.

Més de 300

En aquest sentit, les localitats amb més coberta de fibrociment són, en aquest ordre, Barcelona, Sabadell, Terrassa, Igualada, Rubí, l’Hospitalet de Llobregat, Manresa, Tarragona, Badalona i Vic. Tots en tenen més de 300, respectivament. I Barcelona i Sabadell són els més destacats amb diferència: 746 la primera, i 724 cobertes, la segona.

Les dades constaten que només en una cinquantena dels municipis on hi ha polígons, cap d’aquests no tenen amiant a la coberta. Tots són municipis petits o mitjans, que tenen entre 1 i 3 zones de polígon i un màxim de 80 hectàrees de superfície. El més gran d’aquests polígons és, de fet, el de Sort (Pallars Sobirà), seguit dels de Vielha (Vall d’Aran), Bràfim, els Gradiells, Vallmoll i Vila-rodona, tots quatre a l’Alt Camp.

Subscriu-te per seguir llegint