Una iniciativa gironina "repensa" el model de les cures en zones rurals i busca "empoderar" les treballadores

Repensar el model de les cures en les zones rurals. Aquest és l'esperit d'una iniciativa gironina que busca "empoderar" les treballadores perquè coneguin els seus drets i "dignificar" un sector que encara està "precaritzat". Per això, reclamen més compromís a l'administració davant les "noves necessitats". Al capdavant hi ha la cooperativa ripollesa Hèstia Benestar i l'Ateneu Terres Gironines. Fa més de dos anys que treballen conjuntament per formar les treballadores i "trencar el seu aïllament", no només perquè estan en zones rurals, sinó també per "fer xarxa". I és que una part important són persones migrades, algunes en vies de regularització dels papers. El Ripollès és la comarca més envellida a la demarcació de Girona.

La formació és una de les accions que estan desenvolupant en aquest projecte transversal que vol estendre's com una taca d'oli a altres llocs. "Les cures a les ruralitats tenen unes característiques diferents a les urbanes, on ja està més treballat", explica el coordinador del cercle de cures i persones migrants de l'Ateneu Terres Gironines, Xavi Iglesias.

I posa l'exemple del Ripollès, on la població de més de 65 anys representa el 24%, cinc punts més que la mitjana catalana. I la tendència és que segueixi augmentant, donat que cada cop hi ha més persones longeves. Això fa que el sector de les cures, assenyala, sigui cada cop "més necessari". A nivell geogràfic, les treballadores solen estar en masos aïllats, no tenen tanta facilitat per sortir i això dificulta el seu accés a "trobar-se amb altres persones o a formar-se". Unes dificultats que també pateixen els familiars de la gent gran per accedir als serveis púbics.

"Fer xarxa i trencar l'aïllament"

En concret, ofereixen dos cursos de 35 hores i 80 hores que estant tenint cada cop més seguiment. Es programen a diferents llocs de les comarques gironines. Gràcies a aquesta iniciativa, detalla Iglesias, les treballadores "fan xarxa" i "comparteixen les inquietuds i les necessitats, cosa que abans no podien fer perquè no es coneixien". De retruc, també afloren situacions de "vulnerabilitat" i abusos, que fins ara podien patir en silenci.

"En feines de 7/24 -quan viuen al domicili de la persona a cuidar- ens hem trobat treballadores a qui no se'ls permetia el descans que els pertoca o que se'ls demanava que aprofitessin per anar a recollir nens a l'escola o anar al supermercat", una feina per la qual no se'ls havia contractat, detalla Txell Descarrega, cofundadora i presidenta de la cooperativa Hèstia Benestar. El que han vist és que moltes accedien a fer-ho perquè no coneixien bé els seus drets o per por a ser acomiadades. "La formació els dona seguretat i les empoderem", remarca Descarrega.

Pel que fa les condicions laborals, la majoria són dones migrants -algunes en procés de regulació perquè no tenen papers tot i que també n'hi ha que sí que els tenen-. Les formacions també estan obertes a dones que cuiden familiars. "També a homes, un sector en el que també comencen a treballar perquè hi ha famílies que busquen aquest perfil", remarca.

Una nova manera de fer amb el sector de les cures

La idea és poder ser punta de llança per millorar el sector. "Estem obrint alternatives al treball de les cures, volem que sigui una realitat i que no es quedi en un programa pilot", subratlla Iglesias.

Des d'Hèstia Benestar, la primera cooperativa amb treballadores dedicades a les cures al Ripollès, reclamen més suport de les administracions. "Un horari digne amb un sou digne costa molt de mantenir", assenyala. Des de la cooperativa reivindiquen un sistema de cures "més personalitzat" en funció de cada cas. I els costos, diuen, no poden recaure de ple a les famílies. "Cal un canvi a nivell de comunitat", en el sentit que ja no pot ser un sector "precaritzat". Segons Decarrega, que també és cuidadora, "el nostre servei té un preu i ha de ser digne i per això hi estem treballant".

Es dona el cas que amb l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses han iniciat un projecte comunitari per planificar millor l'envelliment de la població. Des de l'abril passat que s'han fet enquestes a la població per recollir opinions i necessitats. El passat 1 d'octubre, també es va celebrar una jornada titulada 'Qui ens cuidarà quan siguem grans' amb la participació d'experts en les cures.

En aquest municipi cada cop hi ha persones més longeves. "Tenim força persones de 90 a 100 anys i això vol dir que el seu cuidador principal també té una edat i per això necessiten que els acompanyin", assenyala Descarrega. La demanda hi és, assegura. Des que van començar fa set anys, han passat de tres persones a vuit treballadores.

Voler envellir a casa

La decisió de poder envellir a casa també pesa molt. Així ho creu Carme Solà, veïna de Sant Joan de 82 anys. Fins fa uns anys vivia amb el seu germà i, al morir, es va quedar sola. És una de les usuàries de la cooperativa i està molt agraïda que es desplacin a casa seva: "Si no vinguessin a casa moltes coses ja no les podria fer". I afegeix: "Si puc estar a casa, millor que a una residència. Amb tot, és conscient que no es pot descartar: "Quan hi hauré d'anar, hi hauré d'anar, però ara prefereixo estar a casa", remarca.

Una altra usuària és la Virgínia Pujol, de 84 anys. Abans de la pandèmia vivia amb el seu marit a un poble més petit, Vallfogona. Després van venir a viure a Sant Joan i, al morir ell, va quedar-se sola. "Jo aquí no conec gaire gent", admet. Per això va contractar la cooperativa. La Txell Descarrega és qui l'ajuda en el dia a dia. Pujol explica que des de la cooperativa li fan "companyia" i l'acompanyen a fer algunes activitats com ara passejar o anar a la farmàcia. "És un servei molt maco", remarca, i una bona manera de trencar la soledat a casa.