Addicció a les drogues: Una problemàtica social a l'alça a les comarques gironines

En els darrers anys, l'addicció a les drogues ha esdevingut un problema social i sanitari creixent arreu del món. Malgrat els esforços de prevenció i sensibilització, les estadístiques mostren un augment preocupant en el nombre de persones, especialment joves, que experimenten amb substàncies. Els canvis socials, la pressió psicològica, la facilitat d’accés i la normalització del consum en alguns entorns contribueixen a aquesta tendència a l’alça.

Segons dades de l’any passat, els Centres d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS) de les comarques gironines van registrar 58.631 visites, fet que representa un increment del 7,3% respecte al 2023. Pel que fa a usuaris atesos, en van ser 4.899 persones, 1.246 de les quals eren atesos per primera vegada.

L’alcohol continua sent la substància principal de consulta (49% dels casos), seguit de la cocaïna (31%) i el cànnabis (10%). En relació amb el perfil de les persones ateses, el 76% van ser homes i el 24% dones, amb una edat mitjana de 44 anys. En total, els CAS van registrar 58.631 visites, la qual cosa representa un increment del 7,3% respecte al 2023.

Pel que fa a Catalunya, prop de 15.000 persones van iniciar un tractament per addiccions el 2024, segons l’informe anual de l’Observatori Català d’Addiccions, la segona dada més alta de la sèrie, que comença el 1991. La xifra representa un 5% menys que els 15.734 casos del 2023, l’any que suposa el màxim fins ara.

La sèrie històrica de l’informe apunta que els inicis de tractament per drogodependències havia rondat les 14.000 anuals en els anys abans de la pandèmia, quan el nombre va caure fins als 11.353 casos el 2020. Des d’aquell any, la xifra no havia parat de créixer fins a superar els nivells prepandèmics, amb 15.734 casos el 2023. L’any passat, però, la tendència a l’alça es va truncar amb una caiguda del 5% fins als 14.994 inicis de tractament.

El nombre d’urgències per episodis amb l’alcohol augmenta un 18% en sis anys

Del total de 3.377.286 urgències hospitalàries a Catalunya, el percentatge causat per drogues el 2024 va ser del 0,75 %, una dècima més que fa uns 5-6 anys però similar als darrers 2-3 anys.

Últimament hi ha un increment del total d’urgències, que l’any 2024 va ser de 25.416, un 5,6% més que l’any 2023 però un 24% més que el 2019.

Les urgències per alcohol són de llarg les més importants (51%) amb un total de 12.978 episodis, un 17% més que l’any 2018 quan es van analitzar aquestes urgències per primera vegada. La cocaïna és la segona droga que genera més urgències, situant-se lluny de l’alcohol amb un 15% del total, però es detecta un increment persistent des de l’any 2018 que representa un increment total del 105%.

El cas dels hipnosedants (tercera droga amb un nombre de casos de 3.308), s’observa un increment considerable a partir de l’any 2020, però amb una tendència a l’estabilització aquest últim període (2022-2024).

L’increment observat podria estar relacionat amb la pandèmia de la covid-19 i els malestars generats associats. Les urgències per cànnabis han anat augmentant cada any des del 2018 i s’han estabilitzat aquest any respecte a l’any anterior, però amb un increment de més del 70% des del 2018.

Els jocs amb diners lideren els abusos comportamentals

Les addiccions comportamentals cada cop guanyen més pes en la societat actual. A diferència de les addiccions a substàncies, aquestes no impliquen el consum de drogues, sinó la repetició compulsa d’una conducta que genera plaer immediat però conseqüències negatives a llarg termini.

Sobre les addiccions comportamentals, la pràctica de jocs d’apostes i/o d’atzar per internet mostra una tendència creixent en les persones estudiants, on un 17% de nois i un 5% de noies hi han participat durant l’últim any segons l’Observatori català.

Dins l’addicció al joc, en primer lloc, la modalitat més important són les màquines escurabutxaques ubicades als locals d’hostaleria, tant en homes (34%) com en dones (26%), seguit dels jocs de casino en els homes (18%) i del bingo i les màquines escurabutxaques dels bingos en les dones (15%). Un determinant de l’addicció és que hi hagi un temps breu entre l’acció i el premi o recompensa i, per tant, caldria focalitzar les intervencions preventives, sobretot pel que fa a l’accessibilitat i la promoció de la salut, en aquest tipus de joc.

En la població general, aquesta modalitat es manté estable al voltant del 5%. I pel que fa a l’ús d’internet, la prevalença d’un possible ús compulsiu és més elevada entre els estudiants de 14 a 18 anys, especialment entre les noies, que el presenten en un 30% dels casos, el doble que els nois (16%).

El percentatge de persones en situació laboral activa és molt més alt en les addicions comportamentals comparat amb l’addicció a substàncies, on les persones en atur, amb incapacitats i les pensionistes són molt més prevalents. El 95% de les persones amb addicions comportamentals viuen en cases o pisos, comparat amb el 85% de les persones en les addicions per substàncies. Les situacions de convivència (sol/a, amb parella, amb fills, etc.) són similars amb les drogues. Aquestes dades podrien explicar que l’impacte de les addiccions comportamentals en àmbits socials bàsics de la situació de les persones és menor que en les addiccions per substàncies.

La motivació per demanar tractament en el joc és sobretot la pressió familiar (45,4%), més que la iniciativa pròpia (38,1%); la derivació a partir dels espais sanitaris és residual, segurament perquè la detecció precoç en aquests espais és també baixa.

Això està en consonància amb un baix nivell de consciència d’aquestes addiccions en els sistemes de salut i que també queda reflectit pel fet que només el joc patològic estigui inclòs a la Classificació Internacional de Malalties (CIM 10), quan fa temps que les addicions comportamentals estan descrites en molts manuals clínics.

Les despeses econòmiques per addicció al joc i a les compres són més grans en la modalitat per internet. La despesa màxima en un sol dia és superior en els homes (amb una mitjana de 900 euros per 500 euros en els dones), mentre que la despesa diària mitjana el darrer mes és superior en dones (amb una mitjana de 200 euros per 150 euros en els homes). El deute mitjà en iniciar el tractament és similar en homes i dones i és entorn de 6.000 euros. Els deutes són sobretot amb entitats bancàries i amb la família.

Subscriu-te per seguir llegint