Educació va confirmar 75 casos d’assetjament escolar a Girona el curs passat

El departament d’Educació va xifrar en 75 els casos registrats a Girona al Registre de Violències de l’Alumnat (REVA) que després van acabar derivant-se a la Unitat de Suport a l’Alumnat en Situació de Violència (USAV) el curs passat. No es tracta de tots els casos denunciats, sinó aquells casos comunicats pels centres educatius que es consideren consolidats i que l’Agència Catalana de Notícies ha obtingut en resposta a una petició de transparència al govern. Més d’un terç de les 717 situacions d’assetjament comunicades el curs passat a tot Catalunya que es van derivar a la USAV són maltractaments verbals o psicològics, un altre 9% són casos d’abusos físics exclusivament, i n’hi ha un 13% de ciberassetjament, com les principals casuístiques.

Segons han informat fonts del Departament d’Educació, els casos per confirmar registrats al registre REVA per part dels centres educatius són 1.696 el curs passat sumant tant Barcelona com la resta del país, i 308 més en l’inici d’aquest curs 2025-26. Aquesta xifra no necessàriament inclou tots els centres de la capital, ja que alguns comuniquen els seus casos directament al Consorci d’Educació de Barcelona.

Tant a Barcelona ciutat com a la resta de zones educatives del país, la violència verbal o psicològica és el tipus d’assetjament escolar més habitual. Les dades del registre REVA que utilitzen els centres educatius al conjunt de Catalunya per comunicar els casos a la seva escola o institut indiquen que un terç dels casos són d’assetjament psicològic; un 25% combinen l’assetjament verbal o psicològic amb la violència física; un 13%, ciberassetjament, i un 9% més són exclusivament assetjament físic. També es reporten un 2,5% de casos de naturalesa sexual.

Pel que fa als casos de Barcelona ciutat, amb dades del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB), la tipologia d’assetjament verbal és encara més majoritària, amb un 41% dels casos comunicats, seguit d’un 30% de casos d’assetjament físic, un 10% de violència sexual i un 9% de ciberassetjament.

El registre de casos és diferenciat per al conjunt de Catalunya (Departament d’Educació) i a la ciutat de Barcelona (CEB), ja que es recullen de forma separada i amb sistemes propis, encara que alguns centres de Barcelona també reporten directament al Departament. Per això, el nombre total de casos comunicats “poden distar” i no són estrictament comparables. En aquest sentit, el CEB va registrar el curs passat 1.236 casos comunicats, però prop de 800 (el 64%) consten com a desestimats finalment. De la resta d’expedients, 194 consten com a casos confirmats; 201 casos, oberts sense protocol activat, i 64 més, pendents de resolució amb un protocol activat. Segons també informa el CEB, el temps mitjà que transcorre entre l’obertura d’un cas en un centre i el seu tancament és d’uns 4 mesos.

El Consorci no només recull els casos comunicats, sinó també aquells que han motivat l’obertura de protocols d’actuació, quan es consideren greus. D’aquests, el curs passat se’n van activar 298, un de cada quatre casos comunicats.

Aquesta és una xifra inferior a la del curs anterior, concretament una vintena menys de protocols activats, i també una trentena menys que el 2022-23. Des del Consorci interpreten la baixada pel fet que «actuant de forma preventiva, mitjançant l’obertura de cas, es pot evitar que la situació es vagi agreujant i acabi amb l’obertura d’un protocol». Així i tot, aquests tres darrers cursos han tingut un volum de protocols activats molt per sobre del 2021-22, quan n’hi va haver 182, tot i que no es poden posar en relació amb els casos comunicats perquè el Consorci no n’ha facilitat les dades d’abans del 2024.

El temps mitjà que transcorre entre l’obertura del protocol i el tancament del cas, és d’uns 100 dies, segons la mateixa font.

Pel que fa als casos que després es van derivar a la USAV el curs passat, després de Barcelona ciutat (amb la particularitat del sistema propi de registre), la segona zona educativa del país amb més casos comunicats és l’àrea del Penedès (Alt i Baix Penedès, l’Anoia i el Garraf), on els centres educatius van reportar el curs passat un total de 168 casos. Són més que els registrats al Barcelonès (67 casos, Barcelona al marge) i el Baix Llobregat (56) plegats. Als dos Vallesos i el Maresme se’n compten prop de 200, 75 a Girona i una norantena a Tarragona.

Manifestació a Barcelona

Més de 1.500 estudiants (10.000 segons els organitzadors) es van congregar ahir al matí a la plaça Universitat de Barcelona per protestar contra l’assetjament escolar i participar en aquest gran #MeToo del «bullying» que es va iniciar arran del suïcidi de l’adolescent sevillana Sandra Peña. La mobilització -que va incloure una jornada de vaga i va ser convocada pel Sindicat d’Estudiants- també es va dur a terme en diverses ciutats de la resta d’Espanya sota el lema «prou ‘bullying’ i prou discursos d’odi».

Els alumnes barcelonins, que van recórrer els carrers del centre de la ciutat, van baixar per Via Laietana i van acabar a la plaça Sant Jaume. «Hi ha hagut molts casos, però aquest va ser el gran detonant perquè ahir fóssim aquí», va explicar la Raquel, de 17 anys. El consens va ser general: «Volem que l’assetjament s’aturi d’una vegada per totes».

El passat 14 d’octubre, la jove sevillana Sandra Peña, de només 14 anys, es va treure la vida en arribar a casa, incapaç de suportar l’assetjament escolar que patia al Col·legi Irlandeses Loreto. Els pares havien alertat el centre en diverses ocasions sobre la situació d’assetjament que vivia la seva filla i fins i tot havien presentat un informe psicològic que ho ratificava. Segons les informacions que van transcendir, el col·legi no va activar el protocol antiassetjament i el desenllaç -sempre d’origen multifactorial- va acabar sent fatal. “El cas de la Sandra no va ser ni el primer ni el darrer, i es podria haver evitat. No va ser un cas aïllat, sinó una realitat que van patir moltíssims joves”, va afirmar Eider Bustos, membre del Sindicat d’Estudiants.

Silenci còmplice

Bustos va assenyalar com a responsables no només els assetjadors i les famílies, sinó també les escoles i les institucions públiques que van contribuir -mitjançant el seu silenci còmplice- a la persistència del problema del ‘bullying’ als centres. «El sistema de l’odi educa els infants a assenyalar el diferent. La Sandra va ser una mostra més que el sistema ens abandona». Per a Bustos, els estudiants i les institucions havien de dir «prou» fins aconseguir que «no hi hagués persones que veiessin la mort com una via d’escapament».

Segons les dades de l’últim informe PISA del 2024, el 6,5% de l’alumnat va patir assetjament amb freqüència, mentre que el 15,8% el va patir almenys diverses vegades al mes. Aquesta xifra va augmentar fins al 21% en el cas dels alumnes migrants.

Entre els joves que van participar ahir en la concentració -alguns van explicar haver patit assetjament, altres el van presenciar sense saber gaire bé què fer- es va forjar una mena d’esmena al paper dels centres i dels professors. «A vegades no van fer res, altres van intentar arreglar-ho, parlar-ne, com si fos un conflicte més», va apuntar la Raquel. En Sergi, de 19 anys, va declarar haver patit ‘bullying’ i va admetre no haver «notat el suport de l’escola», ni en el seu cas ni en el d’altres companys. En Joaquim, un altre estudiant de 20 anys que va patir assetjament escolar, va afegir que en el seu cas els professors sí que es van interessar per ell: «Vaig tenir molta sort». Tanmateix, va veure que altres companys que patien el mateix «no van alçar la veu per vergonya». «A vegades els professors es van fer els cecs». Per la seva banda, en Gerard -de 17 anys- va considerar que manifestar-se era una qüestió de «humanitat» i que «s’hauria d’haver fet abans» «Les institucions estan fetes per educar-nos sense distincions i han de ser un lloc on ens sentim segurs -va afegir-. Va ser la gota que va fer vessar el got».

De fet, l’informe PISA ja va assenyalar que el 10% dels alumnes s’havia quedat alguna vegada a casa per evitar sentir-se insegur a l’escola. L’Ainhoa -de 21 anys i que exercia com a monitora- va considerar que era «molt important escoltar els infants». Per a ella, l’assetjament era una realitat que s’ocultava: «Tothom a les classes sabia qui es reia de qui. Però costava molt fer el pas de reconèixer allò que estava malament i alçar la veu».

Al seu torn, Carmen Cabestany, presidenta de l’associació NACE contra l’assetjament escolar, va destacar que els estudiants sortissin al carrer contra l’assetjament escolar i va reclamar mesures de prevenció i intervenció per abordar-lo. L’activista, que va qüestionar que el Departament d’Educació no hagués implementat un decàleg de 10 mesures plantejat per l’entitat, va advertir que una o dues accions no eren suficients per lluitar contra l’assetjament, sinó que calia implementar-ne diverses simultàniament. Entre altres propostes, Cabestany va plantejar que els protocols no els implementés el propi centre escolar, sinó que tinguessin supervisió externa, per evitar que poguessin «manipular-se», i va reclamar disposar de dades sobre casos d’assetjament.