Radiografien més de 50 arbres monumentals de les comarques gironines per saber-ne l'estat de salut

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha encarregat al CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) una radiografia dels prop de 300 arbres monumentals declarats a Catalunya. L’estudi, que es troba en marxa, servirà de base per dissenyar un sistema d’alerta ràpida que permeti un seguiment més precís de la salut d’aquests exemplars excepcionals. Els primers resultats confirmen que molts d’aquests arbres centenaris són ecosistemes per si mateixos. En alguns s’han comptabilitzat fins a un centenar d’espècies de plantes i animals. No obstant, una part important presenta malalties o plagues que amenacen la seva conservació.

El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, explica que l’objectiu del programa és "posar en valor aquest patrimoni natural i disposar de dades concretes per monitoritzar-ne l’estat de salut i la biodiversitat associada". Vilahur destaca que l’estudi permetrà "organitzar una resposta" davant els problemes de salut dels arbres, amb la implicació del personal dels espais naturals protegits i del cos d’Agents Rurals.

"Sovint pensem en els arbres centenaris com un referent del pas del temps sobre un territori i oblidem que un arbre monumental també funciona com un ecosistema que acull fauna i flora", afegeix Vilahur.

Pla anual

Aquest any, s’ha posat en funcionament una segona fase del programa que garanteix una visita anual a cada exemplar monumental. Aquest seguiment permetrà detectar de manera primerenca les amenaces per a la seva supervivència i poder actuar de manera proactiva per prolongar-los la vida. S’ha d’assenyalar que la mort d’un arbre dins d’un bosc no té per què suposar un problema per a la biodiversitat, sinó que en molts casos, és un procés natural que forma part de l’evolució de les arbredes. No obstant, en el cas d’aquests arbres singulars, Catalunya s’ha proposat allargar-los la vida perquè són referents de la biodiversitat.

L’anàlisi està liderada per l’ecòloga Sandra Saura Mas, investigadora del CREAF, que des de fa tres anys coordina l’estudi de l’estat de conservació dels arbres. L’equip ha avaluat ja prop de 80 exemplars de tot el territori català, i ha estat recopilant informació sobre l’estructura de l’arbre, la vegetació associada, la diversitat de líquens, briòfits, invertebrats i vertebrats, les característiques del sòl i les principals amenaces que es troben.

"La idea és que aquesta proposta de protocol de seguiment i alerta pugui aplicar-se des de l’Administració per poder disposar d’un control més continu i detectar les necessitats de conservació amb prou antelació", explica Saura Mas.

Refugis de biodiversitat

Els resultats preliminars indiquen que molts arbres monumentals actuen com a refugis de biodiversitat, amb una elevada concentració d’espècies en el seu entorn. En alguns casos s’han arribat a identificar fins a 100 espècies diferents, entre flora, fauna i líquens.

Un dels exemples més destacats és l’alzina de Can Ferrerons, al Parc del Montnegre i el Corredor, on s’han registrat 65 espècies de plantes vasculars, 20 espècies animals i una espècie de liquen amenaçada i protegida (Waynea stoechadiana).

Segons Saura Mas, "renaturalitzar els entorns on viuen els arbres monumentals" pot ser una acció adequada per millorar-ne l’estat ecològic, juntament amb mesures com "millorar el sòl, prevenir l’erosió, retirar residus o establir cobertes vegetals".

Actualment, Catalunya compta amb 297 arbres monumentals i tres arbredes: la fageda de la Grevolosa, la roureda del Parc Nou d’Olot i la pineda de Can Ferrer. Les espècies més freqüents són les alzines, els roures i els pins. Aquests exemplars són considerats singulars per la seva mida excepcional dins de l’espècie, la seva edat, la seva història o la seva particularitat científica.

Aquest any, després de nou anys sense noves incorporacions, s’han declarat 24 nous arbres monumentals.

Subscriu-te per seguir llegint