Salt, Figueres i Girona, entre les ciutats més joves de l’Estat

Salt, Figueres i Girona se situen entre les quinze ciutats espanyoles amb una població més jove, segons l’última edició de l’informe Indicadors Urbans 2025 de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). El document recull desenes d’indicadors socioeconòmics que permeten comparar la qualitat de vida, la demografia i la seguretat dels municipis de més de 20.000 habitants a tot l’Estat.

Segons aquestes dades, Salt ocupa el tercer lloc a Espanya pel que fa a l’edat mediana de la seva població, amb 36,5 anys, només per darrere de Melilla (32,8) i Níjar (35,4). Figueres i Girona també hi figuren, en dotzè i catorzè lloc, amb 40,3 i 40,4 anys, respectivament. Les tres ciutats gironines es consoliden així entre les quinze més joves del país.

A la mateixa taula apareixen altres municipis com Vícar (36,6 anys), Ceuta (37,4), El Ejido (38,9), Torre-Pacheco (39,0), La Unión (39,0), Roquetas de Mar (40,0), Villanueva de la Cañada (40,1), Atarfe (40,3) i Eivissa (40,6). En canvi, els municipis amb poblacions més envellides són Mieres (58 anys), Langreo (54,8), Avilés (54,4), Ferrol (54,2) i Portugalete (54,1).

Creixement migratori

L’edat mediana és l’edat exacta que divideix la distribució per edats de la població resident, deixant el mateix nombre de persones per sota i per sobre d’aquesta. Aquest valor permet observar diferències significatives entre territoris. Els municipis amb menys edat solen correspondre’s amb zones amb més població jove o amb un fort creixement migratori, mentre que els que presenten una edat mediana més alta solen tenir processos d’envelliment més avançats.

En aquest sentit, l’INE també inclou dades sobre la proporció d’estrangers respecte a la població total. En aquest apartat, Salt i Lloret de Mar tornen a destacar a nivell estatal: Lloret és el novè municipi d’Espanya amb més població estrangera, amb un 39,7% 37,3%, mentre que Salt ocupa el setzè lloc, amb un 37,3%. Les proporcions ajuden a explicar la joventut demogràfica d’aquests municipis, on la presència de famílies nouvingudes és significativa.

Infraccions penals

A més de la comparativa demogràfica, l’informe de l’INE incorpora dades sobre infraccions penals registrades el 2023 en els municipis de més de 20.000 habitants. En aquest apartat, Roses figura com el tretzè municipi d’Espanya amb la taxa més alta, amb 86,5 infraccions penals per cada mil habitants. Aquest registre situa el municipi alt-empordanès al mateix nivell que Marbella (86,5) i lleugerament per sota d’Eivissa (85,0) i Benidorm (84,6). Els municipis que encapçalen el rànquing són El Prat de Llobregat (153,6), Cullera (120,1) i Barcelona (111,4). A l’altre extrem, les taxes més baixes s’observen a Icod de los Vinos (18,4 infraccions per cada mil habitants), Olesa de Montserrat (18,8) i Castellar del Vallès (19,7).

Tanmateix, aquest indicador forma part de l’apartat de seguretat ciutadana de l’informe i es calcula a partir de les dades oficials del Ministeri de l’Interior. L’INE no especifica el tipus d’infraccions, sinó que ofereix una xifra global que permet comparar l’evolució de la delinqüència en relació amb la població resident. L’objectiu és proporcionar una mesura homogènia i comparable de la incidència delictiva entre municipis.

Delictes sexuals

Un altre dels apartats destacats pels municipis gironins del document és el dels delictes contra la llibertat sexual, que també es calcula sobre la població de cada municipi. En aquest cas, Lloret de Mar se situa com el quinzè municipi de l’Estat amb la taxa més alta, amb 0,86 delictes per cada mil habitants. És la xifra més elevada de la província de Girona entre els municipis de més de 20.000 habitants, i la segona més alta de Catalunya, després de Salou (0,99).

A nivell estatal, aquest rànquing l’encapçalen Sant Antoni de Portmany (1,46), Calvià (1,45) i Sant Josep de sa Talaia (1,35), tots tres municipis de les Illes Balears. Per contra, Banyoles es troba a l’altre extrem: és el vuitè municipi d’Espanya amb la taxa més baixa, amb 0,10 delictes per cada mil habitants, només per sobre de localitats com Linares, Priego de Córdoba o Lalín. L’INE destaca que aquestes xifres tenen una finalitat estadística i comparativa, i no estableixen relacions causals ni valoracions sobre les circumstàncies particulars de cada municipi.

Totes aquestes dades formen part de la publicació anual Indicadors Urbans, elaborada per l’Institut Nacional d’Estadística i vinculada al Projecte Europeu Urban Audit. Aquesta iniciativa, impulsada per la Direcció General de Política Regional i Urbana i coordinada per Eurostat, té com a objectiu recopilar, estimar i publicar dades comparables sobre les condicions de vida a les ciutats europees.

L’informe analitza 112 ciutats espanyoles, 37 conurbacions i 67 àrees funcionals urbanes, així com els barris de les disset ciutats més poblades del país. S’hi recullen més de 300 indicadors que permeten conèixer aspectes com la demografia, el mercat laboral, l’educació, la seguretat, l’habitatge o el medi ambient.

Segons l’INE, es tracta d’una estadística contínua i de periodicitat anual, alimentada principalment per dades administratives, tot i que alguns indicadors es construeixen de manera específica per aquesta operació. El seu abast geogràfic permet elaborar comparatives entre ciutats de mida i característiques semblants, i observar-ne l’evolució al llarg del temps.

Una radiografia

L’organisme assenyala que l’objectiu principal és oferir «una radiografia de la qualitat de vida a les ciutats espanyoles» i facilitar que governs locals, investigadors i ciutadans disposin d’una base comuna d’informació per analitzar les realitats urbanes.