El sector funerari mou uns 22 milions d’euros anuals a la província de Girona

Les empreses funeràries associades a la patronal Asfuncat van gestionar l’any passat 5.897 serveis funeraris a les comaruqes gironines, dels els quals, 3.046 incineracions. Amb 133 assalariats, la facturació de les funeràries gironines va situar-se en els 21,7 milions d’euros l’any 2024.

El 51,8% de tots els serveis prestats fer les funeràries van incloure la incineració dels difunts, cosa que representa un increment de l’1,2% respecte a les dades del 2022. Així ho assegura l’Associació d’Empreses de Serveis Funeraris de Catalunya, que agrupa pràcticament totes les funeràries catalanes, tant públiques com privades i mixtes. Les xifres publicades per Asfuncat fa pocs dies a Reus inclouen les províncies de Barcelona, Tarragona i Girona agrupades, i confirmen la tendència a l’augment de les incineracions que ja s’havia detectat els darrers anys. El 2018, el percentatge d’incineracions a Catalunya era del 43%, de manera que en sis anys ha crescut gairebé un 9%.

L’any 2024, el sector, comptant les empreses d’Asfuncat de les províncies esmentades, va facturar prop de 230 milions d’euros, un 11% més que el 2022, que és l’últim any del qual es disposa de dades. D’aquest total, 151 milions, un 55%, corresponen al servei funerari propi, mentre que el 10% són serveis complementaris i el 19% l’enterrament pròpiament dit. El 16% restant, que equival a més de 44 milions d’euros, són atribuïbles als impostos pagats per la realització de les cerimònies, unes xifres que Asfuncat lamenta i reclama reduir «com passa en altres països d’Europa».

Un de cada tres funerals es paga amb les pòlisses d’assegurances de les famílies, una xifra lleugerament inferior a la del 2022, mentre que prop d’un de cada tres es paga directament des de les famílies. Addicionalment, Asfuncat ha assenyalat que hi ha un 1,9% de les defuncions, el cost del servei funerari de les quals és assumit per les pròpies empreses en concepte de beneficència, en els casos en què la família no pot fer-se càrrec de les despeses, mentre que les despeses del cementiri les paguen els ajuntaments. En xifres absolutes, aquests funerals van ser 1.099 l’any 2024.

Segons més dades de l’informe del sector, elaborat per l’Institut DYM i encarregat per la patronal, Asfuncat va prestar el servei en el 93,2% de les defuncions ocorregudes a Catalunya el 2024, de les quals una de cada cinc, el 21,5%, van ser laiques. De moment, les cerimònies religioses continuen sent les més populars a l’hora d’organitzar comiats, ja que representen el 57,7% del total, ocupades majoritàriament per la religió catòlica. El president d’Asfuncat, Josep Maria Mons, ha explicat que un percentatge baix són cerimònies musulmanes en què els serveis de les empreses no organitzen res però traslladen els difunts a les instal·lacions de les comunitats i a les mesquites, i que, de manera esporàdica, també existeixen celebracions hindús i budistes.

Mons atribueix la tendència decreixent de les cerimònies religioses a les creences de la societat: «És una evidència que cada vegada la població és menys creient, també perquè cada any oferim més facilitats i instal·lacions per celebrar actes no religiosos», com ara sales als tanatoris i una oferta més àmplia.

Respecte a l’increment de les incineracions, el president l’Associació d’Empreses de Serveis Funeraris de Catalunya també menciona l’existència de més forns crematoris al territori i que «la gent assumeix que és més fàcil gestionar unes cendres que un nínxol als cementiris, per si canvien de domicili».

Dins el canvi de tendències, la patronal ha detectat un interès creixent per la retransmissió en directe de les cerimònies de comiat i per la gravació dels actes. Es tracta d’una diferència en els serveis que presten les empreses des de la pandèmia, quan molts familiars no podien accedir a les cerimònies per les restriccions de mobilitat i d’aforament. «Emetre les cerimònies en streaming o gravar-les per guardar-les en la memòria són coses que abans no es demanaven però que ara serveixen per tenir un record de l’acte, com moltes vegades la gent s’endú el paper físic amb el nom de la persona difunta», ha explicat Mons.

La variació de tipus de cerimònia també ha influït en les peticions de les famílies, que ara demanen «actes més personalitzats, amb música i discursos». «Això facilita molt a les famílies que tenen membres lluny de casa o que no poden assistir al funeral, i resulta en una forma molt vàlida d’oferir els actes i en un bon record per a les famílies», assegura el president de la patronal. En el canvi de tendències, les empreses també han detectat un interès creixent pels productes físics derivats de les cendres després de la incineració, com penjolls i joies: «La gent comença a preferir això que no pas portar les cendres al mar».