Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Professionals de Girona alerten de les dificultats per accedir a l'eutanàsia: "L'espera afegeix patiment"

El debat entre exèrts, juristes i familiars posa de manifest la necessitat d’incrementar la formació dels equips sanitaris, simplificar els processos burocràtics i promoure accions de sensibilització social

La jurista Núria Terribas durant la conferència inaugural de la jornada sobre l'eutanàsia.

La jurista Núria Terribas durant la conferència inaugural de la jornada sobre l'eutanàsia. / Support-Girona

Laura Teixidor

Laura Teixidor

Girona

La fundació Support-Girona va organitzar la setmana passada la jornada “El dret a morir dignament: mirades i experiències”, una trobada oberta al públic per reflexionar i compartir coneixement sobre l’acompanyament al final de la vida i l’aplicació de la Llei de l’Eutanàsia.

Professionals de la salut, experts en bioètica i familiars van coincidir en l'excés de les dificultats per accedir a l'eutanàsia. Algunes de les participants a la jornada, com Anna Coquard, metgessa de cures pal·liatives de l’hospital Santa Caterina i presidenta de la Comissió “Prestació d’Ajuda a Morir” de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), va explicar que “la burocràcia és feixuga i els temps llargs afegeixen patiment”, i va assenyalar que “el repte assistencial és fer un bon acompanyament, competent i el més humà possible”. Coquard va afegir que “la formació sanitària tradicional ens ha ensenyat a curar, no a acompanyar a morir” i, en aquest sentit, va reclamar “més formació, tant per als professionals com per als pacients i familiars, i més informació sobre el funcionament de la llei, en una societat que encara no vol parlar de la mort”. 

Al seu torn, la infermera i supervisora del Centre Sociosanitari La República, Rosa Durà, va explicar que “acompanyem de manera integral el pacient i el seu entorn amb un equip multidisciplinari, adaptant l’atenció a cada moment, abans, durant i després del procés”. Va destacar que “el nostre objectiu és adequar l’atenció no només al pacient sinó també a la família, en un espai físic adequat i amb l’entorn adaptat al que la persona vol”. Durà va coincidir amb Coquard en el repte formatiu i va posar en valor “l’escolta com una eina essencial en l’acompanyament professional”.

En la seva intervenció, Cristina Vallès, presidenta de l’Associació Dret a Morir Dignament de Catalunya, va posar en valor “els primers passos del procés d’aplicació de la llei, especialment la creació de figures com els referents PRAM (Prestació d’Ajuda a Morir)”. Tot i això, va advertr que “encara cal superar qüestions i enfortir la divulgació tant entre la ciutadania com entre els professionals, facilitant una major comprensió sobre la llei i sobre els drets al final de la vida”. En aquest marc, Núria Pi, cap de Formació i Comunicació de Support-Girona, va recordar que “la reivindicació cal fer-la sempre, perquè sovint els legisladors no viuen la realitat de prop”, i va emmarcar el debat en la necessitat de donar veu tant als professionals com a les famílies.

Importància de l'acompanyament

Per la seva banda, Sofie i Laura de Waal, familiars, van compartir la seva experiència personal, relatant el procés viscut amb la seva mare, que va poder decidir sobre el seu final de vida. “Per a nosaltres, l’acompanyament dels professionals va ser una manera de curar”, van dir, “perquè van ajudar-la a aconseguir allò que ella volia”. Van transmetre també un missatge clar: “Primer de tot cal escoltar el desig de la persona”.

El debat amb les persones assistents va posar de manifest la necessitat de més formació en els professionals en actiu i en els que s’estan formant a les universitats, la manca de cultura de la mort i el repte d’abordar aquest tema “en un context d’envelliment i cronicitat”, com va recordar la jurista especialitzada en bioètica i directora de la Càtedra de Bioètica UVic-UCC Núria Terribas. En una conferència, la jurista va remarcar que el màxim respecte a la dignitat i l’autonomia personal implica promoure el coneixement dels valors i preferències de la persona, “especialment en malalties o situacions que sabem que comportaran una pèrdua progressiva de la competència per decidir i ens portaran a escenaris crítics en què caldrà prendre decisions”. En aquest sentit, va subratllar “la importància de les voluntats anticipades i de tots aquells aspectes que impliquen aquest respecte a l’autonomia i la dignitat de la persona i el seu dret a morir dignament, quan aquesta ja no els pugui expressar".

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents