Professionals de Girona alerten de les dificultats per accedir a l'eutanàsia: "L'espera afegeix patiment"
El debat entre exèrts, juristes i familiars posa de manifest la necessitat d’incrementar la formació dels equips sanitaris, simplificar els processos burocràtics i promoure accions de sensibilització social

La jurista Núria Terribas durant la conferència inaugural de la jornada sobre l'eutanàsia. / Support-Girona

La fundació Support-Girona va organitzar la setmana passada la jornada “El dret a morir dignament: mirades i experiències”, una trobada oberta al públic per reflexionar i compartir coneixement sobre l’acompanyament al final de la vida i l’aplicació de la Llei de l’Eutanàsia.
Professionals de la salut, experts en bioètica i familiars van coincidir en l'excés de les dificultats per accedir a l'eutanàsia. Algunes de les participants a la jornada, com Anna Coquard, metgessa de cures pal·liatives de l’hospital Santa Caterina i presidenta de la Comissió “Prestació d’Ajuda a Morir” de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), va explicar que “la burocràcia és feixuga i els temps llargs afegeixen patiment”, i va assenyalar que “el repte assistencial és fer un bon acompanyament, competent i el més humà possible”. Coquard va afegir que “la formació sanitària tradicional ens ha ensenyat a curar, no a acompanyar a morir” i, en aquest sentit, va reclamar “més formació, tant per als professionals com per als pacients i familiars, i més informació sobre el funcionament de la llei, en una societat que encara no vol parlar de la mort”.
Al seu torn, la infermera i supervisora del Centre Sociosanitari La República, Rosa Durà, va explicar que “acompanyem de manera integral el pacient i el seu entorn amb un equip multidisciplinari, adaptant l’atenció a cada moment, abans, durant i després del procés”. Va destacar que “el nostre objectiu és adequar l’atenció no només al pacient sinó també a la família, en un espai físic adequat i amb l’entorn adaptat al que la persona vol”. Durà va coincidir amb Coquard en el repte formatiu i va posar en valor “l’escolta com una eina essencial en l’acompanyament professional”.
En la seva intervenció, Cristina Vallès, presidenta de l’Associació Dret a Morir Dignament de Catalunya, va posar en valor “els primers passos del procés d’aplicació de la llei, especialment la creació de figures com els referents PRAM (Prestació d’Ajuda a Morir)”. Tot i això, va advertr que “encara cal superar qüestions i enfortir la divulgació tant entre la ciutadania com entre els professionals, facilitant una major comprensió sobre la llei i sobre els drets al final de la vida”. En aquest marc, Núria Pi, cap de Formació i Comunicació de Support-Girona, va recordar que “la reivindicació cal fer-la sempre, perquè sovint els legisladors no viuen la realitat de prop”, i va emmarcar el debat en la necessitat de donar veu tant als professionals com a les famílies.
Importància de l'acompanyament
Per la seva banda, Sofie i Laura de Waal, familiars, van compartir la seva experiència personal, relatant el procés viscut amb la seva mare, que va poder decidir sobre el seu final de vida. “Per a nosaltres, l’acompanyament dels professionals va ser una manera de curar”, van dir, “perquè van ajudar-la a aconseguir allò que ella volia”. Van transmetre també un missatge clar: “Primer de tot cal escoltar el desig de la persona”.
El debat amb les persones assistents va posar de manifest la necessitat de més formació en els professionals en actiu i en els que s’estan formant a les universitats, la manca de cultura de la mort i el repte d’abordar aquest tema “en un context d’envelliment i cronicitat”, com va recordar la jurista especialitzada en bioètica i directora de la Càtedra de Bioètica UVic-UCC Núria Terribas. En una conferència, la jurista va remarcar que el màxim respecte a la dignitat i l’autonomia personal implica promoure el coneixement dels valors i preferències de la persona, “especialment en malalties o situacions que sabem que comportaran una pèrdua progressiva de la competència per decidir i ens portaran a escenaris crítics en què caldrà prendre decisions”. En aquest sentit, va subratllar “la importància de les voluntats anticipades i de tots aquells aspectes que impliquen aquest respecte a l’autonomia i la dignitat de la persona i el seu dret a morir dignament, quan aquesta ja no els pugui expressar".
Subscriu-te per seguir llegint
- Un autònom, preocupat per la pensió en el futur: paga 400 euros de quota i quan es jubili cobrarà només això
- Carta d'un lector sobre l'AVE Girona-Barcelona: 'A vegades, sembla més fàcil trobar entrades per a un concert d’Oasis
- Condemnem una parella per educar el fill a casa: 'És una desescolarització irresponsable
- Orriols es planteja treure Ripoll del sistema comarcal de recollida de residus
- Aquests són els millors flequers de Catalunya: un gironí en el podi
- Dol al sector universitari: el rector de la Universitat Ramon Llull mor de forma sobtada
- Una víctima dels 'escopidors' de Girona: 'No camino tranquil·la pel meu barri perquè tinc por de tornar-me’l a trobar
- Cuina casolana per menys de tres euros a Olot