VÍDEO | Sílvia, la malalta terminal que poc abans de morir reivindicava una vida plena fins al final

La unitat de Cures Pal·liatives de l'Hospital Santa Caterina atén els pacients que es troben en una fase avançada i progressiva d’un procés de malaltia que necessita tractaments i atenció molt especialitzada. El pacient de l’atenció pal·liativa es caracteritza per patir una malaltia complexa, amb unes possibilitats de resposta als tractaments específics molt limitada, i amb la presència de símptomes múltiples i variables, que provoquen un impacte sobre el malalt i la família importants. En aquesta situació els objectius de la unitat estan centrats en la millora de la qualitat de vida, la promoció de l’autonomia i l’adaptació emocional a la situació.

L'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) acaba de publicar a les seves xarxes socials un vídeo protagonitzat per una pacient, la Sílvia Sanz, on parlava amb serenitat i lucidesa del seu procés, del valor de viure fins a l’últim moment amb dignitat, i del suport que havia trobat en l’equip de l'Hospital Santa Caterina. "Malauradament, la Sílvia va morir el dia abans que aquest vídeo es publiqués. Amb el consentiment i l’acompanyament de la seva filla Elisa, avui el compartim amb admiració i com a homenatge, perquè és el que ella volia: donar visibilitat, trencar silencis i parlar obertament de la mort per reivindicar una vida plena fins al final", explica l'IAS en un post on dona les gràcies a la Sílvia "per la seva generositat".

La mateixa Sílvia, explicava fa uns mesos en un reportatge publicat per aquest diari la seva experiència amb la metgessa, la infermera i la treballadora social, la va començar a visitar al seu pis de Celrà, quan ja estava en una fase avançada d'un càncer. "No es tracta de morir, sinó de viure amb dignitat i poder marxar en pau (...) al principi em feia por perquè sé que són de pal·liatius i era com si vingués l'home del sac", comentava aleshores.

Les cures pal·liatives són un dret que tenen les persones que pateixen una malaltia crònica progressiva en l'etapa més avançada i terminal. També hi tenen dret els seus familiars, les persones que les cuiden i les del seu entorn. Es considera que tothom hauria de poder estar ben assistit en el procés de morir. Els equips que fan aquest tipus d’atenció són el PADES (Programa d'Atenció Domiciliària, Equip de Suport). Hi ha equips especialitzats del PADES arreu de la regió sanitària de Girona (Alt Empordà, Alt Maresme, Baix Empordà, Gironès nord i Pla de l'Estany, Gironès sud i Selva interior, Garrotxa, Ripollès i Selva marítima) i al llarg del 2024 van atendre 1.888 pacients.

"Compartim el vídeo amb admiració i com a homenatge, perquè és el que ella volia: donar visibilitat, trencar silencis i parlar obertament de la mort per reivindicar una vida plena fins al final"

La metgessa del Pades de la Selva marítima, Carme Sanz, explicava en un reportatge publicat fa uns mesos que l'equip acompanya els pacients en la fase final de la vida però també a les seves famílies: "Som equips de suport domiciliari. Intentem controlar els símptomes i oferir la millor qualitat de vida possible, però també fem una atenció integral, detectant les necessitats de la família".

"Entrem en fases avançades, però també abans per millorar la qualitat de vida en malalties complexes. I això està bé que sàpiga, que també hi som en moments de fragilitat en patologies cròniques. Hi ha pacients a qui donem l'alta quan milloren", explicava en el mateix article Blanca Lorman, metgessa del Pades a la Garrotxa. La metgessa Cristina Prat afegeia que la societat "viu d'esquena a la mort" i és "un tema tabú": "En parlem poc i hi ha moltes dificultats pe afrontar-ho". De fet, sovint quan arriben per primer cop a un domicili, la mateixa família demana que no diguin al malalt que són "un equip Pades, un equip de pal·liatius". "És difícil atendre les persones si no tenen informació sobre la seva situació de salut i no poden prendre decisions en un moment tan íntim com és el final de la vida", reflexionava.

Sis de cada deu espanyols demanen major accés a professionals especialitzats i més inversió en serveis de cures pal·liatives. A més, a pesar que el 40% de la població ha necessitat aquestes cures en algun moment, ja sigui per a si mateixos o per a un familiar pròxim, el 73% admet no tenir suficient informació sobre els recursos que hi ha disponible. Són algunes de les dades recollides per la plataforma 'Para Ti, Paliativos', un moviment social impulsat fa uns mesos per a millorar la visibilitat i l'accés aquest tipus de cures. "Tots hem de tenir dret a una atenció digna i humana en els moments més difícils de la vida", deia fa funs mesos, María Galíndez, metge i vicepresidenta de la Fundació Pía Aguirreche, entitat fundadora de la plataforma.