Més d'una tercera part dels gironins de més de 80 anys pateix una malaltia crònica complexa
El percentatge es preveu que vagi a l'alça per l'augment de l'envelliment de la població

La jornada d'aquest divendres a l'Auditori Josep Irla de Girona. / Departament de Salut

El 35% de les persones majors de 80 anys té una malaltia crònica complexaai en alguns casos també és molt complexa. Es tracta d'un percentatge que es preveu que vagi en augment en els propers anys per l’envelliment de la població.
És per això, que l’atenció a la complexitat és un dels reptes prioritaris del sistema sanitari, atesa l’elevada fragilitat de les persones ateses i la necessitat d’individualitzar l’atenció tenint en compte les vessants sanitària i social.
En el marc del desplegament de l’atenció integrada social i sanitària dels departaments de Salut i Drets Socials, la Regió Sanitària Girona està desplegant, des de gener de 2024, l’estratègia d’atenció a les persones grans fràgils, amb cronicitat complexa o avançada, en el seu mateix entorn, el que s’anomena la ruta assistencial de la complexitat.
Aquest divendres, més de 150 professionals s’han reunit a l’Auditori Josep Irla de la Generalitat a Girona per compartir avenços i experiències que s’estan duent a terme al territori. Entre altres aspectes i dades compartides, a la Regió Sanitària Girona hi ha un total de 33.639 persones amb patologia crònica complexa (PCC) o molt complexa (MACA), la majoria de les quals d’edat avançada; fet que suposa un 4,5% del total de la població atesa.
Revisió dels circuits
La ruta assistencial de la complexitat és el resultat d’un procés de recerca i revisió dels circuits i processos que hi havia fins ara per tal de millorar-los, enfocats en les necessitats de les persones amb malalties cròniques complexes i avançades.
El procés ha comptat amb la participació de tots els actors involucrats en els àmbits de gestió, clínic, tecnològic, sociosanitari, primari i hospitalari. Per tant, la ruta a la complexitat ja existia, però ara es posa l’accent en fer l’atenció el més personalitzada possible, fet que comporta una millora de la coordinació entre equips i àmbits.
Per avançar en el seu desplegament s’han definit cinc aspectes clau d’actuació entre tots els implicats: incrementar la identificació de les persones fràgils, amb cronicitat complexa o avançada; fer una valoració des de diferents dimensions de la persona i un pla individualitzat, establir accions en cas de descompensació del pacient com ara la planificació i coordinació de la resposta i circuits; realitzar accions orientades a l’esfera individual i, per últim, promoure dinàmiques territorials entre les organitzacions i els equips implicats, com ara la planificació de les altes hospitalàries (en el moment previ, durant i posterior) per garantir el millor abordatge del pacient i la continuïtat d’atenció.
En la planificació i atenció a la complexitat hi ha implicats diversos actors dels àmbits social i sanitari: atenció primària, atenció hospitalària d’aguts, hospitalització domiciliària, atenció intermèdia, atenció a la salut mental, atenció continuada, dispositius residencials, SEM, serveis socials i tot l’entorn social del pacient i del cuidador.
- Urdangarin: «La meva mare i els meus fills saben que és impossible que jo tingués voluntat de delinquir»
- El restaurant Bescuit de Girona abaixa la persiana després de més de trenta anys
- Cinc arrestats i set investigats en operatius Kanpai a Olot i Girona
- Mor la conductora d’un cotxe en un xoc frontal amb una furgoneta a l’N-II a Biure
- Can Selvatà de Cornellà del Terri, el millor restaurant de cuina popular catalana
- La dona centenària de Riells i Viabrea que ha 'ressuscitat' la ratafia de la seva àvia
- Una emergència mèdica en un vehicle obliga a tallar la ronda Ferran Puig i provoca llargues cues a Girona
- L'advertiment de Niño Becerra sobre la compra diària que preocupa milions de famílies