La pobresa infantil creix i afecta desenes de milers de nens gironins

Mentre la riquesa i l’ocupació no deixen de créixer, les dades de pobresa estan estancades, o a l’alça. El 34,8% dels menors de 16 anys a Catalunya, 412.600 nens i adolescents, viuen en l’exclusió social, una xifra només assolida durant l’emergència social de la pandèmia, segons l’última Enquesta de Condicions de Vida de l’Institut d’Estadística de Catalunya. A la província de Girona -amb el 10% de la població catalana- el fenòmen afecta desenes de milers d’infants.

Segons la Xarxa Europa de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social (EAPN), Espanya és després de Bulgària el país europeu amb més risc de pobresa infantil (veure gràfic). No obstant, un informe que acaba de publicar Funcas, situa Espanya amb una taxa de pobresa infantil del 29,2%, la més alta de la UE, superant en 9,9 punts la mitjana i gairebé triplicant als països amb menors nivells: Dinamarca, Eslovènia i Finlàndia. Els autors de l’estudi de Funcas apunten que «el disseny de les prestacions socials, l’ocupació i nivell educatiu dels pares i la falta d’habitatge» són les causes que expliquen el fenomen.

En una entrevista recent a El Períódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona, Sara Ayllon, doctora en Economia Aplicada, i membre del Comitè d’Experts per a la Transformació i la Innovació Social, explicava que les ajudes públiques «no arriben a totes les persones que les necessiten» i que «les quantitats són insuficients». «L’antiga prestació per fill a càrrec va quedar obsoleta. L’actual Complement d’Ajuda a la Infància (CAPI) és una bona eina, però torna a fallar la cobertura», afegia.

Una dècada després de la crisi financera i cinc després de l’esclat de la pandèmia del coronavirus, les xifres continuen immòbils. Un 26% d’espanyols viuen sota el llindar de la pobresa –12,5 milions de persones– i un 8% està en condicions de pobresa severa. Espanya segueix a la cua d’Europa, incomplint els objectius de l’agenda 2030. La inflació, el preu de l’habitatge i la precarietat laboral en són les principals causes i deixen com a víctimes joves i mares. «La pobresa és conseqüència de la desigualtat. Cada vegada és més consistent, crònica i jove», explica Raúl Flores, coordinador d’estudis de Càritas Espanyola i secretari tècnic de la fundació Foessa, que cada dos anys analitza la realitat de l’exclusió social .

Espanya és el cinquè país més desigual d’Europa, per darrere de Bulgària, Letònia Lituània i Itàlia. Segons Flores, les famílies pobres ho són cada vegada més i és molt difícil cobrir les seves necessitats. A més, passen més temps en la pobresa, com a mínim tres anys. I els més afectats són els més joves, sobretot els nens. Les víctimes La pobresa en adults es manté estable i cau entre les persones grans, però les dades de pobresa infantil continuen pujant sense fre des de fa tres anys.

«Les dades són alarmants, per això cal centrar-se amb famílies amb fills, on la pobresa es transmet per generacions», explica Ruth Caravantes, responsable d’incidència de la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social a l’Estat Espanyol (EAPN).

«Els països del nostre entorn han reduït les desigualtats invertint en infància de manera estable, per això necessitem un pacte d’Estat», diu Flores, de Càritas.

Un dels sectors on hi ha més pobresa a Espanya són les famílies monoparentals, sustentades en un 80% per dones. «La meitat d’aquestes llars estan en risc de pobresa», assenyala Caravantes, que demana plans específics. «La bretxa salarial i la tasca de cura arrossega les dones cap a la pobresa», destaca la investigadora.

Les xifres d’avui tenen conseqüències a llarg termini. «La pobresa infantil marca de per vida: condiciona la salut, l’educació i fins i tot els somnis de futur dels nens.

Trencar aquest cercle requereix d’un compromís sostingut que ofereixi l’acompanyament i les oportunitats que necessiten les persones en situacions de vulnerabilitat», explica Marc Simón, subdirector general de Social de la Fundació La Caixa.

Flores demana una anàlisi autocrítica. «Fa 40 anys que no fem polítiques de protecció a la infància. Els països del nostre entorn han reduït les desigualtats a l’invertir en infància de manera estable, per això necessitem un pacte d’Estat que sigui tan important com les pensions», assenyala Flores.

Segons els experts, les tres grans causes de l’exclusió social actualment són la inflació, el preu de l’habitatge i el mercat laboral. «L’ocupació ha millorat i els salaris han crescut, però les famílies han de gastar més per a les necessitats bàsiques.

L’habitatge, a més, deixa les famílies sense diners el segon dia del mes», opina Flores. «L’habitatge és el principal factor creador de pobresa», afegeix Caravantes, que també assenyala la precarietat laboral. Les ajudes socials segueixen lluny de resoldre aquesta realitat. La majoria de les famílies en exclusió social no les percep i les quanties els mantenen igualment sota el llindar de la pobresa.

"Per reduir les desigualtats cal invertir en infància de manera estable" diuen des de Càritas

L’ingrés mínim vital, per exemple, només arriba al 64% de les persones en pobresa severa i al 20% del total en l’exclusió social. «Les mesures de l’escut social han fet que la pobresa no augmenti, com sí que va passar durant la crisi financera. Però no en redueixen les xifres», resumeix Caravantes.

A les comarques gironines, l’ingrés mínim vital arriba a 10.705, en les que viuen més de 37.000 persones,. El 76% de les famílies que perceben aquesta prestació tenen menors a càrrec

«Cal incrementar els salaris més baixos i generar un accés a la vivenda assequible», indica Flores. Caravantes també demana millores en els àmbits educatiu i sanitari. Més de la meitat de les llars pobres tenen nacionalitat espanyola, però els estrangers tenen tres vegades més de possibilitats de ser-ho que els nacionals; quatre en el cas de pobresa severa. «Afronten més traves per accedir als drets socials», assenyala Caravantes. Flores recorda que la llei d’estrangeria contempla el dret dels migrants a accedir a serveis i prestacions socials bàsiques. «S’està incomplint o no s’està tenint en compte», rebla.n

Transmissió de la pobresa entre generacions

Tres economistes de la Universitat de Girona , Sara Ayllón, Pablo Brugarolas i Samuel Lado, han analitzat la transmissió intergeneracional de la pobresa i la desigualtat d’oportunitats a Espanya. En relació a la pobresa infantil, els investigadors conclouen que «els néts d’avis que van criar als seus fills en una situació econòmica complicada tripliquen la probabilitat de trobar-se per sota del llindar de pobresa extrema en comparació amb el risc per al conjunt de la població infantil. Es tracta d’un risc altíssim del 36,6%. − Un de cada dos néts d’avis que van passar dificultats econòmiques en l’etapa de formació de la seva família tenen avui un número tan important de manques materials que fa que es puguin definir com a privats materialment. A més, el risc ha augmentat considerablement en l’última dècada. Entre els néts d’avis que van criar als seus fills amb una bona o molt bona situació econòmica, el risc és gairebé set vegades inferior.