Girona és la segona província amb més vulneracions de drets a persones amb discapacitat física o orgànica

A les comarques gironines s’han detectat 36 vulneracions de drets a persones amb discapacitat física o orgànica durant el 2024, un 10% del total registrat a Catalunya, fet que situa la demarcació com la segona amb més casos. La xifra duplica la de l’any anterior, segons les dades del Radar ECOM, l’anàlisi anual sobre vulneracions de drets a aquest col·lectiu que elabora cada any aquesta entitat.

En àmbit català, l’informe ha identificat 352 vulneracions, un increment del 53% respecte al 2023. Ara bé, aquestes vulneracions, que afecten 279 persones, “només visibilitzen una petita part” de les que pateixen, han advertit els responsables de l’informe en la presentació. Els drets més vulnerats han estat el de la mobilitat (18%); l’accessibilitat (16%) i el de viure de forma independent i a ser inclòs en la comunitat (14%). Les vulneracions afecten més les dones (61%) que els homes i la majoria són per part de l’administració pública (75%). “És paradoxal que qui fa lleis sovint no les compleix”, ha exposat el president d’ECOM, Albert Carbonell.

Pel que fa a la distribució territorial, Barcelona concentra el 69% dels casos, seguida de Girona (10%), Lleida (9%) i Tarragona (5%). Des d’ECOM assenyalen que aquestes diferències poden estar condicionades per les zones d’actuació de l’entitat: “A Girona hi ha entitats de referència en la defensa dels drets de les persones amb discapacitat, i això pot haver facilitat la detecció i el registre de casos”, han explicat.

Les 36 vulneracions registrades a la província es concentren principalment al Gironès (15), amb nou casos a la ciutat de Girona, tres a Salt, dos a Sant Gregori i una a Sarrià de Ter. Va seguida de l’Alt Empordà (7) amb quatre vulneracions a Figueres, dues a Llançà i una a Vilafant; i del Baix Empordà (7) amb dues a Begur, una a la Bisbal d’Empordà, una a Palafrugell i tres que no se saben a quin municipi es van produir. Llavors es troba la Selva (3), amb una vulneració a Anglès, una a Blanes i una a Lloret de Mar; el Pla de l'Estany (2) amb dues a Banyoles; la Baixa Cerdanya (1) amb una a Puigcerdà i la Garrotxa (1) amb una a la Vall d’en Bas.

El dret a l’accessibilitat és el més vulnerat a la demarcació, amb un 19% dels casos, i triplica les xifres del 2023. A Catalunya, Barcelona concentra el 52% de les vulneracions, Lleida el 19% i Tarragona el 9%, mentre que del 2% restant no hi ha dades concretes. Entre les principals problemàtiques hi ha l’incompliment de la normativa d’accessibilitat en edificis públics, barreres arquitectòniques, urbanístiques i digitals, i dificultats en tràmits en línia.

Pel que fa al dret a la mobilitat, es tracta del segon més vulnerat a Girona i el primer a Catalunya. Les dades mostren com la manca d’accessibilitat al transport públic i la precarietat dels serveis adaptats limiten l’autonomia personal de moltes persones amb discapacitat. Barcelona és on s’han identificat més vulneracions (63%), seguida de Girona (18%) Lleida (11%) i Tarragona (5%).

A les comarques gironines també s’han registrat vulneracions del dret a la participació en activitats culturals, de lleure i esportives (16%), al treball (10%), a la participació política i pública (6%), a un nivell de vida adequat i protecció social (5%), a l’habitatge (3%) i a viure de manera independent (2%). No s’han detectat vulneracions dels drets a la salut ni a l’educació.

El darrer informe del Radar ECOM ha recollit també vulneracions especialment delicades, com casos de violència sexual, que sovint no es denuncien, però que cal visibilitzar per poder donar-hi resposta i garantir protecció, avisen els responsables de l’informe.

El president d’ECOM ha advertit de la infradenúncia. En totes les situacions recollides –que ja són una petita part de les que pateixen-, només una de cada cinc persones denuncia -per via administrativa o policial- les vulneracions patides, i només el 5% veu resolta la situació. Els motius principals són la manca de confiança en el sistema, la complexitat administrativa i el desgast emocional derivada de la repetició constant de vulneracions. En el cas de Girona, de les vulneracions detectades per ECOM un 18% sí que ha denunciat, mentre que el 7% no ho ha fet.

L'entitat assenyala que des del 2020, en les cinc edicions d’informes Radar, han registrat 1.307 vulneracions de drets. Aquesta federació amb més d'un centenar d’entitats de persones amb discapacitat física i/o orgànica recalca que la discriminació per motius de discapacitat és “estructural, persistent i transversal a tots els àmbits de la vida”.

“Ens diuen rondinaires, però vine un dia amb mi i prova d’agafar tres ascensors”

Maria Girbau, membre d’ECOM i usuària freqüent de Rodalies, ha explicat com el tall de trens per les obres a la línia R3 li suposen una nova barrera. “Si Rodalies posa un bus alternatiu, per què no pot ser accessible per a tothom?”, ha lamentat Girbau, que no pot pujar a l'autobús a causa d’una discapacitat física que li dificulta la mobilitat i per la qual ha d’anar amb bastó.

D’altra banda, Girbau ha criticat que moltes estacions de metro, especialment les grans, continuen sense ser accessibles, i ha advertit de les actituds discriminatòries que encara viu al transport públic: “Et criden o critiquen per haver de necessitar agafar-te pel costat esquerre perquè, pel dret, portes un bastó. Això s’ha de treballar, denunciar i multar, perquè tothom té dret a moure’s”. En aquest sentit, Girbau ha afirmat que cal formar els treballadors del transport públic perquè, “si ells ja no són sensibles, la resta de gent tampoc”.

“Ens diuen que som uns rondinaires, però vine un dia amb mi i prova d’agafar tres ascensors”, ha postil·lat Jake Scriven, que pateix una lesió medul·lar. Més enllà del transport, ha relatat les dificultats per tenir feina i ha assenyalat que les empreses busquen una persona que tingui una discapacitat menor per a la quota de reserva del 2%. “No es tenen en compte persones amb una gran discapacitat, però que són completament capaces de desenvolupar certs treballs”, ha sentenciat. Scriven ha parlat també de la manca de sensibilitat i formació amb què s'ha trobat en alguns professionals de la salut i les barreres en l’oci.