Només sis de cada deu cuidadores estan contractades
El sector de les cures continua marcat per la precarietat i la feminització, a més de l’increment de treballadors estrangers

Una cuidadora acompanya una dona gran en una imatge d’arxiu. / Efe

Les cures s’han convertit en un dels pilars essencials per al benestar de la societat, però també en un dels sectors més precaritzats i invisibles. Les darreres dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu recollides per Suara Cooperativa constaten que poc més de la meitat de les cuidadores tenen contracte i estan donades d’alta a la Seguretat Social, concretament un 60%.
En canvi, el 40% restant que treballen en aquest àmbit ho fan sense protecció laboral ni reconeixement professional.
A Catalunya hi ha unes 96.000 persones treballant en la cura de persones i la llar —un 2,5% del total de l’ocupació—, mentre que a les comarques gironines la xifra ronda les 10.000. A més, es tracta d’un sector fortament feminitzat (el 91,9% de les treballadores són dones) i amb una alta presència de persones estrangeres no comunitàries (62,1%), fet que el converteix en un col·lectiu especialment vulnerable.
Des de Suara Cooperativa, que compta amb més de 5.800 professionals arreu del territori —1.700 de les quals sòcies—, es defensa un model professional i participatiu per dignificar les cures i donar estabilitat al sector. L’entitat aposta per la formació continuada, amb més de 63.000 hores realitzades aquest any, i per la participació directa de les treballadores en la presa de decisions, gràcies al model cooperatiu de propietat compartida.
«Quan les treballadores tenen veu i condicions dignes, la cura és més estable, més humana i més professionalitzada», subratllen des de la cooperativa. En paraules de Celia Virto, treballadora i sòcia de Suara: «Som necessàries però silencioses. La nostra feina va molt més enllà de la higiene o els menjars; fem un acompanyament emocional que sovint passa desapercebut».
Reconèixer el valor social i econòmic
La cooperativa també posa l’accent en la necessitat de reconèixer el valor social i econòmic de les cures, especialment en un moment en què les llistes d’espera per a la dependència continuen creixent. Catalunya és una de les comunitats amb més persones esperant rebre ajudes o serveis, amb més de 81.000 casos pendents, i es preveu que el sector necessitarà 26.000 professionals addicionals abans del 2035 per evitar el col·lapse del sistema.
Des de Suara defensen que la solució passa per professionalitzar i dignificar la feina de cuidar: oferir estabilitat, reconeixement i participació a les cuidadores és, alhora, garantir una millor atenció a les persones que en depenen.
A més, experts i entitats del sector alerten que la situació no només afecta les cuidadores i les famílies, sinó també la sostenibilitat del sistema de dependència a llarg termini.
Les dificultats de l’atenció a domicili també es reflecteixen en els serveis que reben les persones dependents. En domicilis amb una dona sola més gran de 65 anys, el 47% de les necessitats de serveis d’ajuda no estan cobertes, mentre que en els domicilis amb un home gran és del 42%, tal com es reflecteix en la darrera Enquesta de Condicions de Vida de l’Institut Nacional d’Estadística, amb dades corresponents a l’any passat.
Aquesta situació està molt influenciada pel nivell de renda: els domicilis amb ingressos baixos sense serveis de cures suficients doblen els domicilis amb més ingressos (41,3% davant del 24,2%). De fet, el 40% assenyala que no pot permetre’s aquests serveis, mentre que altres motius, com el rebuig de la persona dependent a ser atesa per algú extern a la família, cauen al 6%. A més, gairebé un 20% de les famílies que sí disposen d’ajuda a domicili paga aquests serveis amb «dificultat o molta dificultat», tot i que aquest percentatge ha baixat 18 punts des de 2016.
Pes dels familiars
Finalment, cal tenir present que en la majoria de casos les cures de persones dependents solen anar a càrrec dels mateixos familiars i en concret, per dones de la família, el que s’anomena generalment cuidadores no professionals.
Un estudi de la Cambra de Comerç i Suara Cooperativa xifra en 10.105 milions d’euros, equivalents al 4,1% del PIB català, el valor econòmic del treball no professional que fan les famílies per atendre persones grans. Moltes d’aquestes cuidadores són dones que assumeixen la responsabilitat de cuidar parents i fills alhora, en la situació coneguda com la «generació sandvitx».
Subscriu-te per seguir llegint
- Ja se sap quin dia obrirà el nou Ikea de Girona
- Desallotgen un restaurant de Girona per un incendi de xemeneia
- Així estava el solar de darrere de la casa ocupada de Tomàs Mieres de Girona
- El coipú gegant que capta l'atenció dels vianants a Girona
- L’oposició de Ripoll afavoreix que s’aprovi el projecte de nova residència d’avis
- Girona concentra dos dels trams de carretera més perillosos de Catalunya
- Mor la conductora d’un cotxe en un xoc frontal amb una furgoneta a l’N-II a Biure
- Confirmat per la Seguretat Social: Aquests pensionistes perdran la paga si no presenten el document abans del 31 de març