Les urgències de cinc hospitals gironins suspenen en el temps d’espera

Els serveis d’urgències de la majoria d'hospitals de la Regió Sanitària de Girona continuen destacant pel tracte humà i la professionalitat dels seus equips, però suspenen en la gestió de l’espera i la informació al pacient. Així ho indiquen els resultats de l’enquesta de satisfacció PLAENSA 2025, elaborada pel Servei Català de la Salut, que recull l’opinió de prop de 4.900 persones usuàries arreu de Catalunya.

I és que els indicadors relacionats amb l’accessibilitat i l’espera continuen sent el principal punt feble dels serveis d’urgències gironins. La pregunta sobre el temps d’espera fins a veure el metge és una de les pitjor puntuades a gairebé tots els hospitals gironins. Al Trueta, només el 54,3% dels usuaris es mostra satisfet, mentre que la dada cau fins al 49,7% a l'hospital de Blanes i al 46,7% al de Calella. L'hospital de Palamós, amb un 46,3% de valoracions positives, se situa també entre els centres pitjor puntuats de la demarcació, juntament amb els de Blanes i Calella. Només Campdevànol (67,3%) i Olot (60,5%) s’acosten o superen la mitjana catalana (entorn del 60%).

Poca informació del temps d'espera

El descontentament també és present quan es pregunta per la informació sobre el temps d’espera: al Trueta, només un 34,9% de les persones ateses considera que la va rebre de manera adequada, mentre que a Blanes és un 43,1%, a Figueres un 50,7% i a Palamós un 56,5%.

Encara més preocupant és la percepció sobre si algú s’interessava per com es trobava mentre esperava.

Aquest ítem registra percentatges molt baixos a tota la demarcació, amb mitjanes inferiors al 35%, però és a Palamós on la dada és especialment crítica: només el 25,3% dels pacients afirmen que algú es va preocupar pel seu estat durant l’espera. També destaquen negativament Calella (18,3%) i Blanes (31,5%), fet que reflecteix una manca d’atenció personal i empatia en els moments previs a l’atenció mèdica.

Finalment, en el conjunt de la valoració dels tres ítems vinculats al temps d'espera suspenen els hospitals de Figueres, Palamós, Blanes, Calella i el Trueta; mentre que aproven els de Campdevànol, Olot i el Santa Caterina.

Cal recordar que la majoria dels hospitals més mal valorats en aquest aspecte estan ubicats al litoral, on a l'estiu augmenta exponencialment l'afluència de visitants i, de retruc, la pressió assistencial. Aquest estiu en concret, professionals sanitaris de l'hospital de Palamós denunciaven el dèficit de personal per fer front a l'increment d'activitat assistencial i demanaven una reducció de les ràtios. En la mateixa línia el sindicat Satse va denunciar la situació “extrema” a urgències, onels usuaris amb patologies lleus asseguraven que esperaven fins a 10 hores per ser atesos.

Bon tracte

Tot i aquestes mancances, la valoració del personal sanitari és molt alta. Més del 90% dels usuaris de la majoria d’hospitals gironins consideren “molt bo” o “bo” el tracte dels metges, zeladors i infermeres.

El Trueta, per exemple, obté un 94% de satisfacció pel tracte d’infermeria i un 89,6% pel dels metges, xifres en la línia amb la mitjana catalana.

També sobresurt el respecte a la intimitat i la claredat de la informació mèdica, amb valors per sobre del 80% en tots els centres. Aquestes dades confirmen la qualitat humana i tècnica dels equips, malgrat les dificultats estructurals dels serveis d’urgències.

Diferències entre hospitals

Finalment, les dades mostren diferències notables entre centres. El Trueta i Santa Caterina mantenen una bona valoració global (7,7 i 8,06 punts, respectivament), mentre que els hospitals comarcals de Blanes (6,92) i Campdevànol (7,04) presenten els índexs més baixos. Seguidament hi ha Calella (7,15) i Palamós (7,18), Olot (7,22) i Figueres (7,74). El de Figueres és e que experimenta una millora més significativa respecte al 2024 en la valoració global.

Tanmateix, la fidelitat dels usuaris —és a dir, la disposició a tornar-hi en cas de necessitat— es redueix en diversos hospitals: a Blanes i Campdevànol, per exemple, no arriba al 65%, molt per sota de la mitjana catalana (81,8%).

Subscriu-te per seguir llegint