Gairebé la meitat de la població d’origen immigrant està en situació d’exclusió

Gairebé la meitat de la població d’origen immigrant viu en situació d’exclusió social a Espanya (47,4%), una taxa que triplica la de la població autòctona (15,3%), segons el IX Informe Foessa sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Espanya, presentat per Càritas Espanyola. Els autors subratllen que aquesta desigualtat no és conseqüència de l’origen, sinó del pes de les barreres estructurals i de polítiques públiques ineficaces que perpetuen la precarietat i la pobresa.

Malgrat aquesta bretxa, el 69% de les persones en exclusió són espanyoles, un fet que evidencia, segons els investigadors, que «no són situacions escollides, sinó construïdes i no resoltes pel sistema». L’informe denuncia així que la desigualtat a Espanya té causes profundament estructurals, derivades d’un mercat laboral fràgil, d’un accés desigual a l’habitatge i d’una protecció social insuficient per a les llars més vulnerables.

Segons el document, 4,3 milions de persones viuen en exclusió social severa a Espanya, una xifra que s’ha incrementat un 52% respecte del 2007 i que situa el país entre els que tenen més desigualtat de la Unió Europea. A aquesta situació s’hi afegeixen els 2,5 milions de joves atrapats en la precarietat estructural, fruit dels contractes temporals i els salaris baixos.

El coordinador de l’informe, Raúl Flores, adverteix que Espanya viu un «procés de fragmentació social inèdit», amb una classe mitjana cada cop més reduïda i amb un nombre creixent de famílies que cauen en estrats socials inferiors. «Vivim en una societat ecològicament vulnerable, anímicament desassossegada i socialment esquinçada», ha afirmat.

L’informe Foessa —elaborat per un equip de 140 investigadors de 51 universitats i entitats del tercer sector, a partir d’una enquesta a 12.289 llars— destaca que la precarietat laboral s’ha convertit en la nova normalitat: gairebé la meitat de la població activa (47,5%), és a dir, 11,5 milions de persones, es troba en alguna forma d’inseguretat laboral. Més d’un terç de les persones en situació d’exclusió —moderada o severa— treballen, però en feines inestables, amb jornades parcials o sous insuficients.

Els joves, en particular, s’incorporen al mercat de treball en condicions molt pitjors que les generacions anteriors, amb sous entre un 15% i un 30% més baixos. Per a la Fundació Foessa, «no és una crisi juvenil, sinó una crisi de societat que posa en risc la cohesió social, la sostenibilitat del sistema de pensions, la natalitat i, fins i tot, la salut democràtica».

Tot i les dificultats, tres de cada quatre llars en exclusió severa han posat en marxa estratègies d’inclusió —buscant feina, formant-se o reduint despeses—. El percentatge de famílies que s’activen per millorar la seva situació ha passat del 68% al 77% entre el 2021 i el 2024. «Aquesta idea que viuen de prestacions socials sense buscar alternatives és falsa. No fallen les persones, falla el sistema», remarca Flores.

Problemes d’habitatge

Un dels principals motors de la desigualtat és l’habitatge. El 45% de la població que viu de lloguer es troba en risc de pobresa o exclusió, la xifra més alta de la Unió Europea. «La vivenda expulsa una de cada quatre llars d’una vida digna, trencant el fràgil equilibri de les classes mitjanes», assenyala l’informe. Juntament amb l’ocupació, la formació, la salut i les relacions socials actuen com a factors multiplicadors de la vulnerabilitat.

En l’àmbit educatiu, no superar els estudis obligatoris multiplica per 2,7 el risc d’exclusió severa, i els fills de pares amb un baix nivell educatiu tenen més del doble de probabilitats de viure en pobresa.

Pel que fa a la salut, el 6% de les famílies vulnerables amb malalties greus no van rebre atenció mèdica l’any passat, el doble que la mitjana de la població. Els diagnòstics de depressió, ansietat o trastorn adaptatiu afecten el 12% de les persones en exclusió severa, davant del 6% del conjunt de la societat.

A més, el nombre de persones aïllades socialment dins d’aquest col·lectiu s’ha multiplicat per cinc en sis anys, passant del 3,2% el 2018 al 16,6% el 2024. L’exclusió castiga especialment les dones i les famílies monoparentals, on la taxa d’exclusió ha passat del 12% el 2007 al 29% el 2024.

Gairebé la meitat de les llars en exclusió greu (42%) estan formades per dones, quinze punts més que fa quinze anys.