El pes de condemnar: l'experiència de ser en un jurat popular

L’Audiència de Girona va condemnar Alberto Pinto Pérez a presó permanent revisable pel brutal assassinat de la seva parella, una jove de 21 anys, a Campdevànol la nit del 20 al 21 de setembre del 2022. A més de la pena principal, se li sumen 15 anys més per agressió sexual i dos anys per maltractament habitual. En matèria de responsabilitat civil, l'obliga a indemnitzar els familiars de la víctima amb 620.000 euros.

La condemna és històrica a la província: és la primera vegada que s’imposa una presó permanent revisable a Girona.

La resolució recull el veredicte del jurat popular. Entre els nou membres del tribunal popular hi havia una jove infermera de 23 anys que accepta explicar la seva experiència, mantinguda en l’anonimat, i que permet entendre com es viu des de dins un procés tan extrem.

Ser jurat popular

A Espanya, el jurat popular jutja delictes greus com l’homicidi, l’assassinat, el maltractament habitual, els delictes contra la llibertat, el suborn de funcionari o l’omissió del deure de socors. La participació és obligatòria: els ciutadans són triats per sorteig cada dos anys a partir del cens electoral i poden ser convocats en qualsevol moment dins aquest període. Si no es respon a la citació o no es presenta sense causa justificada, es poden imposar sancions legals.

En un judici concret, se citen entre 30 i 40 candidats, que passen un procés de selecció amb preguntes del fiscal i les parts, per garantir imparcialitat. Finalment, se n’escullen nou titulars i dos suplents per sorteig i per cribratge.

La responsabilitat és elevada: el jurat veu les mateixes proves que el magistrat i ha de determinar els fets i la culpabilitat, encara que no decideix la pena.

L'escollida

El divendres 17 d’octubre, el judici del crim de Campdevànol va començar amb la selecció del jurat popular. Entre els nou membres hi havia una infermera de 23 anys, que explica la seva experiència amb anonimat. Segons la jurada, la notificació inicial arriba per carta "que diu que durant dos anys et poden seleccionar. L’any passat me la van enviar, i després una altra al juliol dient que m’havien convocat com una de les 40 persones". Tot i plantejar-se impugnar la convocatòria, no tenia motius suficients: “Com a infermera pots demanar-ho, però treballo en un hospital amb molta gent. No tenia cap excusa de pes”

Quan va saber quin cas li havia tocat, la primera reacció va ser de nervis: “De primer moment dius: pot durar vuit dies, com ho gestionaré? No soc jutge, soc infermera.” D'altra banda, la jurada destaca que la selecció va ser llarga i detallada: “Ens demanen els DNI i entrem a la sala. De forma aleatòria agafen nou titulars i dos suplents. El fiscal fa preguntes: de què treballes, què penses de la justícia, quines pel·lícules t’agraden, què fas al dia a dia. Ho vam haver de repetir dues vegades. Va ser tot el matí” per acabar tenint tot el jurat. El jurat tenia un portaveu, que ja havia estat designat prèviament: era el primer membre que havia sortit elegit en el sorteig inicial de possibles candidats.”

Tot i no tenir coneixement previ sobre el funcionament del jurat, assegura que els van explicar bé el procés i afirma que a l'Audiència els van: "tractar i acollir molt bé.” Els van explicar com era la sala, on es posava cada persona, el paper que tenien, entre altres.

Sis dies de judici

Durant els sis dies de sessions, els membres del jurat van viure la intensitat del cas de manera directa. La jurada explica que "No imaginava que formar part del jurat significaria tanta responsabilitat. Veus el mateix que veu el jutge. Ha estat una experiència enriquidora, però el cas va ser molt dur.”

De tots els dies de judici recorda que els informes pericials van ser especialment impactants, sobretot els de l'autòpsia. "Acabes empatitzant amb la víctima i la família. No entens com poden arribar a aquest extrem”, rememora.

Els moments de descans servien per donar-se suport entre els membres del jurat i assegura que estaven tota l'estona junts dinant, parlant. I recorda que no podien "tenir contacte amb magistrats ni advocats, però entre nosaltres sí.”

El moment més complicat

Al moment de redactar el veredicte, els jurats van quedar completament aïllats com marca la normativa. els van "treure els mòbils i ens aïllen a un hotel"

Després la deliberació, el jurat va declarar l’acusat culpable per unanimitat d’assassinat, agressió sexual i maltractament habitual, sense atenuants. La jurada descriu el procés i assegura que “No va ser difícil arribar a un acord perquè ho teníem molt clar. El complicat era redactar, com buscar les proves i justificar-ho. Vols fer-ho bé.” i afirma que en tot moment, el personal de l'Audiència que estava per ells en tot moment els van explicar "com redactar i com buscar la informació, però en cap moment, et diuen com fer-ho", destaca, recordant que la decisió final és del jurat.

“Al principi no ets conscient de la repercussió del que decideixes. Però quan tot és seriós, la responsabilitat hi és.” Malgrat la duresa del cas de Campdevànol, la jurada considera que ha estat una experiència "molt enriquidora" i també explica que ha après molt i que "ara entenc per què les coses tarden tant -en el món judicial-, per què cal mirar-ho tot molt bé". També destaca que quan se'ls escull per atzar i saben que poden ser jurat, no creu "que la gent ho entengui què significa ser jurat" i mig somrient recorda que la imatge que es té "és de les pel·lícules i quan entres per la porta no saps com funciona res. Però et guien des del primer moment i tot dubte te’l resolen.”

La seva experiència evidencia el paper de la ciutadania dins del sistema judicial, una responsabilitat, una vivència emocional intensa i un servei públic que sovint passa desapercebut.

Subscriu-te per seguir llegint