Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

El Fons Climàtic impulsa 69 projectes als municipis gironins des del 2023

Actuacions com els carrils bici de Palamós o la millora de la xarxa d’aigua a Ventolà exemplifiquen l’abast de les inversions de la Generalitat al territori

Un tram actual del carril bici de Palamós, que en aquest cas passa pel carrer de Nàpols.

Un tram actual del carril bici de Palamós, que en aquest cas passa pel carrer de Nàpols. / Ajuntament de Palamós

Tony Di Marino

Tony Di Marino

Girona

Els municipis de les comarques gironines han impulsat 69 projectes de mitigació i adaptació al canvi climàtic entre el 2023 i el 2025 gràcies al Fons Climàtic, el mecanisme amb què la Generalitat finança actuacions locals per reduir emissions, millorar la gestió de l’aigua, reforçar la resiliència davant fenòmens extrems i avançar en la transició energètica. Les dades del departament de Territori, indiquen que aquests projectes s’han distribuït entre totes les comarques de la província: Cerdanya (1), Ripollès (8), Garrotxa (5), Pla de l’Estany (2), Gironès (21), Selva (6), Baix Empordà (10) i Alt Empordà (16).

Aquest balanç arriba en el moment en què la directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Sonsoles Letang, anuncia que el Govern obrirà en els pròxims mesos una nova línia d’ajuts, dotada inicialment amb 15 milions d’euros, destinada a ajuntaments, consells comarcals, entitats municipals descentralitzades, consorcis locals i agrupacions de municipis. La dotació prové del Fons Climàtic, que s’alimenta del 50% de la recaptació de l’impost sobre les emissions dels vehicles de tracció mecànica i del 20% del tribut sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient.

Les Nacions Unides

Letang, que va participar a Belém (Brasil) en la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP30), explica que aquesta convocatòria pretén reforçar el paper dels ens locals en les polítiques climàtiques i accelerar actuacions que permetin reduir emissions i minimitzar la vulnerabilitat social i ambiental davant els impactes del clima. Segons assenyalat, els projectes s’emmarquen en el compromís assumit per Catalunya als «Acords de París», que estableixen l’objectiu de limitar l’escalfament global a 2 graus centígrads a finals de segle.

En aquesta nova línia, un dels principals canvis serà l’ampliació del termini d’execució, que passarà a ser de tres anys. El departament apunta que en convocatòries anteriors alguns consistoris havien trobat dificultats per completar les actuacions dins dels terminis previstos, motiu pel qual s’ha optat per donar més marge als projectes. Les actuacions subvencionables inclouran mesures de mobilitat sostenible, com intermodalitat, pacificació del trànsit, carrils bici o mobilitat elèctrica, sistemes d’energia geotèrmica, millores de xarxes d’abastament d’aigua, solucions basades en la natura per reduir riscos d’inundació o incendi, creació de refugis climàtics i actuacions per reduir les illes de calor urbanes.

Pel que fa a les actuacions ja finançades, el departament destaca diversos exemples gironins. Un dels més rellevants és el projecte de Palamós, al Baix Empordà, on s’han creat 4,2 quilòmetres de carrils bici que connecten 11 equipaments municipals. Segons la Generalitat, aquesta intervenció permet fomentar la mobilitat activa i reduir l’ús del vehicle privat en desplaçaments interns.

Un altre cas és el de Ventolà, al Ripollès, on s’ha millorat la xarxa municipal d’abastament d’aigua amb una reducció estimada de fuites d’entre el 45% i el 65%. El projecte inclou filtratge biològic, plaques solars d’autoconsum i actuacions de renaturalització de l’aqüífer i la zona de captació dins el bosc comunal de la Coma de Ventolà. També a les comarques gironines, Mieres ha instal·lat un sistema de climatització geotèrmica en un edifici municipal, orientat a reduir emissions difuses.

A escala catalana, des del 2023 s’han subvencionat 471 projectes d’execució i 296 de redacció de plans i projectes, amb una inversió total superior als 80 milions d’euros. En total, 437 ens locals han participat en les convocatòries, la majoria municipis de menys de 5.000 habitants, cosa que ha permès impulsar actuacions en territoris amb poca capacitat tècnica o econòmica per desplegar polítiques climàtiques pròpies.

Tracking Pixel Contents