El transvasament d'aigua del Ter a Barcelona s'acosta al límit anual

Una de les conseqüències positives que la sequera va tenir per a la conca del riu Ter és que l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) va començar a complir els Acords de la Taula del Ter segellats a Girona el 2017. El document que les autoritats catalanes van firmar llavors establia que entre el 2023 i el 2027 no es podien superar els 450 hectòmetres cúbics d’aigua traslladats des del Ter cap a la regió metropolitana de Barcelona. Això equival a una mitjana de 90 hectòmetres cúbics anuals.

Amb l’escassetat d’aigua a la conca d’aquest riu gironí, l’agència es va veure obligada a activar altres fórmules de producció d’aigua potable i les plantes dessalinitzadores i la regeneradora van començar a treballar a tot gas. D’aquesta manera, el 2023, es va baixar fins als 95 hectòmetres cúbics transvasats. El 2024, la xifra va baixar encara més i es van aconseguir enviar a Barcelona tan sols 91 hectòmetres cúbics d’aigua. Les entitats en defensa del Ter van celebrar la notícia, ja que el 2017 se solien transvasar uns 150 hectòmetres cúbics i a principis dels 2000 es fregaven els 200.

No obstant, aquest any, en nou mesos ja s’han consumit 75 hectòmetres cúbics d’aigua del Ter a l’àrea de Barcelona. Aquesta quantitat complica estar per sota dels 90 hectòmetres cúbics, l’objectiu que tenia el Govern. De tota manera, fonts de l’ACA asseguren que s’estan fent «tots els esforços possibles» per no superar els 90 hectòmetres cúbics. I a més, puntualitzen que l’acord no parla de les quantitats anuals sinó del volum total entre el 2023 i el 2027. Per tant, reduint el transvasament el 2026 i el 2027, encara hi hauria marge per complir.

Justificar les dessalinitzadores

De fet, una de les raons de pes que la conselleria liderada per Sílvia Paneque esgrimeix per justificar el règim elevat (al 70%) de les dessalinitzadores amb els embassaments plens és precisament l’objectiu de complir els acords del Ter i transvasar cap a Barcelona tan poca aigua com sigui possible.

No obstant, com que l’ús d’aigua regenerada ja no es destina a la producció d’aigua potable, aquest 2025 l’ACA ho té més difícil per no depassar els 90 hectòmetres cúbics. El pacte firmat per les plataformes ecologistes, la Universitat de Vic, el Govern i els consorcis d’aigua del Ter i la Costa Brava donava per fet que durant el període 2023-2027 algunes infraestructures encara pendents estarien operatives.

En concret, s’esmenta la nova dessalinitzadora de Blanes, Tordera II, que no estarà llesta fins al 2030, sempre que el calendari no pateixi més demores. També s’explicitava la necessitat de noves instal·lacions de recàrrega d’aqüífers a la conca del Besòs. En el dia d’avui, malgrat que les obres avancen, queden encara alguns anys perquè el Besòs es converteixi definitivament en la segona gran aixeta de Barcelona.

A més, associacions en defensa dels rius com Aigua és Vida i la Plataforma en defensa del Ter, que no deixen d’exigir que es compleixin els acords, desconfien de l’Administració. «Ens preocupa saber quina intenció té el Govern, a mitjà termini, amb l’aigua que es manté al Ter i no s’envia a Barcelona», dubta Dante Maschio, portaveu de la primera entitat.

En els últims dies, la comissió d’aigua de les escoles d’enginyers i economistes va posar sobre la taula la proposta de transvasar aigua del riu Ter cap al nord per fer-la arribar a la conca del riu Muga, a l’Alt Empordà, un territori que va patir greument l’últim període sense pluges.