Girona entre les províncies amb més incidència del tràfic de drogues de l'Estat

Girona és una de les províncies on el tràfic de drogues té més incidència. El 2024 va tancar amb 541 casos i, un cop aplicada la taxa per cada 100.000 habitants, aquesta xifra s’enfila fins als 65,7 casos, situant la província com la quarta amb més incidència de tot l’Estat. Només la superen Ceuta (116,5), Granada (106,8) i Àlaba (84,3).

En canvi, les províncies amb menor afectació registren taxes al voltant dels 12 casos per cada 100.000 habitants, com Salamanca (12), Lleó (12,3) i Valladolid (12,6).

Pel que fa a casos totals, Girona ocupa l’onzena posició, mentre que Madrid i Barcelona encapçalen la llista amb 3.845 i 3.451 casos, respectivament, a causa de la seva major població.

Més detencions i més resolució

Quant a detencions i investigats, a les comarques de Girona n’hi va haver 83, un increment aproximat del 23,9% respecte al 2023, any en què se’n van registrar 67. Pel que fa als fets aclarits, els cossos policials van resoldre 462 dels 541 casos, és a dir, un 85,4% del total.

Les comarques gironines apareixen sovint a la crònica policial per l’augment de marihuana al mercat. El territori és una zona amb una activitat de cultiu important, i les actuacions policials són constants: gairebé cada dia es desmantella alguna plantació i habitualment es duen a terme operacions contra grups organitzats i màfies establerts a la zona. Girona també és un punt de pas, i són freqüents les intervencions de droga per carretera, i en els darrers anys també per mar, amb l’arribada de narcollanxes a la Costa Brava. Entre les substàncies més intervingudes, a banda de la marihuana, hi figuren l’haixix, la cocaïna i drogues de síntesi com l’MDMA, entre d’altres.

Comparativa històrica

L’evolució del tràfic de drogues a Girona durant els darrers quinze anys mostra un increment sostingut i alguns pics puntuals significatius. Des del mínim de 216 casos el 2010 fins als 541 del 2024, el nombre d’incidents s’ha més que duplicat. Els anys 2013, 2016 i 2023 reflecteixen els pics més alts, mentre que entre 2014 i 2022 els casos es mantenen entorn dels 400-450, amb oscil·lacions moderades. La tendència recent mostra que, tot i la lleu baixada del 2023 (553) el 2024 (541), els valors continuen molt per sobre de la mitjana històrica, evidenciant que el tràfic de drogues és un problema persistent a la província.

Més cocaïna, més barata i més pura

Mentrestant, les autoritats espanyoles fa dos anys seguits que intervenen més cocaïna que de costum. Segons fonts de Vigilància Duanera, el 2023 es van trobar 63 tones d’aquesta droga amagada en contenidors que portaven vaixells de càrrega des d’Amèrica del Sud. Va ser una xifra molt més alta que la d’anys anteriors. El 2024, es va repetir la quantitat: 61 tones. I s’estima que els cossos policials només aconsegueixen interceptar el 10% de la droga traficada. Si aquest càlcul és precís, això significa que l’any passat es van moure per Espanya 610 tones de cocaïna. En aquests dos anys, el rebost dels distribuïdors de cocaïna a Espanya s’ha omplert i, tot i que el ritme de confiscacions en contenidors marítims ha frenat notablement el 2025, pels carrers de ciutats com Barcelona, segons totes les fonts policials consultades per El Periódico, "hi ha més cocaïna que mai".

A més de la percepció que tenen agents que patrullen per la capital catalana –com els de la Guàrdia Urbana de Barcelona–, hi ha una altra dada objectiva, a més de la de les intervencions als ports. En el mercat negre, el preu del quilo de cocaïna era fins fa poc de 20.000 euros. En l’actualitat, voreja els 13.000 euros. Això significa que hi ha més oferta que demanda. I la demanda tampoc ha decrescut, al contrari. Segons l’última enquesta d’Edades, el 2024 va tornar a augmentar el percentatge d’espanyols que van admetre haver-la provat: un 13%.

Una altra dada que corrobora l’abundància de cocaïna l’ofereix Energy Control, una agència que analitza mostres de cocaïna aportada per compradors anònims que volen estar segurs què es ficaran pel nas abans de fer-ho. "La puresa de la cocaïna que estem trobant, de mitjana, supera el 70%", explica Mireia Ventura, coordinadora del servei d’anàlisi. El preu del gram és el de sempre, uns 60 euros, però la puresa és molt més elevada que en el passat. Significa que els traficants no necessiten tallar-la, perquè disposen d’un bon estoc.

Noves rutes

Les autoritats nord-americanes, a través dels respectius consolats, han avisat els cossos policials espanyols que s’ha detectat un descens del narcotràfic de cocaïna en ports d’Holanda i Bèlgica. Els EUA creuen que això significa que els càrtels utilitzen altres rutes per entrar la cocaïna a Europa i que l’espanyola podria ser una de les elegides, una tendència encara no contrastada.

"Mai guanyarem aquesta guerra. Podrem guanyar algunes batalles, però la guerra està perduda. Mentre hi hagi demanda, gent que vulgui consumir, hi haurà organitzacions criminals disposades a traficar. Els càrtels sempre estan buscant maneres diferents d’introduir la droga".

Investigador en la lluita antidroga de la Prefectura de la Policia Nacional a Catalunya.

En els últims anys, les organitzacions criminals dels Balcans han crescut fins a eliminar els intermediaris i convertir-se en els principals operadors del comerç d’una cocaïna que compren directament a Amèrica Llatina –on hi ha excedent des de la pandèmia, quan es va aturar el consum, però, no, la producció– i que porten fins a Europa.

Per portar a terme el seu negoci, continuen apostant pels ports comercials –el 80% de la cocaïna que intervenen els cossos policials s’ha trobat en contenidors–. Però de la mateixa manera que exploren noves rutes per als seus enviaments, també assagen noves maneres de traficar. Segons la fiscalia antidroga, les organitzacions estan aprenent a col·laborar entre si.

Més diners que l’haixix

Un exemple d’aquesta sinergia sembla donar-se en els últims temps entre els càrtels dels Balcans i els traficants d’haixix. Quan a investigadors de la Policia Nacional, dels Mossos i de la Guàrdia Civil se’ls pregunta sobre si resulta exagerat arribar a la conclusió que les grans organitzacions criminals subcontracten narcollanxes d’haixix per ficar cocaïna a Espanya, s’encongeixen d’espatlles i assenteixen: "És el que està passant".

Fa anys que els traficants marroquins construeixen a Espanya una infraestructura per a l’haixix. Disposen de narcollanxes, de pilots per conduir-les a tota velocitat i creuar l’Estret de Gibraltar o arribar fins a punts menys vigilats del llevant de la Península, i també de locals on amagar els farcells d’haixix fins que arriba la seva distribució. Ara han posat aquesta infraestructura al servei dels grans narcos de la cocaïna. "Han vist que dona més diners que l’haixix, així de senzill".

Segons les fonts consultades en la Guàrdia Civil, encara no s’han detectat narcollanxes de cocaïna a Catalunya. Però es tracta d’un fenomen cada vegada més freqüent a la costa andalusa, on fins i tot penetren per la via fluvial –rius com el Guadalquivir– fins a terra endins.

Subscriu-te per seguir llegint