Pediatres alerten de l'abús d'antibiòtics en nens

La Setmana Mundial de Concienciació sobre l’Ús dels Antibiòtics, impulsada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) des del 18 al 24 de novembre, torna a posar el focus en un problema de salut pública creixent: la resistència dels microorganismes als antimicrobians. Els pediatres d’atenció primària alerten que cal “actuar ara” per protegir el present i el futur de la infància i frenar l’ús inadequat d’aquests fàrmacs.

Segons el Grup de Patologia Infecciosa de la Societat Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària (GPI-AEPap), els infants —especialment els menors de quatre anys— continuen sent un dels grups que més antibiòtics rep a Espanya. L’excés de prescripció i l’ús indegut acceleren l’aparició de bacteris resistents, un fenomen natural que es veu agreujat pel consum indiscriminat.

La importància de la primària i de la “prescripció diferida”

Els centres d'atenció primària són la porta d’entrada al sistema sanitari i el punt on es fa un alt percentatge de prescripcions d’antibiòtics. Per això, els pediatres recorden que tenen una responsabilitat clau: garantir que només es recepten quan realment són necessaris.

Moltes vegades, els pacients tendeixen a sobreestimar els beneficis dels antibiòtics ia subestimar-ne els possibles efectes secundaris. Estratègies com la prescripció diferida representen un avenç en la batalla contra la resistència als antimicrobians, però la seva implementació efectiva requereix que la població estigui conscienciada. Per això, els pediatres recorden que "és vital promoure activitats d'educació per a la salut liderades per professionals motivats i capacitats per resoldre dubtes i enderrocar falses creences sobre l'ús correcte dels antibiòtics".

Una de les eines que defensa el GPI-AEPap és la prescripció diferida, que consisteix a entregar la recepta a les famílies, però indicant explícitament que només s’ha d’utilitzar si els símptomes no milloren o empitjoren després d’un temps de vigilància. Aquesta estratègia, avalada per l’evidència científica, permet gestionar la incertesa clínica, redueix prescripcions innecessàries i manté la seguretat del pacient.

Els professionals destaquen que aquesta pràctica implica més les famílies en la presa de decisions, millora la satisfacció i ajuda a combatre falses creences sobre els suposats beneficis dels antibiòtics.

Des del 2014, el Pla Nacional contra la Resistència als Antibiòtics (PRAN) treballa en la iniciativa “Una sola salut”, que integra l’àmbit humà, animal i mediambiental. Les comunitats autònomes han d’implementar els Programes d’Optimització de l’Ús d’Antibiòtics (PROA), que busquen reduir la prescripció innecessària i promoure tractaments més prudents i breus.

Els pediatres insisteixen que cal un suport institucional contundent perquè aquests programes es converteixin en una prioritat real a tot l’Estat.

Un dels antibiòtics més receptats és precisament l'amoxicil·lina, sobretot en aquesta època, en ple creixement de les malalties respiratòries. Es tracta d'un medicament que des de fa anys presenta desabastiment en períodes concrets, tot i que darrerament ja torna a estar disponible a les farmàcies.

Consum de medicaments a Girona

Tot i que les dades facilitades sobre Girona no especifiquen només els antibiòtics, sí que mostren una idea clara sobre el consum de medicació en la infància.

Segons les dades de 2023-2024, el 18,2% dels infants de 0 a 14 anys de les comarques gironines ha pres algun medicament prescrit els darrers 15 dies. Per sexes, han estat el 16,6% dels nens i el 19,8% de les nenes.

Pel que fa als medicaments no prescrits per un metge —automedicació familiar o ús de restes de tractaments—, hi han recorregut el 18,8% dels infants: el 19,7% dels nens i el 17,8% de les nenes en els últims quinze dies.

Els pediatres recorden que aquest consum, en especial quan no està supervisat, pot contribuir també a l’ús inadequat d’antibiòtics i augmentar el risc de resistències.

Subscriu-te per seguir llegint