Els pescadors gironins, farts d'Europa

Els pescadors gironins afronten un dels trams més delicats de l’any amb moltes embarcacions amarrades als ports després d’haver exhaurit els dies de pesca disponibles. La situació coincideix amb la campanya prèvia a Nadal i ha encès les alarmes tant al sector com a les administracions, que reclamen flexibilitzar urgentment el nombre de jornades.

Ahir, representants del sector pesquer del Mediterrani es van reunir a Barcelona amb alts càrrecs de la Comissió Europea, del Ministeri d’Agricultura i de la Generalitat per analitzar les restriccions actuals. Tot i que en els últims dies representants del govern espanyol i català es van mostrar convençuts que hi hauria una flexibilització que permetria ampliar les quotes, els representants del sector van marxar de la reunió «en cap moment» se’ls ha garantit que s’ampliïn els dies de pesca.

130 jornades de treball

D’acord amb les quotes del 2025, Brussel·les va fixar un màxim de 130 jornades de treball per a les embarcacions del Mediterrani, un topall que una part de la flota catalana ja ha esgotat. Segons la Federació Nacional Catalana de Confraries, un 80% de les barques d’arrossegament estan ara mateix aturades perquè han consumit els dies o perquè en tenen molt pocs per poder sortir amb garanties.

El president de la Federació Nacional Catalana de Confraries, Antoni Abad, veu un «disbarat» que Brussel·les no hagi augmentat encara els dies perquè els pescadors del Mediterrani puguin sortir a pescar, en el context actual.

«No entenem per què no ens donen com a mínim els mateixos dies de l’any passat», va explicar Abad, que va dir que havien entrat a la reunió amb la Comissió Europea amb «l’esperança» que els presentaria una proposta per ampliar les jornades i així poder treballar fins al 31 de desembre del 2025.

Segons Abad, la representant de la Comissió Europea «no ho té tan clar» i s’esperarà a tenir més informes científics per fer una proposta ferma. Per la seva banda, el president de la Federació Nacional de les Confraries de Pescadors, Basilio Otero, va criticar que Brussel·les no ho tingui clar tot i que els resultats de l’últim informe, que va sortir fa uns 15 dies, fossin «favorables».

Abad va explicar que els estocs estan millor que l’any passat perquè el sector «ha fet els deures», i va lamentarque els pescadors catalans estan vivint un «greuge brutal». «Estem reclamant el dret a treballar», va reivindicar. En aquesta línia, Otero va explicar que li van presentar a la CE totes les mesures que han implementat des de 2019 en clau de sostenibilitat.

Ahir, la directora general d’Afers Marítims i Pesca de la Comissió Europea, Charlina Vitcheva, també s’ha reunit amb el Gremi de Peixaters i la Federació de Mercats de Barcelona. En un comunicat, les dues entitats van explicar que en la trobada li han traslladat el seu «rebuig» a les normes «imposades» per la UE i van assegurar que limitar els dies de pesca posa el sector «en risc d’extinció».

«L’adaptació a les normatives comunitàries sovint no s’ajusta a la realitat de les petites empreses familiars del sector», van dir. També van reivindicar el «paper essencial» que tenen les peixateries i els mercats municipals en la promoció d’una alimentació saludable i de proximitat. Per tot plegat, els peixaters han reclamat a Brussel·les que se’ls entengui.

Embarcacions aturades

A Roses, la majoria de les embarcacions romanen amarrades després d’arribar al límit anual de jornades. L’empresari del sector i regidor Pere Gotanegra demana que Brussel·les revisi el sistema de gestió vigent, que considera dissenyat «per a un escenari que ja no reflecteix la realitat del Mediterrani». Segons ell, algunes dades recents apunten a una evolució més favorable del lluç al Golf de Lleó, un element que, afirma, hauria de permetre replantejar les restriccions imposades a la flota. «Els pescadors han complert, el mar respon i la ciència ho confirma. Ara la política ha de respondre també», assegura. Gotanegra reclama «equiparar-se als 180 dies de pesca que tenen les embarcacions franceses».

Pel que fa a Palamós, la flota va reprendre dilluns l’activitat després d’un mes de veda biològica inclosa en el Pla de gestió de la gamba. El primer dia van sortir 18 de les 19 barques, però amb un marge molt reduït: a la majoria els queden entre 15 i 20 dies fins a final d’any, segons va explicar el vicepatró major de la Confraria, Francesc Benaiges, a Ràdio Palamós. La situació és encara més complicada en el cas de la gamba vermella, ja que una part important de les embarcacions palamosines ha exhaurit la quota anual.