Girona, laboratori de solucions climàtiques

Girona s’ha convertit en un dels principals laboratoris climàtics de Catalunya amb la implantació d’una desena de projectes pilot del programa europeu Life eCOadapt50, que provaran fins al 2030 noves estratègies d’adaptació als impactes del canvi climàtic. Aquestes actuacions, repartides a Girona entre l’Alt Empordà, el Baix Empordà, el Ripollès i la Garrotxa, formen part d’un pla que mobilitza 18,6 milions d’euros i que vol definir solucions aplicables després a altres parts del territori i d’Europa. La província concentra iniciatives vinculades a la ramaderia extensiva, la gestió forestal, les pesqueries de la Costa Brava i l’estudi d’ecosistemes litorals, quatre àmbits especialment vulnerables als efectes de l’escalfament global.

El Life eCOadapt50, impulsat per la Unió Europea, està liderat per l’àrea d’Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, la Cambra de Comerç, universitats i centres de recerca, sindicats com UGT i CCOO i entitats sectorials com Unió de Pagesos i BOSCAT. En total, el projecte implica 25 socis públics i privats i preveu la participació directa d’almenys 450 persones. L’objectiu és desplegar més de 76 accions en 19 zones de Catalunya que representen el 60% de la superfície del país i més de 900.000 habitants.

Extrems climàtics

Catalunya és un territori especialment exposat als extrems climàtics, des de les sequeres prolongades fins a les pluges torrencials, l’erosió accelerada de la costa o les temperatures cada vegada més altes. En aquest context, el president de l’Àrea d’Acció Climàtica i Transició Ecològica de la Diputació de Barcelona, Marc Serra, va afirmar des de la COP30 de Belém que «per nosaltres, adaptar-se és una qüestió de supervivència». Serra i el seu equip van presentar a la cimera el projecte, que mobilitzarà fins a 18 milions d’euros per desplegar més de 70 mesures d’adaptació climàtica en diversos punts del territori.

A les comarques gironines, el gruix d’actuacions s’ha centrat en el sector primari. A Sant Feliu de Pallerols s’ha implementat un sistema de tancat virtual amb collars GPS que permet dirigir el bestiar extensiu sense tanques físiques, un fet que ajuda a gestionar la pastura i a reduir combustible forestal en zones de risc d’incendi. A Sant Pau de Segúries s’està desplegant un projecte de ramaderia regenerativa orientat a recuperar sòls, millorar la retenció d’aigua i fer les pastures més resistents a sequeres i gelades. A Lladó s’ha iniciat la millora d’una finca agroforestal amb actuacions de reforç de la biodiversitat i adaptació del terreny a les noves condicions climàtiques, mentre que un estudi coordinat per ADRINOC analitza els canvis dels serveis ecosistèmics a un ampli territori que abasta sis comarques.

El Ripollès i el Montseny també formen part del mapa d’accions forestals. A Gombrèn s’ha introduït un model de llenyers municipals per fomentar l’ús sostenible de la biomassa, reduir combustible forestal i reforçar la prevenció d’incendis. Al massís del Montseny, les intervencions se centren en les fagedes de la Muntanya de Matagalls, on es treballa per millorar la biodiversitat, l’estructura forestal i la capacitat de resistir episodis de calor i sequera cada vegada més freqüents.

De la mateixa manera, la Costa Brava, una de les zones més exposades a l’erosió costanera i a l’escalfament de l’aigua, acull diversos projectes vinculats a la pesca. Les confraries de l’Alt i Baix Empordà participen en una auditoria hídrica per reduir el consum d’aigua en llotges i instal·lacions, un aspecte crític en un context de sequera estructural. Paral·lelament, dues embarcacions han incorporat dessalinitzadores portàtils per generar aigua potable en alta mar, una tecnologia que ja s’ha provat en altres punts del Mediterrani i que vol facilitar la feina dels pescadors.

Així mateix, també s’ha garantit la continuïtat del registre oceanogràfic iniciat fa dècades per Josep Pasqual, amb la instal·lació d’un nou sensor per mesurar la temperatura i el nivell del mar a la badia de Pals i les Illes Medes, informació clau per entendre l’evolució del Mediterrani. A la mateixa zona, un altre projecte estudia el comportament de les algues filamentoses, que han proliferat en paral·lel a l’escalfament de l’aigua i a l’alteració dels ecosistemes marins.

Altres iniciatives

L’ambició del programa també es veu en altres iniciatives catalanes que ja s’han començat a implementar, com la xarxa de biosensors a Ponent que analitza com afecten les pluges, les sequeres i les gelades als cultius; o els sensors que mesuren l’afluència de visitants a Rupit i Pruit per evitar la degradació de zones naturals. Segons Serra, el programa ja acumula una desena d’actuacions iniciades, una vintena en execució i gairebé un centenar previstes dins del període 2023-2030. «Hem fet una gran feina de documentació per entendre realment quins són els sectors més afectats pel canvi climàtic. Ara que tenim identificats els riscos, ha arribat el moment d’actuar», va afirmar. També va explicar que ja s’estan començant a desplegar les primeres iniciatives i que «en només uns mesos han obtingut resultats tan positius que ja ens estan demanant replicar-les en altres parts del món».

«En espais com la cimera del clima volem reivindicar que les ciutats i les regions som el gran motor de canvi davant la crisi climàtica i que, de fet, som nosaltres qui liderem el desplegament de solucions climàtiques», va sentenciar Serra des de Belém.

Subscriu-te per seguir llegint