Raquel Serrat, coordinadora nacional d’Unió de Pagesos: “La dermatosi s’ha gestionat molt malament des del principi”

Raquel Serrat (Manlleu, 1976), viu a Queralbs (el Ripollès), dedicant-se a la cria de cavalls. Fa setze anys que va entrar a militar al sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) i ara n’és la coordinadora nacional.

Aquest ha sigut un any de relleu al capdavant del sindicat Unió de Pagesos (UP). Com ha anat l’experiència?

De moment, molt bé. Ho valoro positivament. Hi ha hagut una renovació important a la comissió permanent amb l’entrada de gent jove, entre elles cinc noies. I, com a coordinadora nacional, em van escollir a mi. És un gran repte, però m’ho agafo amb ganes. Aquest és un sector en el qual no ens falten les problemàtiques ni les inquietuds, però ho afrontem amb tota l’empenta per a millorar les condicions de vida de la pagesia.

Quines són les prioritats que tenen?

Hi ha tres prioritats molt importants. Una és el relleu generacional, perquè aquest sector cada vegada va disminuint més. A Catalunya, només el 4% dels pagesos són de menys de 40 anys i això ja és com un crit d’alerta. Per tant, hem de treballar perquè hi hagi un relleu efectiu i per fer que sigui atractiu per als joves treballar el camp, guanyant-s’hi la vida dignament. Després, també, l’accés a l’aigua i a la terra per a la pagesia. Moltes vegades s’especula amb l’espai agrari i aquests anys de sequera també s’ha fet evident que, si no tenim aigua, no podem produir aliments. Per tant, hem de ser un dels sectors prioritaris a l’hora d’accedir a l’aigua.

El canvi climàtic ha tingut més efectes negatius que positius...

El canvi climàtic ens porta canvis a tots a escala social i, també, és molt fàcil assenyalar la pagesia com a culpable d’aquests canvis. Però nosaltres pensem que som una peça clau per afrontar aquest canvi climàtic. Des d’UP, defensem aquesta petita i mitjana pagesia per a revertir els efectes del canvi climàtic.

La nostra comarca va ser la incubadora de la dermatosi nodular contagiosa. S’ha gestionat bé?

No, s’ha gestionat molt malament des del principi. Des del mes de juny que hi havia casos a França i nosaltres advertíem a l’Administració catalana que la dermatosi acabaria entrant. Un punt calent perquè pogués entrar era l’Alt Empordà, ja que, en aquesta comarca, hi tenim l’autopista AP-7, la més carregada de tot Europa, i a més hi tenim els Aiguamolls de l’Empordà. Catalunya som fronterers amb França i importadors de bestiar. Per tant, teníem tots els números perquè això acabés passant aquí. Des de llavors fins ara, tampoc se n’ha fet una gestió adequada, perquè des del 3 d’octubre que s’estan matant animals i els ramaders afectats encara no saben què cobraran. Això és inadmissible.

"La dermatosi s’ha gestionat malament des del principi. Des del juny que hi havia casos a França"

Tenen bona relació amb el Govern de la Generalitat?

Hi ha una relació propera. De bona, no, perquè hi ha estones de totes. És important, com a organització, tenir clar què volem i anar a davant de l’Administració amb propostes sòlides perquè beneficiïn la pagesia.

UP ha donat el tret de sortida a la campanya Pagesia o foc. Amb quins objectius treballen?

Va arribar un punt que era necessari fer alguna acció més contundent, perquè es van acumulant problemes que són estructurals i que fa molts anys que anem arrossegant. I ha arribat el moment de dir que ja n’hi ha prou, s’ha d’escoltar la pagesia. Hem de ser una estructura de país.

Sense pagesia, aquest país seria el mateix?

Ni aquest ni cap altre país seria el mateix sense pagesia. La nostra principal funció és produir aliments, però, també, tenim un paper important en la gestió del territori. Si ens hi fixem, sempre tenim la visió de la pagesia quan hi ha incendis o inundacions. Hi hem de pensar tot l’any. A més a més, també contribuïm a l’equilibri territorial.

Vostès també han pressionat per aturar l’ampliació del polígon Logis Empordà, entre el Far i Vilamalla. Què pot ocasionar això a l’entorn?

Davant d’aquests macroprojectes, si nosaltres diem que no, és perquè se’ns posa en joc l’espai agrari. Necessitem les infraestructures i les comunicacions, com les energies alternatives, però no si això és a costa de perdre un pam de terra agrària. Catalunya no és una comunitat autònoma agrària, només un 25% del sòl català és agrari; hi ha més bosc que això. No ens podem permetre el luxe de perdre més superfície cultivable, perquè posem en joc la sobirania alimentària del país.

"Les energies alternatives poden ser una solució, però no si és a costa de perdre més superfície agrària"

Diversos municipis d’aquesta comarca expressen preocupació per l’allau de les energies renovables. I la pagesia?

És veritat que no som sobirans energèticament, a Catalunya, i que les energies alternatives poden ser una solució, però no si és a costa de perdre més superfície agrària. S’ha de fer un estudi ben fet que ho determini.

Ara mateix, què és allò que preocupa més al sindicat?

Un dels principals reptes que tenim és el reconeixement de la petita i mitjana pagesia com a peça clau d’una societat econòmica i social que som i que s’impulsi aquest relleu generacional. Aquest no serà un sector econòmic atractiu per al jovent si no s’hi poden guanyar la vida. Per a una persona que ha de començar de zero, és molt difícil i no hauria de ser així.

Subscriu-te per seguir llegint